Xavier Mallafrè: ‘El lector ha de decidir si un llibre es reedita o no, i com el vol’

El llibre digital és a la boca de tothom i suscita polèmica. Avui encara és un negoci de futur: tot just representa un 5% de la facturació total. La lentitud amb què s’obre aquest mercat ja ha causat una baixa: fa un mes la distribuïdora de continguts digitals 36L Books, propietària de la llibreria digital Leqtor, va anunciar que plegava. Raó principal: manca de continguts. L’empresa, doncs, apuntava directament al sector editorial. El director general del Grup 62, Xavier Mallafrè, parla amb VilaWeb de la situació actual del llibre digital i de com han d’assumir els editors la transformació que implica.

—Parlant de llibre digital, on som?
—D’àmbit espanyol, ens movem en un mercat que s’acosta als cent milions d’euros (aquesta xifra no inclou les escoles, solament les llibreries digitals). No tenim dades de consum per territoris, però, quant a Catalunya, puc aventurar-me a dir que, així com el llibre digital va començar a funcionar abans en català que no pas en espanyol, també diria que el consum és una mica superior a Catalunya. Deu rondar els 20-25 milions d’euros l’any. Si comparem aquesta xifra amb la facturació total del llibre (360 milions d’euros l’any a Catalunya –a Espanya, 1.800 milions d’euros), puc dir que el llibre digital és a Catalunya un 5% de la facturació.

—I què en penseu?
—A Catalunya l’activitat del llibre electrònic va començar el 2009, amb l’aparició de la plataforma Edi.cat i, mesos després, de Leqtor, i vuit mesos més tard, de Libranda (a Espanya). I fa menys d’un any que han arribat els nous operadors internacionals: Amazon, Apple, i ben aviat arribarà Google i, un moment o altre, també s’hi posarà Telefònica…

—Si solament fa tres anys que aquí va començar el llibre digital, us sembla bo el negoci del llibre digital? No va massa a poc a poc?
—Depèn. Si el compares amb el dels Estats Units, potser sí que va a poc a poc, però ells tenen de cinc anys d’avantatge a deu. Tot i amb això, la facturació del llibre digital no arriba al 10% de la facturació total. En canvi, si mirem les xifres de França o d’Itàlia, veiem que són molt similars o pitjors que les nostres.
Amb cinquanta anys Edicions 62 ha construït un catàleg de cinc mil llibres d’uns dos mil quatre-cents autors. Oferir al lector tot aquest catàleg en edició digital vol un cert temps. Amb les novetats és més fàcil, però amb els llibres de fons pensa que fins l’any 2000 es treballava amb fotolits. Al Grup 62 ara tenim més de mil llibres digitalitzats, d’un total de dotze mil.

—Fa un mes va tancar la distribuïdora de continguts digitals 36L Books, propietària de la llibreria d’e-books Leqtor. El conseller delegat, Josep M. Terré, en unes declaracions a VilaWeb, atribuïa el fracàs a la poca oferta de continguts. O sigui que passava la responsabilitat als editors.
—Una distribuïdora digital com més oferta tingui més bé funcionarà, és clar. Però en el cas de 36L Books, em sembla que el problema és que no van calibrar bé la velocitat a què es concretaria el mercat del llibre digital. És clar, s’han dit moltes coses sobre això: a la Fira de Frankfurt deien que en qüestió de cinc anys desapareixeria el llibre de paper. Però la velocitat és una altra.
A Alemanya cada lector de llibres digitals fa una mitjana de vint descàrregues l’any (que vol dir vint llibres adquirits). A Catalunya, la mitjana de descàrregues per dispositiu és de 2,8 llibres l’any (0,7 descàrregues per trimestre). 

—Som lluny d’Alemanya…
—És clar. Per molts motius.

—Segons Enric Faura, d’Edi.cat, la venda del llibre digital no arrencava per tres raons: perquè el model de negoci encara no s’ha definit i tothom experimenta; per la pirateria; i perquè hi ha una guerra per a imposar el model de dispositiu estàndard.
—L’experimentació no crec que alenteixi el procés. El llibre digital és un projecte de consolidació que tendirà a créixer. I encara que és d’ús més masculí que no femení (contràriament al llibre imprès), i que té usuaris més joves que no pas grans, també és transversal: s’ha normalitzat en totes les franges de la societat.
L’únic condicionant no resolt, que sí que condiciona el mercat del llibre digital, és que amb un clic no accedeixes al llibre. Però això ben aviat es resoldrà. Tots els qui som en el negoci digital (editors, llibreters, plataformes…), col·laborem per aconseguir aquesta facilitat. Hem de poder facilitar i fidelitzar la compra.

—I la pirateria?
—Una part de la diferència de resultats entre Alemanya i Catalunya està en la compra sense pagar. Sabem que el consum de llibres digitals és més gran que no el que registrem. Però de mica en mica s’anirà ampliant. Ben aviat les biblioteques tindran préstec digital. I s’ha de construir la infrastructura perquè el lector tingui, amb el llibre digital, les mateixes facilitats, o més, que té amb el llibre de paper.

