Els aviadors de la República encara són al Raval

  • L'escriptora Tània Juste recupera la memòria dels membres de l'Associació d'Aviadors de la República

VilaWeb
VilaWeb
Roman Bertran
21.06.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘Tot va començar amb el carnet d’aviador republicà del meu avi’, explica Tània Juste, autora de la novel·la Els anys robats‘ (Columna). ‘A partir d’aquí no vaig fer sinó estirar el fil’. El llibre vol mantenir viva la memòria dels aviadors i mecànics que van fer de Barcelona la primera ciutat moderna amb defensa antiaèria de la història. ‘Igual que al meu avi, els van robar la joventut’, prossegueix Juste. Per això no es va conformar a llegir llibres d’història sobre la República i la guerra del 36-39. Volia conèixer de primera mà les experiències de personatges que havien fet la guerra i que, tot i anònims, van ser uns autèntics herois. I és així que va descobrir l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR), radicada al barri del Raval de Barcelona. VilaWeb ha acompanyat (vídeo) l’autora en una visita d’agraïment a l’associació.

Antoni Vilella, veterà president de l’associació, va ajudar Juste a entendre aquells supervivents i tot el que van sacrificar mentre lluitaven per un ideal. L’autora, amb el llibre ja publicat sota el braç, visita per enèsima vegada l’ADAR. Però ara la visita és especial: Vol donar les gràcies a l’associació per tota l’ajuda rebuda aquests dos últims anys.

Ha estat un període intens. Una recerca documental i personal plena de records emotius. El camí per a poder arribar a trencar el silenci, com els silencis de família que esvaïen la figura de l’avi, la va portar a seguir l’èxode republicà, que tanta gent va haver de fer en circumstàncies tan terribles. Des de les platges d’Argelers (Rosselló), el primer gran camp de concentració de l’exili, fins a Tolosa, ciutat que, encara avui, acull exiliats republicans de la talla de Josep Falcó.

La visita d’agraïment comença amb solemnitat. L’autora no frisa per expressar la molta il·lusió que li fa lliurar els exemplars del llibre a l’associació. I té paraules de reconeixement especials per a l’Antoni. Aquest li demana precisament per la visita a Josep Falcó. Autèntic heroi de l’aire, Falcó va arribar a ser cap d’esquadrilla de vol nocturn, i entre el 1938 i el 1939 va abatre no pas menys de set avions enemics. Volava de nit, il·luminat tan sols amb bengales i la claror de la lluna. Un cop perduda la guerra, va passar la frontera i, com tants altres, no ha tornat mai més.

El contacte amb Josep Falcó, el va fer possible l’historiador David Íñiguez, un investigador que es va enamorar de l’ADAR fa més de deu anys. L’historiador, que avui és tot un expert en matèria d’aviació durant la guerra del 36-39, i la plana major de l’associació, seuen al voltant d’una taula i escolten, satisfets i orgullosos, les paraules de Juste. Íñiguez aprofita l’ocasió per assenyalar una foto de Falcó, una de tantes i tantes fotografies que omplen les parets de la sala.

L’historiador i l’autora coincideixen a fer notar la gran dificultat d’abatre un avió en aquelles circumstàncies. Íñiguez: ‘És la defensa d’una ciutat moderna. La primera vegada que una ciutat moderna es defensa del bombardeig dels enemics. I se’n defensa amb caces, i se’n defensa amb antiaeris. I la gent diu oh, és que no van tombar cap avió. Però no és ben veritat; en van caure uns quants.’ Juste: ‘Era difícil tombar-ne cap, perquè bombardejaven de nit.’

I és que els avions republicans, a diferència dels del bàndol franquista, no van tenir les mateixes oportunitats. Íñiguez: ‘Es van fer proves i hi va haver èpoques en què les defenses antiaèries de Barcelona van funcionar. Però, mentre els uns no deixaven de rebre material, ‘els altres’ hi va haver un moment que es van quedar sense ajut’. Juste: ‘Els uns tenien molts mitjans i els altres havien de fer servir molt d’enginy. Però tenien homes bons per a fer la guerra.’

Sens dubte un d’aquests grans homes va ser l’Antoni. L’autora ho recalca, i el veterà aprofita l’avinentesa per ensenyar, cofoi, alguns trofeus de l’ADAR, com la Creu de Sant Jordi de 2011 o la Medalla d’Or al Mèrit Cívic del 2010. És el moment culminant de la visita. Tània Juste fa els honors als socis de l’entitat i els dedica els exemplars, visiblement emocionada. El que restarà a la biblioteca de l’associació fa: ‘Als socis d’ADAR, desitjant que gaudeixin d’aquest meu petit homenatge a uns homes que van lluitar per la llibertat.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any