Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Diumenge  10.06.2012  13:30

Autor/s: Guillem Llin

Seguim esperant

Men?ame
 

Quan fa ja un mes que va esclatar el cas Bankia, seguim esperant que el president dimissionari, Rodrigo Rato, (vicepresident del govern del PP i ministre d’Economia, director gerent del Fons Monetari Internacional, empresari...) ingresse en presó per la mala gestió que ha fet al capdavant de l’entitat. Seguim esperant que Miguel Blesa, antic president de Caixa Madrid i que tenia com a únic mèrit, pel que sembla, ser amic de José María Aznar, ingresse en presó. I seguim esperant que el president de Bancaixa, José Luis Olivas, ingresse en presó, en presó. No, no és cap error la repetició de la paraula. José Luis Olivas té molta part de culpa del que ha passat en Bankia en particular, i en les caixes d’estalvi en general. Aquest senyor de Conca va aterrar en l’antiga Caixa de València, que mitjançant les fusions es convertí en Bancaixa, des de la presidència de la Generalitat Valenciana, però és que, a més a més, ell va ser el conseller d’Economia i Hisenda d’Eduardo Zaplana que va possibilitat el canvi de llei i va permetre als polítics assaltar les caixes d’estalvi. Així doncs, seguim esperant que els empresonen.

Sí, perquè vosté ha de saber, pare de família que està en l’atur, mare que es desviu netejant escales i el que es presente, xiquet que va l’escola, xica que estudia en la Universitat i a qui, per la crisi, l’han deixada sense beca, iaio o iaia que recull els néts a l’eixida de l’escoleta infantil que els pares paguen amb un món d’estretors, els mateixos néts innocents, ha de saber que ho vulga o no, haurà de pagar més de 500 euros per cap per tapar el forat que aquests impresentables han fet en Bankia. 23.500.000.000 euros. O 3.910.071.000.000 pessetes de les d’abans i no sabem si de les de després. A més a més, aquests impresentables han enganyat milers de persones, fonamentalment de la tercera edat, fent-los creure que comprant les participacions preferents de Bankia els seus diners estaven segurs, i després, que canviant les preferents per accions de Bankia es 'farien rics' si les coses anaven bé, i, si les coses anaven malament, podien vendre-les i recuperar els diners. Això ho han fet amb gent sense cap cultura per la renda variable, per la borsa,  i, així, ara es troben amb unes pèrdues del 70%. El que ha baixat l’acció de Bankia des d’aquell dia de flors i violes en què Rato va inflar pit a l’haver eixit al mercat en un moment de tempesta. També ha de saber que els responsables de l’entitat, a l’acabar 2011, van anunciar uns guanys de 300 milions d’euros. Ara, s’ha sabut que s’havien equivocat comptant: no eren 300 milions de beneficis; eren 3.000 milions de pèrdues. I els gestors se n'han eixit amb la cara ben alta i unes retribucions multimilionàries. Seguim esperant. Pobra democràcia.

El PP i el PSOE diuen que ara no és el moment d’aclarir qui té responsabilitats. Si davant d’un fet d’aquesta magnitud, diuen que no és el moment, quan serà eixe 'moment'? Amb raó, els ciutadans consideren la classe (casta) política el tercer problema de la societat.  Seguim esperant. I pobra democràcia.

Hi ha un aspecte del que ningú jo parla i que no vull deixar passar per alt. Què fan, a tot açò, els sindicats grans, majoritaris, CCOO i UGT? Per quina raó no posen cap querella contra els responsables? Si són la veu dels treballadors, quina millor manera de defensar-los que tractant de retirar de la circulació aquests nefasts personatges sense vergonya? Per què callen? Per què no diuen res? Que tenen alguna cosa a amagar? No ho sé. Mentrestant, seguim esperant.