L’ascens de la coalició grega Syriza, vist pels partits d’esquerra

  • El resultat sorprenent de la Coalició de l'Esquerra Radical a les eleccions de diumenge crida l'atenció d'ERC, Compromís, ICV, PSM, EUPV i CUP

VilaWeb
Bel Zaballa i Pere Cardús
08.05.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El sorprenent resultat de Syriza, la Coalició de l’Esquerra Radical grega, ha cridat l’atenció dels partits d’esquerra alternativa i ecologista del nostre país. La formació grega ha passat d’una presència testimonial al parlament a ser la segona força superant el tradicional socialista PASOK. Hem parlat d’aquest canvi de tendència que ha marcat la política grega amb Mònica Oltra de Compromís, Anna Simó d’ERC, Raül Romeva d’Iniciativa, Biel Barceló del PSM, Ignacio Blanco d’EUPV i Adam Majó de la CUP.

Mònica Oltra: ‘Emergeix una alternativa d’esquerra que no accepta els dictats del mercat’

La diputada de Compromís, Mònica Oltra, considera que les gregues ‘són les primeres eleccions que indiquen el canvi de paradigma que fa temps que anticipa Compromís’. ‘El bipartidisme està esgotat i la política com l’hem entès fins ara en el seu reflex institucional també’, afegeix Oltra, que creu que ‘el canvi de paradigma ha començat a Grècia on les condicions són més crítiques i les mesures han estat més dràstiques i més ineficients’.

‘Fins ara, en les eleccions precedents d’altres països europeus s’havia desplaçat el partit de govern, però sempre en un intercanvi entre els dos grans partits que no són realment alternativa l’un de l’altre perquè sempre fan política neoliberal’, reflexiona Oltra. ‘Però a Grècia els dos grans partits tradicionals s’afonen i emergeix una alternativa d’esquerra que no accepta els dictats del mercat ni de la política neoliberal que conservadors i socialdemòcrates imposen a Europa’.

Oltra diu que en aquestes eleccions ‘ha quedat més clar que mai el no rotund a com es vol sortir de la crisi a la UE’. ‘Per nosaltres és molt important trobar plataformes continentals on les esquerres emergents dels països, especialment del sud, es troben i facen estratègia comuna per rebel·lar-se contra les imposicions del centre d’Europa. Cal coordinar-se per refusar el control d’uns governants que volen decidir per on ha d’anar l’eixida de la crisi i que perjudiquen greument els treballadors i les classes populars dels països del sud. Si els mercats actuen de manera coordinada i globalitzada, nosaltres també ho hem de fer.’

Anna Simó: ‘L’ascens de l’Esquerra Radical és el resultat d’una posició molt clara contra les retallades brutals’

Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Anna Simó, avisa que ‘en un moment tan difícil com el que viuen els grecs, cal analitzar sense superficialitat els resultats de les eleccions, que han deixat un parlament amb extrems molt forts’. ‘El vot dels partits tradicionals de centre dreta i centre esquerra s’han centrifugat’, destaca Simó, i afegeix: ‘Per exemple, no podem rebre amb alegria uns resultats que han permès l’entrada de l’extrema dreta i no d’una forma testimonial’.

Simó conclou que ‘l’esquerra tradicional i els partits centrals de la política grega han rebut un càstig molt fort de l’electorat’. I apunta que ‘els ha passat factura haver defensat i assumit les mesures tan dràstiques que afecten la ciutadania grega’. ‘Qui no ha estat al costat de les reformes imposades pels mercats i per l’eix Merkel-Sarkozy, ha rebut un suport molt superior respecte les eleccions anteriors’, diu Simó.

Per Simó, ‘el cas de la pujada de la coalició de l’Esquerra Radical, és el resultat d’una posició molt clara i neta contra les brutals retallades que s’han fet’. I explica que ‘els electors de l’esquerra centrista, del PASOK, s’han sentit absolutament decebuts i s’han refugiat en un vot més rupturista’.

Raül Romeva: ‘Syriza ens diu que cal una opció forta i integradora per derrotar els grans partits’

L’eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya-Verds, Raül Romeva, alerta que ‘el resultat de Syriza és un missatge important perquè posa de manifest que per guanyar les que són tradicionalment les grans formacions polítiques, socialistes i conservadors, cal una opció forta i integradora’. I diu que ‘aquí ho sabem perfectament perquè hi ha una demanda d’unitat i de suma d’inquietuds’. Romeva afegeix que ‘sabem prou bé que la situació és massa complicada per tornar a presentar-nos fragmentats’. ‘Aquest és un missatge que hem d’entendre dels resultats de Syriza. Aquells que no s’han volgut sumar a la coalició han quedat fora del parlament grec.’

Romeva demana atenció als seus perquè ‘estem en un moment d’excepció i cal ser molt conscients de la responsabilitat que tenim les esquerres ecologistes per saber-hi donar resposta’. I demana ‘no deixar escapar la reflexió que se’ns demana des de la societat’.

‘En una situació de crisi desesperada hi ha sempre una tendència cap a l’extrema dreta i partits antisistema per la via totalitarista. I aquest era un risc evident a Grècia. Però m’ha sorprès molt positivament que la gran majoria no s’ha decantat per aquestes opcions. El poble grec ha fet un vot conscient a favor de polítiques diferents, no simplement un vot contrari i reactiu. Aquest és un element molt esperançador. Em consta que la gent ha meditat molt quin havia de ser el seu vot. Després d’haver reaccionat en un primer moment amb l’estómac, una part important de la població ha actuat ara amb el cap.’

