06.06.2012 - 22:54
Últimament he estat bastant immers en la qüestió del finançament autonòmic al País Valencià; m’he llegit un parell de llibres, he fet números, he estudiat la cronologia, i no deixa de sorprendre’m el fet que hàgem deixar passar durant tant temps una qüestió clau com aquesta. La diagnosi és probablement més política que econòmica. Dimarts, durant el debat que va tindre lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de València, ‘Claustre Obert’, vaig preguntar al Conseller d’Hisenda, José Manuel Vela, per aquesta qüestió, i la seua resposta –-o no resposta-– no fa sinó confirmar la meua diagnosi inicial.
L’esdeveniment de què us parlava tingué lloc dimarts 5 de juny, i el títol era ‘Finançament autonòmic i crisi’. L’acte servia per a presentar un interessant informe encarregat per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) que confirma el que molts venim denunciant fa temps: el greuge sistemàtic que patim els valencians en la distribució del finançament autonòmic a l’Estat Espanyol.
No entraré en l’anàlisi ni en les xifres, per a això us deixe l’enllaç a un dossier que vaig preparar fa poc per a la revista Economia 21 que elaborem un grup d’estudiants de la Facultat d’Economia. En tot cas, per als inexperts en la matèria, simplement heu de saber que els valencians, tot i situar-nos per davall de la mitjana espanyola quant a renda per càpita, rebem de mitjana un 9% menys del sistema de finançament autonòmic. És a dir, som més pobres i financem altres CCAA més riques.
Entre els components de la taula del debat es trobava el Conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, José Manuel Vela. Ell, en la línia de la resta de participants, va denunciar la discriminació del model envers al País Valencià i va justificar l’endeutament com a ‘mètode de protesta’: ‘ens hem endeutat per a poder tindre el mateix que els altres’. Les seues justificacions per a la persistència d’un model tan perjudicial per al nostre país: el govern central del PSOE.
Davant la intervenció del Conseller, vaig aprofitar el torn obert de paraula per plantejar l’alternativa del concert econòmic i també per llançar unes reflexions al Conseller. Les intervencions del senyor Vela al debat feien la sensació que la cosa no tenia res a veure amb ell, que no es feia responsable d’un govern de la Generalitat que durant anys i anys no ha sabut reclamar el que ens pertocava com a valencians. Li vaig traslladar la meua impressió que els polítics valencians dels dos grans partits no han actuat mai com a valencians al Congrés dels Diputats; no hi ha prou de presumir de valencianitat, ha d’haver-hi fets. Li vaig recordar la seua abstenció al Consell de Política Fiscal i Financera en l’aprovació de la reforma del model el 2009. Al mateix temps, vaig aprofitar per mostrar-li la meua discrepància amb la seua afirmació que l’endeutament era poc més que un ‘mètode de protesta’ per a obtindre ‘el mateix que els altres’: el malbaratament en grans esdeveniments i luxes és la millor mostra que l’endeutament no s’ha utilitzat per a tindre una sanitat o una educació al nivell d’altres CCAA (de fet seguim a la cua en inversió en aquests àmbits).
A les meues dues preguntes, poc va tindre a dir el senyor Vela. Seguia defugint responsabilitats en la gestió del Partit Popular i tornava a insistir amb ‘el mur del govern central del PSOE’. Lamentable que un gestor no es faça càrrec de la seua pròpia gestió, d’haver permés perdre als valencians milions i milions en recursos que ens pertoquen. El senyor Conseller només es limitava a mostrar una certa resignació i a repetir constantment ‘no s’ha pogut aconseguir’, ‘ho seguirem intentant’. Per altra banda, va rebutjar frontalment les meues acusacions de malbaratament de recursos, i es va espolsar que si Catalunya té Fórmula 1, perquè no València? El senyor Vela no entén res, no s’adona que ell i els seus companys de partit estan, a banda de permetent un espoli sistemàtic dels nostres recursos per part de l’Estat Espanyol, alimentant un model econòmic vulnerable basat únicament en activitats turístiques i en el creixement de l’ocupació com a via de creixement econòmic.
I així estem els valencians, amb uns polítics que s’autodeclaren irresponsables de la seua pròpia gestió i que a més es resignen a no aconseguir allò que ens pertoca com a valencians i valencianes.
Enllaços
Array
