La imminent expulsió d’un intern del CIE en vaga de fam mobilitza una parròquia de Girona

  • Una ordre d’expulsió de fa cinc anys passa absurdament per davant d’una sentència que demostra l’arrelament familiar · Un grup d'interns se suma a la vaga

VilaWeb
Vicent Partal
22.04.2012 - 02:19

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un ciutadà georgià, de nom David Bakradze, és al Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca, a Barcelona. Si la mobilització iniciada pel capellà de la seua església no ho impedeix, l’expulsaran el dia 27 cap al que en teoria és el seu país. Però en la pràctica és a Girona on té la dona i dos fills i també un grapat d’amics, feligresos de la parròquia de la Mare de Déu de la Tendresa, disposats a fer el que calga per a impedir una expulsió que deixaria una família apartada del pare. I això malgrat una sentència judicial posterior a l’ordre d’expulsió que la nega, pel seu arrelament familiar a Girona.


David i un company seu Shalva Turabelidze, són a més en vaga de fam per a denunciar la violència que diuen haver patit al centre, centre que ha estat objecte de polèmica pública aquests dies. La filla de Bakradze, de només dotze anys, va intervenir ahir al CCCB de Barcelona en un acte celebrat per a commemorar els 25 anys de l’Acció dels Cristians contra la Tortura, intervenció que va causar un profund impacte entre els assistents. En un català perfecte i amb una gran dignitat va defensar el seu pare i va reclamar no ser apartada d’ell.

Un grup d’interns se suma a la vaga

Un grup d’interns del CIE de la Zona Franca s’han sumat aquest diumenge a la vaga de fam, en solidaritat amb Bakradze, segons que ha informat a VilaWeb la família d’aquest.

Violència al Centre d’Internament

Els fets venen de lluny però arranquen fa pocs dies. Després de ser internat al CIE per a ser expulsat i veient que un dels interns era malalt David Brakadze es va posar a cridar reclamant que aquell altres intern fos atès. Va cridar tant que la policia espanyola que els custodia efectivament el va atendre. Però immediatament després segons afirma el propi David i corroboren per escrit tretze testimonis, tots ells interns però, un policia el va tancar en una habitació, el va agredir i li va dir que seria ‘el primer a ser expulsat’. Un membre de la parròquia que el va visitar confirma que va veure un morat evident a la cara. però la presència d’un morat no corrobora necessàriament la història de l’intern.

Tanmateix sí que és cert que hi ha els fets. Perquè efectivament la seua expulsió ha estat accelerada i serà el primer a ser expulsat del seu grup i a més sol. Tant que si no ho evita algú el pròxim dijous el portaran a Madrid i d’allà divendres a Geòrgia. La seua filla, de dotze anys i vestida amb uniforme escolar, ho explicava horroritzada, contenint les llàgrimes i amb una força que no és pròpia de la seua edat, construint frases entenedores i ben mesurades. Semblava de fet molt més gran del que és: ‘els avis són morts, allà no queda res de la que era la nostra casa i Geòrgia és un país ple de problemes, jo visc a Girona i no vull perdre el meu pare…’

La sorpresa i l’estupor de la nena coincideix amb la de la seua dona, també d’origen georgià, i amb la dels seus amics que parlen atropelladament del cas, indignats. Són sobretot els feligresos de la parròquia gironina de la Mare de Déu de la Tendresa, una parròquia ortodoxa dirigida per un mossèn català, el Pare Jaume que és també advocat i ha decidit defensar en David. 

Ahir dissabte el van visitar al polèmic Centre d’Internament i van constatar que ‘estan molt més prims i decidits a seguir amb la vaga de fam’. El Pare Jaume denuncia amb uns ulls irritats l’actuació de la policia. És un home que ha invertit molts esforços en acompanyar David, ‘com a mossèn i com a advocat’ i que es revolta davant el que veu. M’ensenya el paper on la policia comunica a la delegació del govern l’inici de la vaga de fam. El paper afirma que la vaga va començar el dia 16. Ell ho nega. Va ser el dia abans quan David no sabia res encara de la data l’expulsió. Segons el mossèn ‘volen fer veure que està en vaga de fam per evitar l’expulsió i això no és cert; s’hi va posar per denunciar la violència en contra seua’.

De delinqüent a pare

David Bakradze va arribar al nostre país el 2006, a la recerca de feina i fugint de la violència al seu país. No ha tingut mai papers. Va treballar en feines ocasionals de les quals no se’n va sortir massa bé i va cometre robatoris. Els mossos l’identifiquen com a especialista en el mètode del bombí (entrar a les cases desmuntant els panys) i l’han convertit en un sospitós habitual quan hi ha casos d’aquests en les comarques gironines.

El seu principal problema, però, va ser una identificació per part de la Guàrdia Urbana el 2007. El van identificar sense papers en un control rutinari i sense cap acte delictiu pel mig, Però això va desencadenar una ordre d’expulsió del país, signada el 19 d’abril de 2007. En aquell moment la seua família residia encara a Georgia.

No va ser expulsat, però, i la seua família va venir a viure amb ell. La seua dona i la seua filla. Posteriorment naixeria a Girona un segon fill.

