Presenten el vídeo promocional d’Operació Garzón contra l’independentisme català’

Avui s’ha presentat el vídeo promocional del documental ‘Operació Garzón contra l’independentisme català‘ impulsat per Llibertat.cat, amb el suport d’entitats i associacions com Memòria Contra la Tortura i Alerta Solidària. Amb aquest documental es posa en marxa la commemoració del 20è aniversari del macrooperatiu contra l’independentisme català de l’any 1992 conegut com a Operació Garzón i els homenatges dels independentistes que el van patir.

Aquell estiu, una quarantena d’independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure. El jutge Baltasar Garzón va aprovar la incomunicació dels vint-i-cinc detinguts, i disset d’ells van denunciar haver patit tortures. Garzón els va ignorar i va donar validesa a les declaracions fetes sota tortura. ‘Garzón va vulnerar així els drets humans amb l’Operació Garzón, tal com sentenciaria (pdf) el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg dotze anys després, condemnant l’estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L’aparell polític i jurídic del moment, però, no s’han assegut mai, de moment, al banc dels acusats’, expliquen els impulsors del documental.

‘Hi ha pocs documentals tan necessaris com el projecte “Operació Garzón contra l’independentisme català”. És absolutament necessari i urgent, tant des del punt de vista informatiu, com històric, com nacional, com democràtic’, insisteix el periodista David Bassa, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils i autor del llibre ‘L’Operació Garzón’ (Llibres de l’Índez, 1997). Bassa escriu que els fets del 92 i les seves conseqüències semblen haver-se oblidat: ‘Per això, lluitar contra aquest oblit és de justícia informativa, històrica, democràtica i nacional. Els antics ja deien que la història l’escriuen els vencedors. Això és tan cert com que el cel és blau. Però de vegades la història fa giragonses insospitades i un documental ben fet pot aconseguir que allò que el 1992 l’Estat va assumir com una victòria sobre l’independentisme –vençut per la tortura i la por-, avui esdevingui una derrota’.