Radiografia de la nova esquerra grega

  • La coalició Syriza, una barreja de partits en l'òrbita de grups com Iniciativa, Compromís i Esquerra Unida, però sense la presència del Partit Comunista, supera electoralment l'històric partit socialista i capitalitza la protesta contra el rescat europeu

VilaWeb
Redacció
07.05.2012 - 11:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El resultat de les eleccions gregues ha tingut per protagonista principal la Coalició de l’Esquerra Radical, coneguda amb la sigla Syriza, que ha esdevingut el segon partit del país i ha superat l’històric partit socialista PASOK. Syriza agrupa al seu interior grups eurocomunistes, verds, radicals d’esquerra i també escindits del PASOK, després que aquest va donar suport al rescat europeu.

Syriza va néixer com a coalició el 2004 a partir de converses que venien des de feia anys protagonitzades per uns quants grups d’esquerra. Els elements que unificaven el seu discurs eren l’oposició a les polítiques neoliberals, la lluita contra les lleis antiterroristes impulsades després dels atemptats de l’11-S i la participació en els fòrums mundials i, en general, en el moviment antimundialització.

En l’origen, Syriza va ser formada pel partit Synapismos (Coalició de l’Esquerra en Moviment i dels Verds). Aquest partit encara és el més important de la coalició i es va fundar el 1992. Es defineix com a seguidor dels valors del ‘socialisme democràtic, l’ecologisme, el feminisme i l’antimilitarisme’ i defensa ‘el pluralisme i els drets humans de manera innegociable’, expressió que reivindica les seves discrepàncies, en la línia eurocomunista, amb el Partit Comunista Grec, de tall ortodox i pro soviètic. El dirigent de Syriza, Alexis Tsipras, és també la cara més coneguda de la coalició.

El segon grup de la coalició és la Renovació Comunista per l’Esquerra Verda. Aquest partit neix del Partit Comunista de l’Interior, que representava els anys 1990 l’eurocomunisme grec. Forma part del Partit de l’Esquerra Europea, amb Esquerra Unida i Esquerra Unida i Alternativa. El Partit Comunista de Grècia, amb tot, no forma part de Syriza.

L’Esquerra Internacionalista dels Treballadors és el tercer grup membre de la coalició original. Es tracta d’un partit marxista revolucionari, molt actiu en el Fòrum Social grec.

El quart grup que forma part de Syriza des del seu origen és el Moviment per la Unitat d’Acció de l’Esquerra, un petit partit escindit del Partit Comunista, amb forta presència de sindicalistes dins seu. 

Finalment hi havia en la coalició original petits grups de demòcrates radicals, el més important dels quals era Ciutadans Actius, grup articulat al voltant de Manolis Glezos, un heroi de la resistència molt popular a Grècia perquè va treure la bandera nazi del Partenó en plena ocupació alemanya.

Al 2007 la coalició es va presentar a les eleccions i va aconseguir per sorpresa el 5% dels vots, fet que li permetia formar un grup al parlament grec. En aquesta convocatòria la coalició va afegir nous components amb la inclusió dins seu de l’Organització Comunista de Grècia, d’Intervenció Ecològica, un dels principals moviments verds i del Moviment Social Democràtic, creat a partir de dissidents del socialista PASOK. Aquest va ser el primer dels transvasaments de militants i votants socialistes cap a la plataforma de l’esquerra radical.

Posteriorment encara s’hi va incorporar l’Organització Socialista Internacionalista, influent en el moviment d’ocupació de les universitats per part dels estudiants grecs. 

El juny de 2010 la coalició es va trencar i d’una part dels seus diputats va néixer l’Esquerra Democràtica que en aquestes eleccions ha aconseguit 19 diputats. 

Finalment, setmanes abans de les eleccions un altre grup d’antics militants del PASOK, anomenat el Moviment Unitari, es va unir a Syriza, i va completar el conjunt de forces que han portat aquest grup a esdevenir el segon en nombre de vots i diputats al parlament grec.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any