Extraterrestre

A ‘Extraterrestre’, Julio i Julia no es coneixen l’un a l’altre, però desperten al mateix llit després d’una borratxera de la qual no en recorden res. Ell s’enamora a l’instant; ella no. I per si la situació no fóra prou incòmoda, Julio i Julia s’adonen que un OVNI gegant flota sobre la ciutat.

En una cosa s’ha posat d’acord gairebé tothom sobre la nova proposta cinematogràfica de Nacho Vigalondo: ‘Extraterrestre’ és, abans que res, una comèdia romàntica a l’estil més clàssic. Vigalondo ha aconseguit abordar una la història d’amor de tota la vida des d’una perspectiva molt intel·ligent a molts nivells.

La pel·lícula ens explica la història de Julio (Julián Villagrán) i Julia (Michelle Jenner), una parella que bé podria ser el rotllo d’una nit; bé podria aspirar a convertir-se en ‘alguna cosa més’. Com en tota canònica comèdia romàntica, hi ha un impediment: el fet que Julia té nuvi, Carles (Raúl Cims). No obstant això, el gènere obliga que hi haja un catalitzador que puga posar cap per avall tota la situació i subvertir l’ordre establert. En aquest cas, aquest catalitzador és el que marcarà l’originalitat de la pel·lícula: estem parlant d’una invasió extraterrestre.

La principal aposta d’Extraterrestre’ està, doncs, en el to que aconsegueix aquesta inaudita barreja de gèneres. Una invasió alienígena és una cosa bastant estranya perquè les reaccions dels personatges no siguen les que esperaríem en un altre tipus de comèdia romàntica. No obstant això, el gènere d’amor, perquè funcione correctament, exigeix que tinguem un grau d’empatia cap als seus protagonistes. És un equilibri complex que, en molts aspectes, s’ha aconseguit, i que constitueix el major encert de la cinta.

El director de la cinta, autor de ‘Los Cronocrímenes’, ha declarat que amb ‘Extraterrestre’ volia abordar ‘un desencontre ressacós, al mateix llit, després que haja passat tot això que en les comèdies romàntiques no passa fins al final, a més llevant-li el glamour que li sol donar el cinema a les borratxeres. També em venia de gust explicar un esdeveniment fantàstic global com és una invasió extraterrestre, però des d’un punt de vista torçat, el d’uns personatges que, en una pel·lícula normal serien els secundaris, o els extres al fons’.

Quan es pregunta al director què pot esperar el públic de la seua cinta declara: ‘És una comèdia, així que pot esperar rialles, en el millor dels casos. Hi ha més missatges, però llegir-los ja és decisió de cadascú’.