27.06.2012 - 09:07
La delegada del govern espanyol, María Llanos de Luna, ha exigit per carta al batlle de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), Gerard Segú, la retirada del nom d’un passatge dedicat a Jaume Martínez Vendrell. La delegada s’empara en l’article 61 de la llei 29/2011, pel qual ‘l’estat assumeix la defensa de la dignitat de les víctimes del terrorisme’. El municipi va decidir el 2002 de posar el nom d’un carrer a l’ex-membre de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), Jaume Martínez, nascut a la Colònia Güell i condemnat el 1982 en aplicació de les lleis anti-terroristes, per actes comesos el 1977.
El llavors batlle de Santa Coloma, Josep Comellas, ja va haver de declarar el gener de 2008 a l’Audiència espanyola, acusat d’un delicte d’exaltació del terrorisme. La querella no va prosperar.
En unes declaracions a VilaWeb, aleshores Comellas va dir que li havien dedicat el carrer perquè era un referent cultural i polític. Comellas va recalcar que Martínez va estar sempre molt involucrat en l’activitat cultural de la Colònia Güell i que havia estat un dirigent polític destacat, tant durant la República com durant el franquisme. ‘Va ser un dels qui van obrir una ruta a banda i banda del Pirineu, per fer passar pilots anglesos i jueus que volien sortir de França durant la Segona Guerra Mundial’, explicava Josep Comellas.
Martínez va militar al grup Nosaltres Sols! i va fundar el Front Nacional de Catalunya. Va ser un dels impulsors de l’independentisme modern i grups com l’IPC i el PSAN es van inspirar en la seva figura i trajectòria. Entre els primers grups que van fundar Terra Lliure hi havia també militants d’EPOCA.
L’assignació dels carrers, segons Comellas, es va fer mitjançant un procés participatiu, i unes quantes associacions del poble van proposar Jaume Martínez. El 2002, tots els regidors del poble hi van votar favorablement: tant els de l’Entesa pel Progrés Municipal, la formació de l’ex-batlle, com els del PSC, Esquerra i CiU.
La sentència de condemna de Martínez
Una sentència del Tribunal Suprem del 1982 va condemnar Martínez per haver induït l’assassinat de l’empresari Josep M. Bultó i de l’ex-batlle franquista de Barcelona Joaquim Viola, però reconeixia que Martínez no hi havia estat d’acord, i el culpava més aviat de no haver-lo evitat.
