15.05.2012 - 06:00
La situació de l’economia espanyola, la reforma del sistema financer i algunes previsions pessimistes han tornat a fer córrer el terme ‘corralito’, que va designar l’experiència argentina del desembre del 2001. L’evoquem tot seguit, punt per punt.
De primer el ‘corralito’, després el ‘corralón’
El ministre d’Economia argentí, Domingo Cavallo, va anunciar, el dia 1 de desembre de 2001, que no es podien treure més de 250 dòlars la setmana del compte bancari. Aquesta disposició va anomenar-se ‘corralito’ –pels corrals on hom tanca el bestiar perquè no en pugui sortir. Al cap de pocs dies, a més, va venir ‘el corralón’, la congelació definitiva dels dipòsits bancaris, la devaluació del peso argentí i la suspensió de pagaments de l’estat.
Un endeutament fins als núvols i la fuita de capitals
La desconfiança que inspiraven les entitats financeres havia fet que, entre el gener i el novembre del 2001, hom retirés 18.000 milions de dòlars, una suma molt elevada per a l’economia argentina. En gran part eren capitals que els argentins més ben informats van treure del país, preveient que el gran endeutament públic, més de 130.000 milions de dòlars, portaria a la devaluació de la moneda. Des del 1991, la paritat era d’un peso, un dòlar.
El FMI va considerar insuficients les retallades
El país es trobava en recessió des del 1998, amb índexs molt alts de desocupació, pobresa i, sobretot, endeutament. El trasbals va venir quan el Fons Monetari Internacional (FMI) es va negar a injectar, com s’havia previst, quasi 40.000 milions de dòlars a l’estat. Va al·legar que no n’hi havia prou amb les retallades programades pel govern argentí per a arribar al dèficit públic zero. Entre aquestes retallades hi havia la de rebaixar el 13% el sou de funcionaris i jubilats.
Com es podria haver evitat el ‘corralito’
El govern argentí potser hauria pogut evitar el ‘corralito’ si, molt abans, hagués suspès la paritat entre el peso argentí i el dòlar nord-americà i hagués fet emissions suplementàries de moneda; és a dir, si, progressivament, hagués devaluat el peso i hagués restructurat el deute públic.
Cinc presidents en dues setmanes
Aquell mes de desembre del 2001 el caos va ser total. El ‘corralito’ va tenir per conseqüència manca de diner, protestes i pillatges. El 19 de desembre el president Fernando de la Rúa va declarar la queda, però els argentins el van desafiar i van sortir al carrer. El govern de Fernando de la Rúa, president des del 1999, va caure. L’Argentina va viure un període polític especialment agitat, amb cinc presidents en dues setmanes. La desocupació va arribar al 24%, i el percentatge de pobres al 66%.
El ‘corralón’: 18 milions d’argentins amb els estalvis congelats
A principi del 2002 el govern d’Eduardo Duhalde va imposar el ‘corralón’: uns divuit milions d’argentins van veure com en pocs dies els seus estalvis, quasi 50.000 milions de dòlars, es congelaven definitivament. Alguns bancs, de fet, no van tornar mai els dipòsits. La moneda es va devaluar (el canvi va passar a ser oficialment d’1,4 pesos argentins per un dòlar) i l’estat va declarar la suspensió de pagaments més gran de tota la història. El ‘corralón’ no es va suspendre fins a principi d’abril del 2003, que és quan els argentins van poder retirar una part del seus estalvis devaluats.
Enllaços
Array
