Un nom per a cada cràter

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Enric Marco i Carles Duarte
01.05.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com ja informà Vilaweb el darrer octubre, un cràter de Mercuri ha estat homenatjat amb el nom del poeta de Gandia Ausiàs March. Enric Marco i Carles Duarte expliquen el criteri de selecció de noms per als cràters i els planetes.

Els primers europeus arribats a Amèrica descobriren un nou món però en desconeixien la toponímia. Els conqueridors, gent poc refinada, no preguntaren als natius els noms dels rius, badies, muntanyes i planes. Posar-los nom era, d’alguna manera, fer-los seus. Però què passa quan les muntanyes, els volcans, els cràters, etc., no han rebut mai cap nom? Aquest va ser el cas dels accidents geogràfics de la Lluna a partir de la invenció del telescopi i el dels planetes o els satèl·lits a partir de l’exploració espacial. I qui posa el nom de les muntanyes o dels cràters del Sistema Solar una vegada descoberts? 

Una troballa inesperada: Ausiàs March a Mercuri

En preparar una xerrada per a l’Observatori Fabra de Barcelona sobre nomenclatura lunar i repassar les bases de dades dels noms planetaris a la web del Servei de Geologia dels Estats Units (USGS), un de nosaltres –Carles Duarte– va descobrir amb sorpresa que Mercuri amaga, des del 1979, un cràter dedicat a Ausiàs March. Qui pogué tenir el detall d’homenatjar el nostre poeta amb aquesta denominació? 

La qüestió fou resolta per l’altre autor d’aquest escrit –Enric Marco–, després d’haver contactat amb Jennifer Blue, l’actual encarregada de les bases de dades planetàries a la USGS. Aquesta científica ens va assegurar que el promotor de la idea fou David Morrison. Xavier Aliaga va fer un article ben apassionat al Quadern d’El País divulgant la «troballa». Si bé ja coneixíem la identitat de la persona, no sabíem el motiu de triar el nom d’Ausiàs March per a un dels cràters, ni tampoc el criteri general per a l’assignació de la nomenclatura de l’orografia de Mercuri. 

Els noms dels accidents planetaris no es posen a la babalà, sinó seguint uns criteris prèviament acordats sobre un tema concret, generalment relacionats amb la deïtat associada al planeta, i sent sempre molt curosos amb totes les cultures de la Terra. Tanmateix, això no ha estat sempre així, com veurem en el cas de la nomenclatura lunar. La toponímia lunar naix amb els primers intents de fer mapes de la Lluna a partir de la invenció del telescopi.

Qüestió de noms

Els planetes reben els noms a partir dels principals deus romans. Per anomenar els elements de la geografia planetària només s’ha d’estendre aquest costum a les relacions dels déus o bé usar els noms de déus equivalents d’altres cultures. Tanmateix, aquest recurs és finit. S’han de buscar altres fonts. Així, Miranda, un dels satèl·lits d’Urà, n’és un exemple. Filla del duc Pròsper de ‘La tempesta’ de William Shakespeare, els seus accidents geogràfics s’han dedicat als personatges i a les poblacions de les obres del dramaturg.

El comitè encarregat del planeta Mercuri va ser dirigit per David Morrison, investigador de l’Astrobiological Institute de la NASA i tenia una representació d’abast mundial. Segons contà en una entrevista a la revista electrònica ‘Cabinet’ el 2007, l’objectiu de crear un banc de noms amb àmplia representació internacional s’enllestí en menys d’un any.

El 1979 el grup dirigit per Morrison va aprovar la incorporació del nom d’Ausiàs March a la llista, però afirmava: «No recordo qui va suggerir Ausiàs March, però tots al grup vam reconèixer que seria una bona proposta, com a escriptor capdavanter en llengua catalana.» Segons confessà a Jennifer Blue, de l’USGS, en resposta a la nostra pregunta sobre el perquè del cràter Ausiàs March: «Jo volia estar segur que els escriptors catalans i els castellans estigueren representats entre els cràters de Mercuri.»

Enric Marco és Doctor en Física i Tècnic Superior d’Investigació del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, i autor del bloc de +VilaWeb Pols d’estels.

Carles Duarte és filòleg, poeta i director de la Fundació Lluís Carulla i l’Editorial Barcino.

Llig l’article ‘Un nom per a cada cràter’ complet a la revista Mètode.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any