Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  14.06.2012  06:00

Condició del rescat: tancar els bancs problemàtics

Almunia ha apuntat el tancament del Banc de València, Catalunya Caixa o Novagalicia Banco

Men?ame
 

El comiserai europeu de competència, el socialista Joaquín Almunia, va apuntar ahir els noms de les tres entitats intervingudes de moment per l'estat espanyol, Banc de València, Catalunya Caixa i Novagalicia Banco, i va dir que el govern espanyol n'haurà de liquidar un d'aquests. Però no va dir quin. L'argument, segons Almunia, és que en algun cas surt més a compte, és menys car, tancar una entitat que no rescatar-la i reestructurar-la. Ara, fonts del govern de Mariano Rajoy que citen alguns diaris espanyols asseguren que no tenen pas la intenció de liquidar cap entitat.

'Si no m'equivoco, un dels tres, segons les intencions de les autoritats espanyoles, s'encamina cap a una liquidació, perquè no sigui una preocupació constant després de la reestructuració, va dir Almunia en una entrevista a l'agència Reuters. Es referia a aquestes tres entitats, Catalunya Caixa i Novagalicia Banco, que han estat nacionalitzats, i el Banc de València, intervingut, pendent de l'aprovació de la comissió europea per a la reestructuració. Bankia encara ha de demanar formalment l'aprovació per al pla de recapitalització.

'En cada anàlisi de cada institució financera sempre intentem estimar el cost alternatiu d'una liquidació', va dir. Però va precisar que 'si el cost de la liquidació és menor per als contribuents que no el rescat, optem per una liquidació ordenada de l'entitat'.

Aquestes declaracions del comissari Almunia van fer més evident que mai que la UE no pensa donar crèdit a Espanya sense condicions, ni tan sols suaus. Justament ahir es va saber que la Unió Europea exigeix al govern espanyol, com a condició per rebre el rescat bancari de fins a 100.000 milions d'euros, que tanqui els bancs amb problemes i la fallida dels quals no desestabilitzi l'economia. 'No hem de salvar tots els bancs si no és estrictament necessari', va dir un alt funcionari europeu citat per Europa Press. 'Hi ha casos en què s'hauran de liquidar entitats', diu.

Cap banc amb problemes rebrà ajut fins que no presenti un pla de reestructuració que garanteixi la seva viabilitat futura sense subvencions i limiti les distorsions de competència. A més, les entitats que demanin fons públics hauran d'abonar un interès de com a mínim el 8,5% (per sobre del 3%-4% que pagarà Espanya per l'ajut europeu).

L'objectiu d'aquest tipus tan alt és d'empènyer els bancs a intentar com puguin la recapitalització a través de mecanismes de mercat, amb la venda d'actius o fusions. Si no ho aconsegueixen però es considera que liquidar l'entitat en qüestió podria tenir un impacte sistèmic en l'economia espanyol, hi haurà intervenció pública 'amb condicions molt estrictes', segons la font.

La UE vol 'evitar que es facin servir diners públics', de manera que 'si hi ha entitats que han de fer fallida, en faran'. Per la seva banda, el secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, ha refusat la possibilitat que el govern espanyol tanqui algun banc en el marc de la reestructuració financera, i ha dit que amb el rescat es farà 'quelcom semblant' al que s'ha fet fins ara des del FROB.

Barroso admet que la UE té un 'problema sistèmic'

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va dir ahir que el rescat bancari espanyol era la prova que la Unió Europea afrontava els seus problemes i una mostra de l'habilitat comunitària' per 'reaccionar ràpid' a les dificultats.  Amb tot, va insistir que la Unió necessitava 'una perspectiva a mig i llarg termini', i per això va demanar que es mantinguin les reformes i les retallades, també a Grècia.

Barroso va admetre que la UE té 'un problema sistèmic' i va instar els estats membres a articular un camí conjunt. 'No estic segur que totes les capitals siguin conscients de la urgència d'això', va reblar.

Barroso va demanar als dirigents europeus que en la cimera del 28 i 29 de juny pactin un calendari per crear una unió bancària, pressupostària i política per a generar confiança sobre la 'irreversibilitat' de l'euro. 'Som en un moment decisiu per a la UE. Veiem que fins i tot quan els governs fan els passos correctes en matèria de reformes poden tenir un impacte negatiu'.

Informació relacionada:

Rajoy: 'Hauríem de celebrar que ens han ajudat'

Preguntes i respostes sobre la intervenció d'Espanya

Krugman: 'La catàstrofe sense pal·liatius pot ser a la cantonada'

El govern de Rajoy fa el ridícul amb Uganda, el futbol i les bombolles de Báñez

Men?ame