Biel Barceló: ‘Els missatges nous, diferents, de radicalitat democràtica han triomfat’

Per la seva banda, el diputat del PSM, Biel Barceló, considera que ‘Grècia ha estat el fracàs del bipartidisme, dels dos partits de govern que han tengut una davallada molt important en el suport electoral’. I afegeix que ‘el resultat de les eleccions de diumenge ens deixa una cara molt positiva, amb l’ascens del Syriza, i una de molt negativa, que és l’accés al parlament dels neonazis’.

‘El resultat de diumenge també és el fracàs del govern d’esquerra del PASOK, perquè ha estat aplicant polítiques neoliberals i no s’ha oposat als dictats dels mercats’, diu Barceló, que creu que ‘els votants d’esquerres l’han castigat com ho van fer a Espanya amb en Rodríguez Zapatero’. ‘La gent es pregunta per què cal votar un partit que es diu d’esquerres si acaba fent la política de la dreta’.

‘Els missatges nous, diferents, de radicalitat democràtica han triomfat i han avançat molt’, valora Barceló. ‘Amb aquesta coalició de l’Esquerra Radical, el PSM hi havíem tengut contactes a través de les nostres joventuts i ja en coneixíem els plantejaments, molt coincidents amb els nostres, quan el seu projecte era molt incipient’.

Barceló conclou que ‘aquesta evolució de l’esquerra alternativa, de les terceres vies, de caràcter ecologista i de radicalitat democràtica, pot fer camí a casa nostra els pròxims anys’. I ho compara amb els casos del nostre país: ‘La nostra coalició a les Illes, Compromís al País Valencià o altres opcions al Principat podem guanyar pes en aquesta mateixa línia que el Syriza’.

Ignacio Blanco: ‘La socialdemocràcia s’ha enfonsat per la submissió a la dreta’

‘Estem molt contents de l’augment de Syriza, que és el nostre referent, la nostra formació política germana, amb la qual compartim el grup al Parlament Europeu. Ens sentim completament representats per una organització que és plural, unitària i d’esquerres i que ha assolit uns resultats històrics’, diu el diputat d’EUPV Ignacio Blanco, per qui els resultats a Grècia ‘demostren que la socialdemocràcia s’ha enfonsat, víctima de la política econòmica i per la submissió a la dreta’. Considera que ‘els resultats són prou reveladors del fàstic que el poble grec sent per unes imposicions que estant arruïnant el seu futur’.

‘Que el sistema electoral grec regale 50 diputats a la força guanyadora –que només ha tret dos punts de diferència– és l’únic que fa que no hi haja una alternativa de govern factible, que plantejaria unes polítiques diferents i rebutjaria els plans de rescat, que no són de rescat, sinó de segrest de la sobirania grega per part de les institucions financeres’, reflexiona Blanco, que diu que cal prendre nota ‘perquè la situació de Grècia és un mirall on veure què pot passar aquí, i ha quedat demostrat el fracàs absolut i rotund de les polítiques d’ajustaments’.

Blanco destaca que l’augment de l’esquerra a Grècia ‘demostra que hi ha una alternativa’ i també alerta de la preocupació per l’ascens de l’ultradreta. Sobre el futur immediat del país, veu possible que hi hagi noves eleccions però també que s’imposi un govern des de fora: ‘Nosaltres esperem que siga el poble grec qui decidesca el seu futur, d’una manera o d’una altra, i ens oposarem a qualsevol intent de subvertir la democràcia’.

Adam Majó: ‘És un exemple i una advertència als qui volen imposar determinades mesures’

‘És positiu que una part de la població hagi analitzat tot el que ha passat, no s’hagi deixat enganyar per promeses electorals, hagi jutjat els partits pel que han fet i no per allò que diuen, i, finalment, hagin decidit que ja en tenien prou’, diu Adam Majó, portaveu de la CUP.  ‘De fet, hagués estat frustrat que no hagués passat això. I dóna optimisme i esperança que la gent sigui capaç de no deixar-se entabanar’. Majó posa èmfasi en la feina d’anys d’uns ‘moviments socials, sindicals, col·lectius, partits petits d’esquerra que han estat batallant al carrer i a les institucions per combatre el discurs i la pràctica del poder’: ‘Els resultats no són fruit d’una campanya i prou, també d’una feina feta per molta gent des del carrer i des del compromís’.

Una altra conclusió que extreu Adam Majó dels resultats electorals grecs és que ‘una part de la gent hagi dit als poders econòmics internacionals que no està disposada a assumir els sacrificis que diuen que han d’assumir de manera passiva’. Per ell, aquest és l’exemple ‘que la gent és capaç de reaccionar davant les injustícies evidents, i això és extensible a tot arreu. És un exemple i una advertència als qui volen imposar determinades mesures: ara saben que s’exposen que la gent reaccioni’.

‘Syriza ho té complicat si es pensa que ja ho té tot fet’, considera Majó, que diu que a la coalició d’esquerres li queda molta feina per fer, ‘la mateixa que els ha dut fins aquí: la feina al carrer, als barris, a les fàbriques, a les universitats, organitzant i mobilitzant la gent, perquè només anant a votar difícilment canviarem res’. Aquesta lliçó també es pot extrapolar aquí, conclou: ‘passi el que passi a les properes eleccions, no s’acabarà res aquell dia, serà una data més i l’endemà haurem de continuar treballant en tots els àmbits no només en les institucions’.

Més informació: Radiografia de la nova esquerra grega

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any