Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  14.05.2012  20:33

Bankia: un despropòsit financer alimentat per uns polítics irresponsables

Àngel Acebes encapçala la llista de membres del PP que acaparen càrrecs en la direcció de Bankia

Men?ame
 

Què és exactament Bankia?

Bankia és el nom comercial adoptat pel Banc Financer i d’Estalvis, un banc nascut arran la fusió de Bancaixa i Caja Madrid al qual es van adherir Caixa Laietana i també les caixes de Canàries, La Rioja, Àvila i Segovia. El banc va començar a operar el 3 de desembre de 2010 i el nom de Bankia es va fer públic el 2 de març de 2011. El banc, per tant, tot just si ha durat un any, abans de ser ‘nacionalitzat’ per l’estat.

Quin volum té aquest banc?

Sobre el paper era el primer banc de l’estat pel volum de negoci, amb un actius totals de 272.000 milions d’euros i un valor patrimonial de 12.000 milions d’euros. Tanmateix pràcticament des del seu inici Bankia va ser un banc en fallida tècnica i mai no va aconseguir generar confiança. 

Quin és el problema que té aquest banc?

El principal problema de Bankia és que és el propietari de 31.798 milions d’euros invertits en operacions immobiliàries i que no podrà recuperar. Això significa el disset per cent del total dels anomenats ‘actius tòxics’ de l’estat. La major part d’aquests diners irrecuperables provenen de l’antiga Caja Madrid però hi ha molts també provinents de Bancaixa. 

Perquè es va deixar que la pilota immobiliària de Caja Madrid i de Bancaixa es fusionés en un nou banc i es fes major encara?

Ara ningú no ho vol recordar però en el moment de la fusió entre Caja Madrid i Bancaixa pràcticament totes les forces polítiques i els actors econòmics en van estar a favor. Hi va haver l’oposició a València dels qui veuen que era el final definitiu del sistema valencià de caixes però només això. Tant PP com PSOE van aplaudir la decisió i van coincidir en que fer un banc enorme en el seu tamany era bo perquè el convertia en 'sistèmic'. S'usa aquesta expressió per a indicar que és tan gran que no és possible deixar-lo caure. Els responsables polítics de la fusió no comptaven, aparentment, amb la reacció del mercat.

Ara el PP acusa Miguel Angel Fernández Ordóñez, governador del Banc d’Espanya, d’haver causat el problema obligant Caja Madrid, per raons polítiques a quedar-se amb Bancaixa. Què hi ha de cert en això?

El Banc d’Espanya va incentivar la fusió de totes les caixes però en la fusió entre Bancaixa i Caja Madrid hi ha un factor polític que no es pot oblidar: les dues caixes representaven el model econòmic del Partit Popular. Tant Madrid com el País Valencià havien abusat de la financiació de les seves caixes per a projectes polítics de rendibilitat més que dubtosa i totes dues caixes eren una gran arma per als respectius governs. En el cas de Bancaixa de fet al seu capdavant hi ha l’efímer ex-president de la Generalitat Valenciana José Luís Olivas. Olivas, però, va haver d’abandonar el seu càrrec de vicepresident executiu després de la intervenció del Banc de València que ell també presidia.

Quin tipus d’intervenció política va afectar la gestió de les caixes que s’integrarien en Bankia?

Tant Bancaixa com Caja Madrid van ser instruments financers de les desastroses polítiques d’aparador del PP valencià i madrileny. I la futura Bankia tant servia per a aguantar contra tots els números un parc d’atraccions fracassat com Terra Mítica com per a que Caja Madrid comprés, en una prova de megalomania empresarial al servei de la política, la majoria de les accions d’Iberia. Les caixes, totalment controlades ara pels polítics, van esdevenir eines al servei de les polítiques dels governs, tinguessin aquestes una base econòmica sensata o no. Això va precipitar el seu final.

Éssent així com és que va intentar la sortida de Bankia a borsa?

Els gestors de Bankia sabien que no podien aguantar molt de temps la delicada situació financera que tenien i la sortida a borsa va ser una operació d’imatge que intentava tapar el passat recent de les caixes fusionades, acumular diner fresc per a sanejar el nou banc i enviar un missatge d’optimisme als mercats. Tanmateix la sortida a borsa va ser un fracàs estrepitós i 400.000 petits accionistes han acabat perdent-hi bous i esquelles ja que l’acció ha perdut en els deu mesos que porta en borsa la meitat exacta del seu valor. Per cada 4 euros que els accionistes van pagar en comprar les accions avui en rebrien només dos i la xifra segueix a la baixa. El govern espanyol, aleshores en mans del Partit Socialista, i els governs valencià i madrileny, en mans del PP van aplaudir la sortida a borsa de Bankia.

La política va intervenir encara, finalment, en desmuntar la fusió entre La Caixa i Bankia?

Aquest va ser el darrer despropòsit abans que la situació de Bankia entrés en la caiguda lliure on es troba ara. La Caixa va acceptar, amb el vist-i-plau del govern espanyol i català, intentar fusionar-se amb Bankia, que era el darrer recurs per a salvar-la sense recórrer a la intervenció. Però els gestors de Bankia van posar condicions polítiques inacceptables per la caixa catalana, com ara que la seu social fos a Madrid i que el control de l’entitat sortint recaigués també en la direcció de Bankia, negligint el fet que eren comprats per a ser salvats de la ruïna. 

Men?ame