Marçal Font, l’ ‘aede badaloní’

  • Entrevista amb el guanyador del Poetry Slam celebrat a Barcelona amb motiu del Barcelona Poesia

VilaWeb
Cristina Algarra i Mar Armengol
27.05.2012 - 09:41

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Marçal Font (Badalona, 1980) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, i propietari d’una llibreria de segona mà a Badalona anomenada Llibreria Fènix. És guanyador de nombrosos Poetry Slams locals, així com de la primera competició d’Slam de diverses ciutats que es va celebrar a Barcelona el 2011.

  • Marçal, el fet de tenir una llibreria pròpia demostra la teva passió per la literatura. Quan et vas adonar que era més que una afició?

  • La veritat és que no sé si ha deixat de ser mai una afició, independentment de si en rasco algun duret o no. Hi tinc inclinació des de ben petit, natural o adquirida, no ho sé. Em segueix omplint més llegir que escriure. És quasi una necessitat, una addicció. Altra cosa és que, a més, el contacte amb la gent i la venda també m’agraden. Així que es pot dir que muntar una llibreria de segona mà ha estat més un pas lògic a nivell vocacional i professional que una qüestió d’idealisme.

  • Ets Licenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB, però has treballat amb manuscrits del Segle d’Or i poesia clàssica. Creus que això ha influenciat la teva poesia?

  • Ja ho crec! De fet durant la carrera vaig cursar assignatures sobre totes les tradicions literàries que eren al meu abast. Tinc una idea molt universalista de la literatura i la certesa humanista de que els gustos retòrics i temàtics d’una època mai són aliens a una altra. L’estudi em permet descobrir el què del gust per obres d’un moment històric determinat i fer-me’l meu. Gaudeixo igual llegint Quevedo o Joan Boscà que en Pedrals , la María Salgado o la Carmen Camacho. Un cop adquirit aquest gust el més normal és que quedi palès en la meva poesia.

  • Encara que les teves creacions tinguin un caire més clàssic, la poesia actual té interès per a tu?

  • Bé, no penso que aquest aroma clàssic que diu que té la meva poesia, li resti actualitat. De fet, penso que es funciona molt per clixés una mica arbitraris a l’hora de dir què és modern i què no. El cal·ligrama, per exemple, el practicava ja Simias de Rodas al segle III a.C. I, fins i tot durant el segle XVII espanyol, trobem les acadèmies literàries, un fenomen molt similar al del Poetry Slam actual. Així que aplicar el darwinisme en la història de l’estètica literària és caure en una fal·làcia. El que té interès per mi és la poesia, el fet poètic.

  • Les experiències de cada dia també t’inspiren?

  • De fet, la lectura i l’estudi, també són experiències de cada dia. Tot suma.

  • Quan vas descobrir el Poetry Slam?

  • Cap al 2001 o 2002 hi havia un bar restaurant que organitzava un slam de poesia un cop per setmana o per mes, no ho recordo. El premi era un sopar allí mateix per a dues persones i una ampolla de whiski. Després es va acabar i fins que al 2009 no es va organitzar una lliga d’slam a Barcelona, a dures penes se’n va sentir a parlar més per aquí.

  • I com vas decidir pujar-te a l’escenari?

  • En cap de les ocasions m’ho vaig pensar massa abans de participar-hi. D’experiència als escenaris n’he tingut des de petit i confesso que és una addicció.

  • Quines són les teves sensacions quan t’enfrontes al públic?

  • Moltes. Però sobretot, respecte.

  • Has pensat en escriure prosa?

  • Sí. Ho he fet alguna vegada. Sóc més d’assaig que de novel·la o de prosa breu, però no he escrit res que pensi que mereix ser llegit. No voldria omplir de més palla el món.

  • Quins consells donaries a algú que es vol dedicar al món de la poesia?

  • No sóc ningú per donar consell. Però penso que llegir, escriure i reescriure molt, ha d’ajudar força.

  • Pel que fa al futur, sent una mica visionaris, cap a on t’agradaria que tendís la teva literatura?

  • Més cap al fons que cap a la superfície. I més cap a la forma que cap a la taca. 

  • La teva llibreria de segona mà ens demostra una passió per la literatura en paper. En un context on els e-books i la tecnologia van agafant tanta força, creus que hi ha cap sortida per als llibres tradicionals?

  • L’objecte és atractiu per l’ésser humà i el llibre és un objecte. La tendència en el seu consum penso que ja ara va cap al col·leccionisme i el fetitxisme i no tant en l’ús fungible. Aquest és un aspecte. D’altra banda, jo tinc moltes esperances posades en els nous formats digitals d’edició. M’imagino les possibilitats que ofereix tant a nivell creatiu com a nivell de treball amb bibliografia i m’agafa un calfred i tot.

  • Creus que seguirà evolucionant?

  • De fet, els ebooks d’ara no arriben ni a prototip del que es podria fer. El que existeix ara és ena mena de reproducció virtual del llibre, però això ha de morir tard o d’hora per permetre un salt que ha de ser equivalent al salt de les tauletes d’argila o de cera al paper o del rotlle al llibre enquadernat. El problema és que la substitució d’una industria per l’altra és complicada i lenta. Ho veig com una cosa comparable al pas del cavall al cotxe a motor. Però el gust pel fetitxe perdurà i això no ho dóna allò digital.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any