La Pedra de Basset torna a assenyalar el 25 d’Abril


  • L'any 2007, en el 300 aniversari de la batalla d'Almansa, es va inaugurar a Otos la Pedra de Basset, el calendari solar que marca l'arribada del 25 d'Abril. Des de llavors, cada any l'ombra cobreix l'escut del Regne de València en la data històrica.

VilaWeb
Redacció
25.04.2012 - 18:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’origen de la Pedra de Basset

A primeries del s. XX, hi havia a la plaça del meu poble una pedra que els llauradors feien servir per a seure o picar espart en les hores de lleure. Un vell que portaven a l’asil va demanar al seu fill de seure per darrera vegada sobre la pedra. El jove hi va accedir i l’ancià i li explicà que anys arrere ell també havia deixat que són pare s’hi asseguera una estona abans d’abandonar per sempre més el seu poble. Naturalment, el fill va decidir tallar la cadena i no va dur son pare a l’hospici.

Aquella pedra tenia un nom: la Pedra de Basset, i quan la meua sogra m’ho explicava, només faltaven uns mesos per al 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. La història m’havia agradat, però el nom de la pedra em féu saltar l’alarma: que aquell Basset de la pedra no devia tindre res a veure amb el famós general austracista? Ningú no m’ho podria confirmar, és clar, però tampoc no em feia falta. La relació s’havia produït en el mateix instant en què jo l’havia imaginada. I vaig proposar a l’Ajuntament de fer una nova pedra de Basset: aprofitar el moment, la descoberta, la casualitat i la voluntat per a fer dues coses alhora: retre homenatge als nostres avantpassats amb una referència a la seua faena quotidiana de picar espart i recordar aquell moment decisiu de la nostra història com a valencians.

I vet ací que vam fer una nova pedra de Basset. Gravàrem en una de les seues cares un dibuix de la massa i el piló de picar espart, i en l’altra una llegenda que diu: 25 d’abril 1707-2007 300 anys de renadiu. La paraula ‘renadiu’ l’empraven els llauradors d’ans per a referir-se als cultius que naixien espontàniament i creixien sense conreu a partir de les llavors que havien quedat en el camp de la collita de l’any anterior, i ens va paréixer que definia molt bé el cas de la nostra llengua i la nostra cultura en aquests darrers 300 anys.

Com que tot açò se situa a Otos, vam voler que la pedra de Basset tinguera també quelcom màgic, com tenen els rellotges de sol. I vet ací que el dia 25 d’abril, una ombra que ha avançat durant tot l’any cobreix les quatre barres de l’ensenya valenciana durant tot el dia.

Joan Olivares (Otos, la Vall d’Albaida)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any