Esther Solé reivindica els curtmetratges de Ramon Monfà

  • En la presentació de la revista Mascançá, a Mollerussa

VilaWeb
Redacció VilaWeb Mollerussa
18.06.2012 - 10:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La historiadora de l’art Esther Solé va repassar (vídeo) l’obra cinematogràfica del, com ella, mollerussenc Ramon Monfà. Un repàs a la seva etapa amateur i, sobretot, professional de curtmetratges (el més destacat per Solé ) abans del seu primer i únic llargmetratge.

Esther Solé va explicar que l’article que hi ha al primer número de la revista Mascançà, publicada pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, surt d’un treball universitari, fruit de converses amb Monfà. Va reivindicar la necessitat d’aprofundir tant en la figura de Ramon Monfà i la seva obra, com la d’altres cineastes perquè no quedin en l’oblit.

Nascut el 1930 (La Sentiu de Sió, la Noguera), Ramon Monfà va anar a viure a Mollerussa el 1953.

El servei militar a Barcelona li va permetre comprar el material cinematogràfic (en 8mm.) que l’iniciaria en aquest camp

Producció amateur

El 1962 fa el seu primer treball, un documental sobre la Fira de Sant Josep i que seria el primer de deu curtmetratges. Tot i ser amateur, els curtmetratges de Monfà el van portar a participar en festivals internacionals. D’aquest període, Solé destaca el muntatge i que algun d’aquest treballs tindran una continuïtat posterior.

Professionalització

L’any 1967, Ramon Monfà es professionalitza i crea la productora Monfà Films (que encara existeix), tot i que mai deixa la seva feina d’ebenisteria. Comença a gravar en el format professional de 35 mm i (sempre) en blanc i negre.

“El infeliz” (1967), “La Horda” (1969), “Solo” (1971), “Aversión” (1972) i “El aprendriz de hippy” (1975) són els títols que formen l’etapa professional de Monfà, que Solé va anar detallant. Del conjunt destaca “l’ús emfàtic dels enquadraments”, amb un “muntatge dialèctic” hereu del cinema rus d’avantguarda, amb la presentació sincopada d’imatges que substitueixen el diàleg, gairebé inexistent en bona part d’aquest treballs. En canvi el so sí que hi es present, arribant a ser en algun treball “obsessiu” com és a “La Horda”, un dels millors per Solé. També destaca la utilització de tècniques del surrealisme o la presència de la mort o les obsessions com a temes que fan d’algun dels curtmetratges gairebé peces de terror.

Autocensura

Esther Solé també parla de l’autocensura que exerceix el propi Monfà (totes les obres es van fer durant la dictadura), i que apareix en “El aprendiz de hippy”, evolució d’un curtmetratge censurat durant l’inici amateur. D’aquesta producció també destaca el recurs del muntatge, una de les habilitats destacades de Monfà, segons Solé. O la utilització de la llum segons el moment de la història.

Llargmetratge

La producció de “Cara Quemada” (estrenada el 1980) el primer i únic llargmetratge de Monfà, un “projecte desafortunat” en paraules de Solé, va suposar un punt d’inflexió negatiu en la seva carrera del cineasta mollerussenc i l’aturada del proces creatiu. No seria fins l’any 2000, que Monfà va tornar a rodar, ara amb uns documentals de temàtica local.

Reconeixement

Esther Solé va incidir en la importància del període dels cinc primers curtmetratges professionals de Monfà, amb l’afegit de l’època en que es van produir. I va demanar un major reconeixement a la seva obra perquè formi “part de l’imaginari col·lectiu”.

Revista Mascançà

La xerrada d’Esther Solé va tenir lloc durant la presentació del segon número de la revista Mascançà en la que també hi van participar Jordi Soldevila, president del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, i Marc Solsona, alcalde de Mollerussa, va comptar amb la presència de Ramon Monfà i es va fer a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa.

Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any