Manuel Castells: ‘Si s’ha de dissoldre l’euro, fem-ho en funció dels interessos dels ciutadans i sota el seu control’

  • 'Si Alemanya vol l'euro, que el pagui mutualitzant el deute', diu en un article sobre el rescat bancari i la crisi de l'euro

VilaWeb
Redacció
16.06.2012 - 10:55

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El sociòleg Manuel Castells escriu avui en un article a La Vanguardia sobre el rescat i la situació de crisi de deute europea. Castells diu que ‘Rajoy ha fet el ridícul davant del món assegurant primer que Espanya no necessitava el rescat, nacionalitzant Bankia sense tenir diners per pagar-la i, finalment, apel·lant a un rescat dient que no era sinó tan sols ajuda financera pels bancs i no al govern, sense conseqüències sobre la política econòmica’.

Castells explica que ‘les al·lusions a l’orgull espanyol, que es nega a acceptar la realitat d’economia assistida -intervinguda des del maig de 2010-, omplen les pàgines de la premsa internacional’. I afegeix: ‘Això seria simplement un nou episodi tragicòmic de la nostra impresentable classe política si no fós perquè té conseqüències greus sobre la credibilitat del rescat en relació als mercats i als inversors’.

‘Com que la fugida endavant de Zapatero gastant el que no tenia per sostenir la ficció de que no hi havia crisi va endeutar també l’estat, hem acabat enterrats per aquesta massa de deute les proporcions del qual amb prou feines es coneixen per l’opacitat de les institucions financeres i pels tripijocs dels comptes dels governs central i autonòmics’, afegeix Castells.

Per Castells, aquest fer veure que s’intenta reduir el dèficit per complir uns objectius que considera impossibles porta a ‘redoblar les retallades fins a deixar-nos amb la pell i l’òs i imposar condicions draconianes als treballadors públics i privats sota pena d’acomiadament’.

Amb tot, Castells considera indispensable el rescat dels bancs per evitar una catàstrofe financera i un eventual ‘corralito’. Però denuncia que ‘s’ha fet de tal manera que empitjora encara més la situació de l’economia real sense introduir perspectives de sortida de la crisi a curt termini’. I avisa: ‘Com que no és possible de reduir el dèficit al nivell promès i com que pocs ajustos més es poden fer a les condicions laborals, no és pas segur que els controladors teutons acceptin mantenir fins el final la línia de crèdit de finançament bancari’.

Davant de les sospites d’irregularitats i responsabilitat en tota aquesta situació de polítics, banquers i supervisors, Castells es pregunta: ‘Per què no fem com a Islàndia quan, després del col·lapse bancari del 2008, es van convocar noves eleccions perquè els banquers i els polítics havien teixit una madeixa d’interessos que no es podia desenredar?’

‘Si la única sortida de la crisi de l’economia real a curt termini és l’exportació i la única forma immediata d’estimular la competitivitat és devaluar sortint de l’euro, caldrà elegir en el moment oportú entre extingir-nos paulatinament amb un euromarc que no podem sostenir o reconvertir-nos a la pesseta i refer l’economia i la vida amb autonomia de país i governants democràtics que acceptin corregir un error històric que va beneficiar el sistema bancari, Alemanya i el seu entorn’.

I Castells conclou: ‘Com que és Alemanya qui de veritat necessita l’euro, si el vol, que el pagui mutualitzant el deute, invertint en la reconstrucció econòmica de la perifèria i compartint poder a les institucions europees. Federalisme sí, però no de sentit únic’. I finalment: ‘La dissolució de l’euro és ara mateix la hipòtesi més probable. Fem-ho ordenadament, en funció dels interessos dels ciutadans i sota el seu control’.

 

Més informació:

Editorial: Nosaltres no som ells (Carta als amics europeus)

‘Quan Europa assisteix sorpresa a la irracionalitat espanyola nosaltres us volem explicar que no som ells’

· We are not them (Letter to our European friends)

· Nous ne sommes pas eux (Lettre à nos amis européens)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any