El traductor Joan Sellent adreça una carta a Edward Albee

  • Joan Sellent, un dels grans traductors del teatre català, va tenir una desagradable experiència en traduir A Delicate Balance (Un fràgil equilibri), d’Edward Albee, per les humiliants exigències d’aquest autor i la seva hostilitat manifesta als traductors en general.

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
21.06.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Passat un temps prudencial, Sellent li ha adreçat una carta, que ha estat molt ben rebuda per l’agent d’Albee, igualment exasperada i farta dels capricis despòtics de l’autor de ‘Qui té por de Virginia Woolf?’ A hores d’ara, Albee probablement ja ha rebut la carta de Joan Sellent, que avui publiquem a Núvol en català i en anglès.

Sabadell, 12 de juny del 2012

Benvolgut senyor Albee,

Deu fer cosa d’un any vaig rebre l’encàrrec de traduir la seva peça teatral A Delicate Balance per a un muntatge concret que es va estrenar a Barcelona la tardor passada, amb el títol d’Un fràgil equilibri.

Com ha estat sempre el cas amb les obres que he traduït per a l’escena, vaig assumir aquest encàrrec amb l’objectiu de ser el més respectuós possible. Crec que el respecte és una de les prioritats que un traductor sempre ha de tenir presents, i que aquest respecte té dos destinataris principals: d’una banda el text original (i, per extensió, el seu autor), i de l’altra els espectadors potencials de l’obra.

Quan ja havia enllestit la traducció d’A Delicate Balance se’m va informar de l’obligació de fer-li arribar, com a autor del text original, una exhaustiva “graella” de cinc columnes amb l’especificació detallada de —cito textualment del correu electrònic enviat per la seva agència— “qualsevol desviació de les paraules angleses exactes i l’explicació de per què no se’n va poder fer una traducció directa a l’espanyol, i per què es van triar les paraules que es van triar”.

Permeti’m que li exposi el principal motiu pel qual aquests requeriments van provocar-me l’impuls immediat de no perdre ni un sol minut a acatar-los: bàsicament em vaig sentir insultat com a professional en veure que, després de més de trenta anys de dedicar-me a la traducció, algú esperava que dediqués una part gens desdenyable del meu temps a una activitat tan absurda com inútil.

Llegeix la carta completa a Núvol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any