10.05.2012 - 11:16
El bàsquet, el rock and roll, la televisió i fins i tot la lluita lliure tenen el seu propi ‘Hall of Fame’, el saló (o passeig) de la fama on s’apleguen, per mèrit propi, tots els grans noms d’aquests àmbits. Però, per què no en té internet? Aquesta és la pregunta que es devien plantejar els membres de l’organització no lucrativa Internet Society: com és que ningú no ha reconegut en conjunt la tasca de moltíssimes persones que, amb aportacions tècniques o intel·lectuals, han contribuït des de fa algunes dècades a dissenyar i expandir la xarxa de xarxes fins a establir-se en la quotidianitat de molts de nosaltres? Dit i fet, aquesta mateixa entitat ha aprofitat la celebració del vintè aniversari de la seva fundació per començar a honorar totes aquestes persones que han escrit, abans i ara, alguna de les línies de la història d’internet i del web, per convertint-lo en un mitjà cada vegada més consolidat i, al mateix temps, en constant evolució.
L’Internet Hall of Fame, el nom poc original amb què s’ha batejat a la iniciativa, s’ha imposat reconèixer anualment l’esforç de personalitats clau de tot el món en el desenvolupament de la xarxa. El guardó es divideix en tres categories i en aquesta edició inaugural s’ha fet entrar trenta-tres noms a la ‘sala de VIP’ d’internet. La primera categoria és destinada a valorar l’obra dels pioners, dels visionaris que van confiar des de primera hora en el potencial d’aquest nou mitjà i van ajudar a desenvolupar-lo. Hi figuren fins a catorze noms, de pes indiscutible: hi ha Jon Postel, el mític ‘tutor d’internet’ a través de la Internet Assigned Numbers Authority (IANA), l’entitat reguladora de l’assignació de les adreces IP; hi ha Vinton Cerf i Robert Kahn, repetidament qualificats de ‘pares d’internet’ gràcies a la seva contribució en el naixement de la xarxa
interconnectada més primerenca, l’un, i en el disseny dels protocols i l’arquitectura d’internet, l’altre.
En la segona categoria de l’Internet Hall of Fame, la Internet Society hi ha distingit personatges pel seu grau d’innovació i pels ‘avenços tecnològics, comercials o polítics que han ajudat a ampliar l’abast de la xarxa’. En aquest cas són deu, els premiats, entre els quals es destaquen Brewster Kahle, fundador i director de l’Internet Archive, una biblioteca digital lliure que té arxivats milions de documents de la World Wide Web (WWW); Nancy Hafkin, una de les tres úniques dones dels trenta-tres guardonats, incansable promotora de les comunicacions electròniques en continents com l’Àfrica, i un nom tan sorprenent a la llista com polèmic, el de l’exvicepresident nord-americà Al Gore, ‘pel seu paper clau en l’aprovació de lleis que van consolidar l’expansió i la popularització d’internet’.
La tercera i última categoria s’adreça a les persones que han participat, d’una manera o una altra, a fer esclatar mundialment les xarxes. Entre els deu premiats d’enguany no hi podia faltar Tim Berners-Lee, l’inventor del WWW i del web ara fa vint anys en un laboratori del CERN de Ginebra. Com tampoc Ray Tomlinson, el creador de l’email i, per tant, la persona que va optar per un símbol en desús als teclats, l’arrova, com a identificador de les adreces electròniques. Entre els ‘fomentadors’ guardonats també hi ha el finès Linus Torvalds, al darrere del nucli del sistema operatiu obert Linux, i Mitchell Baker, portaveu de la fundació Mozilla, des d’on es promouen aplicacions web de codi obert tan reeixides com el navegador Firefox.