—Diríeu, doncs, que les llibreries es ressituen? Fa uns quants mesos es parlava de la gran desaparició de les llibreries tradicionals.
—Les llibreries estan disposades a intentar-ho. Als llibreters, els ha costat una mica entrar en el món digital (amb excepcions importants, val a dir), però em fa l’efecte que tenen ganes d’aportar les seves capacitats a la distribució del llibre digital.
Però també hem de veure que s’ha començat per la part menys arriscada de l’edició digital, que és la de transformar digitalment les novetats literàries que apareixen impreses. Però aviat començarem a veure propostes digitals que no són necessàriament deutores del paper i que aprofiten totes les possibilitats de la tecnologia. L’oferta de llibres electrònics va molt lligada al paper encara. Però els editors ens hem d’esforçar per oferir els llibres que el suport permeti. I això és una inversió gran, tenint en compte el consum d’ara, però estic convençut que cada vegada es faran més llibres digitals. Al Grup 62 ja hem començat a treballar en aquesta direcció amb el portal Lecturanda, que ofereix recursos digitals destinats a les escoles, que complementen la lectura del llibre.
Cada vegada estic més convençut que no hi ha un lector de paper i un lector de digital. El lector en certs moments, i per a certs continguts, preferirà un llibre digital, i en uns altres, el llibre de paper. A mi, ja em passa: quan viatjo, a l’avió, m’estimo més el llibre digital, però a casa, el llibre de paper.

—Adaptar-se a les necessitats del lector és un punt de partença nou per a l’editor…
—El Grup 62 va començar fa un any l’edició a demanda dels volum de l’Obra Completa de Josep Pla. Ara ja tenim cent títols disponibles que es poden comprar a demanda. Això és un canvi: el lector ha de decidir si un llibre es reedita o no, i com el vol, si imprès o digital. I d’aquesta manera evitem omplir magatzems de llibres que s’acaben fent malbé. El món del paper també pot aprofitar els avantatges del suport digital. Hem de facilitar la compra al lector, encara que sigui d’un exemplar únic. Anem cap a una seducció del lector i ens hem d’adaptar a les seves noves maneres i gustos.

—El llibre digital permet noves formes d’edició i potencia l’autoedició. Un exemple: Andreu Martín ha creat un segell i hi va posant tots els seus llibres en edició digital. Les editorials no li volen reeditar l’obra i s’ha decidit a fer-ho ell.
—L’editor també ha d’afavorir l’autor i les seves necessitats, fer alguna cosa de valor per a l’autor, perquè sinó tirarà per l’autoedició. De totes maneres, emplaço a valorar un llibre que segueix tot el procés editorial al costat d’un llibre autoeditat. 

—Fa poc l’editor de Bromera, Joan Carles Girbés, en un article a la premsa, denunciava una certa bombolla del llibre electrònic: es parla d’augment, es donen tants per cent, però s’amaguen les xifres reals de vendes, perquè són molt minses. Ens podeu donar xifres de vendes?
—Mira, aquest últim any el nostre llibre en versió digital més venut és ‘Jo confesso’ de Jaume Cabré. N’hem venut un miler de descàrregues, contra 60.000 exemplars en paper. La descàrrega val 19 euros, i el llibre imprès, 27.

—Aquí la proporció és considerable, però potser el lector espera que la descàrrega sigui més barata. A banda l’IVA, que és del 18% per al llibre digital, què ho fa que el llibre digital sigui tan car?
—Editar un llibre digital costa diners, adaptar-lo a les llibreries, la protecció de l’arxiu… És més barat, però té un cost. Es podria abaratir traient-ne l’efecte de l’IVA. La diferència ara és d’un 30% aproximadament. En les novetats és del 20% i en els llibres de fons pot arribar a ser del 80%. Ara, quan la demanada pugi, els preus baixaran. El sector digital no va ample; encara avui és un negoci amb pèrdues. Ara, tots confiem que recuperarem l’esforç que hem fet. Crec que, rendible, ho començarà a ser d’aquí a cinc anys.

—I no podria sorgir una bombolla del llibre digital?
—Depèn de qui interpreti les dades: si les dóna un llibreter digital, defensarà els nombres en creixement; si les dóna un llibreter que només ven llibres de paper, dirà que no es pot viure de les vendes del llibre digital. Crec que estem condemnats a entendre’ns: com més s’ajudin tots dos suports més lectors i més lectures es faran. Perquè cal recordar que el 10% de compradors de llibres expliquen una tercera part del negoci editorial, tant a Espanya com a Catalunya. I allò que no podem fer és perdre aquests lectors.

—Fins a quin punt la crisi fa trontollar el sector editorial?
—La crisi no és aquí de la mateixa magnitud que en alguns altres sectors. Ara, certament, aquests últims tres anys hi ha hagut una caiguda del 20% de la facturació. La cosa ha anat així: el gener del 2012 va caure un 1%; el febrer, un 8%; el març, un 23%; i a l’abril, amb Sant Jordi, pràcticament no va caure. Sortosament, les vendes per Sant Jordi van anar bé, es van recuperar un 25% en relació amb l’any passat. Aquest Sant Jordi ens ajudarà a salvar l’any, però no sabem què passarà al segon semestre.

—L’última aventura de llibre digital que s’acaba de presentar és Barcelona ebooks, una iniciativa de Roca Editorial i Open Road, per a traduir llibres a l’anglès, vinculats amb la ciutat, i vendre’ls al mercat anglosaxó.
—Nosaltres hi aportem contingut i, en alguns casos, la traducció del llibre. Volen explotar aquest nínxol, sobretot al mercat nord-americà. És una manera d’afavorir les traduccions i la venda al món anglosaxó. Aquest és un altre servei que les editorials podem oferir als autors.