Jonathan Tepper: ‘No recomano que una Catalunya independent estigui a l’euro’

  • Entrevista amb l'economista, que explica per què pensa que l'estat espanyol ha de sortir de l'euro

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’analista econòmic Jonathan Tepper, col·laborador de mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg, va participar en el programa Singulars amb Edward Hugh. Hi va sostenir que l’única manera perquè l’economia espanyola es es pogués recuperar i créixer era sortir de l’euro restructurar, o condonar, una part del deute; fer una devaluació de la pesseta del 35%, i rebaixar sous i preus.

I en aquesta entrevista de VilaWeb diu que, amb una hisenda pròpia, seria molt fàcil superar el dèficit públic català.

Per què considereu tan important que Espanya surti de l’euro?
—Els països de la zona euro no són una bona àrea per a una divisa única. Tenen cicles econòmics diferents, amb graus d’inflació desiguals, i no hi ha una unió fiscal. És a dir, hi ha poques raons perquè tots aquests països tinguin una política monetària única. És com tenir un sol termòstat en una casa, amb un soterrani que crema i una segona planta, gelada. Una part o altra anirà malament. Doncs bé, aquesta ha estat la política monetària europea d’aquests últims anys. I aquesta política equivocada va portar a les bombolles immobiliàries de la perifèria europea i a un excés de consum privat. Aquests desajustos continuaran així, si Espanya no surt de l’euro.

Quins efectes directes en salaris i preus tindria la sortida de l’euro i la reintroducció de la pesseta devaluada?
—Les importacions serien més cares, i les exportacions, més competitives. Els preus dels serveis no importats segurament que s’apujarien, però no proporcionalment a la devaluació. Seria com llavors que Espanya va devaluar la pesseta, els anys noranta.

Que els creditors assumeixin que no cobraran és aquesta l’única solució?
—Espanya té un problema de deute excessiu i de manca de competitivitat. Cal restructurar el deute perquè és massa gros. Com més aviat es restructuri i hi hagi condonacions, més aviat tornarà el creixement. Però el deute és tan sols una part del problema. La sortida de l’euro i la devaluació ajudarien a millorar la competitivitat.

En Sala i Martín deia que es podria arribar a una situació d’hiperinflació. Com ho veieu?
—És molt difícil de cobrir tots els aspectes d’una anàlisi complet en trenta minuts de programa televisiu. Estic d’acord amb en Sala i Martin i, de fet, després del programa vam intercanviar opinions. La hiperinflació no és consegüent a la sortida d’una moneda, sinó a la monetització del dèficit de l’estat; és a dir, quan l’estat imprimeix diners per cobrir les seves despeses. Quan els països bàltics van abandonar Rússia i el ruble, van tenir una inflació baixa. En canvi, Geòrgia, el Tatgiquistan i el Kazaquistan van tenir hiperinflació. Tots van deixar la moneda d’origen més o menys alhora, però van instituir bancs centrals responsables o irresponsables. Aquesta va ser la diferència.

Què ajudaria l’estat espanyol a créixer després d’una devaluació? En el cas argentí hom sol adduir el ‘miracle de la soja’. Aquí, quin miracle hi hauria?
—No es pot pas atribuir tot el creixement de l’Argentina a la soja o al petroli. Tots els sectors van tornar a créixer després de la devaluació. A més, els països asiàtics van devaluar el 1997 i van ser importadors nets de primeres matèries. Són països exportadors i la devaluació els va ajudar molt. És molt normal devaluar després d’una crisi bancària. Ja va passar els anys noranta a Anglaterra, Suècia i Espanya. El creixement va tornar en tots els casos i cap no va dependre del ‘miracle de la soja’.

Si Espanya no surt de l’euro, quants anys pot continuar la crisi? Què pot passar?
—No sortir de l’euro i pagar els deutes vol dir molts anys d’anar pagant i molt poc crèdit per a projectes nous i rendibles. No sé quants anys hi tardaria, a créixer. Ara, a Espanya pot passar com al Japó, que va tenir una bombolla immobiliària el 1989 i, exportacions a banda, ha crescut ben poc aquests últims vint anys. És el mal de no resoldre la crisi bancària amb rapidesa. El Japó ha trigat molts anys a recapitalitzar els seus bancs.
La devaluació interna (rebaixar salaris i preus sense sortir de l’euro) no funciona. Es pot fer com a Irlanda i Letònia, però n’han emigrat un 5% i un 10% dels treballadors, respectivament.

Us sembla inevitable que el govern espanyol arribi a immobilitzar els diners, a un ‘corralito’? Per què?
—Es pot evitar. Però, si Espanya, Grècia o Portugal surten de l’euro, ho hauran de fer de tant sí, com si no. Sempre és així després d’una devaluació o de la sortida d’una altra moneda.

Una sortida de l’euro de Grècia, li estalviaria retallades per a reduir el dèficit?
—Hi ajudaria, però n’hauria de fer, tant si en surt com si no. Grècia té un dèficit primari i no es pot costejar les despeses públiques. Hauria d’haver fet una fallida i una condonació de deute més gran, i ja fa temps que ho hauria d’haver fet. Grècia era totalment insostenible. A l’estat espanyol el problema és de deute privat, no públic. En canvi, Grècia té un problema de deute públic.

—Quina sortida hi pot haver per a l’enorme deute privat que hi ha a l’estat espanyol?
El deute privat a Espanya és massa alt, i fan falta fallides, quitances i reestructuració. És el que ha passat en altres països amb bombolles immobiliàries i crisi bancàries.

Com veieu la previsió d’una intervenció de Catalunya per l’estat espanyol enguany mateix?
—No parlo de política. No tinc gens d’informació sobre què pugui passar en la política interna de l’estat espanyol.

Catalunya en tindria prou amb la recaptació i la gestió dels impostos per a començar a sortir de la crisi?
—Catalunya és més rica que no les altres autonomies, no té un dèficit gran, i crec que seria molt fàcil superar aquest dèficit català. Però, honestament, no em dedico a estudiar les autonomies de l’estat espanyol. Me’l miro en conjunt.

Fóra viable una Catalunya independent?
—Hi ha molts països, dins i fora Europa, que són més petits que no Catalunya. Seria un país petit com tants n’hi ha. I no els van pas malament les coses.

—Convé a una Catalunya independent ser a l’euro?
—No recomanaria que Catalunya estigués a l’euro. Només s’ha de veure què ha passat amb Espanya, Irlanda i els països bàltics amb una política monetària equivocada; s’ha vist què pot fer en una economia perifèrica. Segurament Catalunya tindria un tipus d’interès que no seria l’adequat per la seva situació econòmica.


Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any