11.06.2012 - 00:01
El Partit Socialista francès té a tocar la majoria absoluta a l’Assemblea francesa, segons les dades d’escrutini de la primera tanda de les eleccions legislatives d’ahir. Diumenge que ve, en la segona tanda, es pot acabar perfilant aquesta majoria absoluta. Malgrat tenir un percentatge de vot (34,5%) semblant al de la Unió per un Moviment Popular (33,9%), els socialistes tenen força més avantatge en el repartiment d’escons. El Front Nacional de Marine Le Pen obté un 14% de vots, una mica menys que no es preveia, i podria entrar per primera vegada a l’Assemblea amb dos escons.
El bloc encapçalat pels socialistes obtindria entre 293 i 323 escons a la cambra de 577 diputats (la majoria absoluta són 289). A aquesta xifra caldria afegir-hi els entre 12 i 18 escons que aconseguirien els Verds. El bloc conservador, per la seva banda, obtindria entre 218 i 248 escons.
L’ascens de l’extrema dreta
Aquesta primera tanda de les eleccions législatives tombé ha servit per confirmar l’avenç de l’extrema dreta, amb el Front Nacional acostant-se al 14% dels vots, de tal manera que pot aconeguir representació a la cambra per primera volta, concretament entre un diputat i tres. La dirigent de la formació, Marine Le Pen, ha estat la més votada en la seva circumscripció, la d’Henin-Beaumonte, on ha derrotat el dirigent comunista Jean-Luc Mélenchon, i que disputarà l’escó la setmana vinent, en la segona tanda, amb el candidat socialista Philippe Kemel.
Verds i Front d’Esquerres
Dues formacions més poden acabar de decantar la majoria de l’esquerra a l’Assemblea: el Front d’Esquerres de Jean-Luc Mélenchon ha obtingut el 6,5% de vots, que li donarien entre 13 i 18 escons, i els Verds s’han quedat just per sota del 4,9%, cosa que es pot traduir en 15 o 20 diputats.
Els socialistes acaparen poder
Un mes després de l’accés del socialista François Hollande a la presidència francesa, les eleccions legislatives són vistes com un test per confirmar la basculació de França cap a l’esquerra. S’elegeixen els 577 diputats, en unes eleccions per circumcripcions amb més de cinc mil sis-cents candidats. Si es confirma diumenge que ve la victòria de l’esquerra, per primera vegada en la cinquena República controlarà gairebé tots els poders del país: la presidència, el Senat, l’Assemblea i les principals regions i ciutats.
Els 577 diputats que ocuparan el càrrec els propers cinc anys s’elegeixen a partir d’un complex sistema de circumscripcions electorals, basades en censos demogràfics. A més, per primera vegada en aquestes eleccions s’han creat onze circumscripcions per als francesos establerts a l’estranger.
Per a ésser elegit a la primera tanda, els candidats han hagut d’obtenir la majoria absoluta dels sufragis (més del 50%) i com a mínim el 25% dels vots dels inscrits. Si no s’arriba a aquestes xifres, el diumenge vinent es fa una segona tanda amb els dos candidats més votats a la primera, com també amb els candidats que hagin obtingut com a mínim el 12,5% dels vots dels inscrits.
En un sistema presidencialista com el francès, la composició de l’Assemblea no és tan determinant com en molts altres països. Tot amb tot, les eleccions legislatives tenen una importància capital per als partits que hi concorren: del resultat depèn la quantitat de diners que l’estat els aportarà els cinc anys següents, a raó de 44.000 euros anuals per diputat, de mitjana.
