28.06.2012 - 11:50
El 29-M va significar la protesta contra una de les més brutals agressions que ha patit la classe treballadora a l’Estat espanyol. En un context de nova crisi flagrant del capitalisme, aquesta reforma significa la destrucció de molts dels drets adquirits a sang i foc durant dècades i dècades de lluita dels treballadors i treballadores. La resposta al carrer no es va fer esperar. Ciutats i polígons paralitzats, piquets arreu del país, desenes de milers de persones al carrer durant tot el dia, centenars de milers a Barcelona. La vaga es feia en un moment en què l’atur arriba al 25% i el juvenil passa del 50, en el qual el lloc de treball és un dels béns més preuats i el xantatge i les coaccions per a mantenir-lo, la tònica de cada dia. En un moment d’escassedat extrema pels de sempre i d’enèsima oportunitat d’enriquiment per a aquella minoria també de sempre.
El resultat, una mostra de dignitat, coratge, combat i, com no pot ser d’una altra manera, ràbia d’aquelles, cada cop més, que estan perdent la por; un petit terratrèmol a les bases d’un sistema que encara dóna molt suc per a aquella minoria. El resultat, també, la por d’aquests últims. Potser tot no està tant “atado y bien atado” com pensaven… La seva resposta no es va fer esperar; com diu “el manual del bon governant” si retalles encara més drets (encara que sigui en un context idoni per a poder aplicar aquelles reformes de caire neoliberal que fa dècades que pregones i que signifiquen el desmantellament definitiu d’un estat del benestar al qual fa temps que intentes fer escac i mat) toca retallar en llibertats, no fos cas que la cosa se’ns anés de les mans…
Dit i fet, comença la cacera de bruixes: 70 detencions arreu dels Països Catalans durant el 29-M, llançament de gasos lacrimògens, pallisses i agressions brutals per part dels Mossos d’Esquadra fins i tot contra persones ja detingudes, cobertura mediàtica total i peticions desorbitades per part de la fiscalia demanant presons preventives, en diversos casos concedides, i, citant al ministres d’interior espanyol, “havent de forçar l’ordenament jurídic” per tal que això fos possible (sinònim de saltar-se
la pròpia llei al meu entendre).
Però aquí no acaba, el pla de retallades ha de seguir, sembla que les protestes també? Doncs tornem de nou al manual:
Des del ministeri espanyol, s’anuncien reformes penals, enduriments de penes, en un dels estats on les penes són les més dures de tot Europa, potser per allò d’evitar “forçar massa l’ordenament”, no fos cas que s’acabés trencant…
Des de la Generalitat catalana, ara amb CIU al capdavant, no volen ser menys; presenten una pàgina de delació ciutadana en la qual surten desenes de manifestants, a molts dels quals no se’ls veu cometre cap delicte, la majoria dels quals (en opinió meva) quan en pengen la foto, saben perfectament qui són, alguns dels quals, fins i tot havent fet rodes de premsa públiques
posteriorment i havent presentat denúncia per l’aparició en aquest web i fins i tot havent estat identificats per la policia, encara esperen que els Mossos d’Esquadra els notifiquin quin delicte van cometre. Un web que vulnera la presumpció d’innocència, el dret a la imatge i a l’honor, que no pretén fer justícia sinó escarni públic i sobretot una advertència, en paraules de Felip Puig “ja no val allò de passava per allà” (si et manifestes ets culpable!). I seguim, amb el pas de les setmanes les 70 detencions del 29M, 6 de les quals a Sabadell, es passa a les 105. 35 detencions més amb cap més objectiu que el d’aturar les protestes; en 3 de les quals es “força de nou l’ordenament jurídic” i es decreta presó preventiva.
El temps passa i les màscares, si és que mai n’hi havia hagut, segueixen caient. Mentre 105 persones resten pendents de judici i 6 d’elles han passat setmanes en presó preventiva, en Millet s’ho mira des de la mansió i en Matas condemnat a 6 anys de presó l’acompanya. Els judicis són pels contenidors cremats durant la vaga i pels vidres dels aparadors de grans multinacionals trencats, centenars de milers d’euros de despesa. Mentrestant els 18.000 milions per la Bankia d’en Rato, assegut entre
Millet i Matas, es cobreixen tranquil·lament per part de l’estat; i amb aquesta injecció, que no és la primera, no s’acaba, ara toca “rescatar”; a qui? Als milions de persones aturades? A les desenes de milers de famílies desnonades o en perill de desnonament? No, als responsables de desnonar a aquestes famílies alhora que tenen centenars de milers de cases buides, uns responsables que rebran 60.000 milions més condicionats a noves retallades socials…
I així podríem seguir, però millor que parem perquè les comparacions no només són odioses sinó que en alguns casos generen odi. Per moltes porres, presons, pàgines de delació i tot el que vulguin inventar-se, la repressió no aturarà les protestes, com deia a la capçalera del bloc anticapitalista del 29M a Sabadell “Hem perdut la por, sortim als carrers”. I així ho farem, no només ens veurem a la propera vaga general, sinó que farem de cada dia una nova vaga general, i la seguirem fent a la nostra manera, a la manera d’aquestes 105 persones, com l’Andreu, que detingudes o en presó no han deixat mai de ser lliures.
Que serveixin d’exemple!
Xavi Pellicer, portaveu nacional d’Alerta Solidària
@XaviPalli