Al 2010 hi ha un robatori a Manresa pel qual el detenen. El 19 de març del mateix any la jutge del penal número un de Manresa, Maria Débora Navarro Castell, dicta una sentència en la qual considera provat que Bakradze i un amic seu de nom Girogi Kiladze van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra quan intentaven forçar  la porta d’un local a l’Avinguda de les Bases. En la zona s’havia produit minuts abans un altre intent de robatori fallit i per això la policia patrullava amb una especial intensitat. No hi ha proves que els vinculen amb aquest robatori fallit anterior i de fet la jutge, després d’escoltar els testimonis va decidir absoldre’ls d’aquest possible segon delicte però no dels primer, pel qual havien estat detinguts.

Per a explicar el seu comportament Brakadze va al·legar que consumia drogues i intentava entrar a un portal perquè no es trobava bé -però no se li va trobar cap droga quan va ser detinguts. Quan els mossos els van aturar només portaven un tornavís amb el qual semblava que intentaven desmuntar el pany i alguna altra eina que l’atestat judicial no identifica amb claredat.

El veredicte del judici va ser expeditiu. El seu company va ser expulsat sense contemplacions però la jutgessa en el mateix auto va defensar que David Bakradze no fos expulsat atès que la seua dona i filles viuen ací. La sentència condemnava Bakradze a un any de presó, que en no tenir cap antecedent anterior no havia de complir.

Va ser aquest el moment en el qual la parròquia s’hi involucra de ple. La seua família recorda que al principi ell n’era reticent: pensava que era una parròquia catòlica i es va escandalitzar en veure al pessebre de l’església un caganer pel nadal. Però mica a mica els feligresos i el Pare Jaume, el van anar convencent de que havia de canviar de vida. Li van fer de coixí social. Ara és especialment difícil tenir feina i els papers no els ha pogut aconseguir ‘però la seua filla és una gironina de cap a peus i nosaltres posem la mà al foc per ell’ diu el mossèn, que de nom cívil es diu Xavier Hereu. Hereu el defensa judicialment i va pactar amb ell que l’ajudaria a canvi que deixara de delinquir.

Malgrat això al maig de 2011 va tornar a ser detingut, ara a Banyoles, també practicant el bombí -o siga desmuntar els panys. La parròquia, però, insisteix en que està canviant, que ja no és el mateix i que la seua situació familiar és responsable del canvi positiu en el seu comportament.

Detenció a la porta de l’hospital

Amb els seus antecedents, però, els Mossos pensen en ell quan hi ha robatoris que tenen lloc pel mètode de desmuntar el pany a les comarques gironines. I és en aquest context que el dotze de març passat, organitzen la seua detenció.

Aquell dia David va acompanyar la seua dona a l’Hospital Güell. Al cotxe hi anaven tots dos amb el seu xiquet de dos anys. Brakadze va decidir esperar la seua dona dins el cotxe ‘perquè no hi ha prou pàrquing’ i allà els Mossos el van sorprendre. Un grup de policies va saltar sobre el vehicle a punta de pistola i el van detenir, El detingut va cridar que hi havia el xiquet de dos anys dins el cotxe però això no va impedir que l’assalt fos espectacular. 

El petit, de fet, va quedar trastornat. La seua germana conta amb els ulls plorosos que quan va arribar a casa finalment plorava i deia ‘Dudu! Pots! Bubu!’. Encara amb dos anys només el relat era més gràfic que no verbal. Amb la paraula Dudu feia el gest de girar el volant, Pots volia dir policia i amb la paraula Bubu feia el conegut gest de posar-se una pistola al front.

Els mossos el van acusar d’un robatori que el mossèn i alguns feligresos afirmen que és impossible perquè quan va passar era amb ells. I de fet en ser portat al jutjat el van posar en llibertat sense càrrecs de forma immediata …però.

Reapareix l’ordre d’expulsió

Però va reaparèixer l’ordre d’expulsió dictada al 2007, quan el van identificar pel carrer sense documentació. Algú la va rescatar a temps per a impedir que Brakadze eixira del jutjat i des d’allà el van enviar al Centre d’Internament d’Estrangers. És a dir que paradoxalment el mateix jutge el va declarar innocent del delicte que li atribuïen però en canvi va decidir expulsar-lo atenent a una demanda de fa cinc anys, i sense prendre en consideració els canvis ocorreguts en aquest temps.

Quan una persona ingressa al Centre d’Internament d’Estrangers durant vint dies el govern espanyol el pot enviar al seu país d’orígen però si passen aquests dies i no ho han fet l’han de posar en llibertat. De moment no ha valgut de res que el seu advocat i mossèn exhibís la sentència dictada a Manresa el 2010, amb posterioritat per tant a l’ordre d’expulsió i que rebutja completament que siga enviat al que era el seu país. Ni ha servit l’argument que amb aquests anys que han passat la situació de David és completament diferent: amb casa pròpia a Girona, amb la família vivint amb ell i amb una nena escolaritzada, impossible de distingir en cap cas de qualsevol altra gironina de la seua edat.

Sense que ningú no volgués escoltar aquests arguments David Brakadze va entrar al Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca. I es va trobar, segons ell, colpejat i amenaçat. Els seus familiars i els seus amics encara no se’n saben avenir. Ahir dissabte van ser a Barcelona per a denunciar el cas. Se’ls ha escoltat molta gent, també la jerarquia catòlica que els ha promès el seu ajut. Però el temps corre ràpid i l’amenaça de la separació del pare és ben tangible. Diversos advocats s’han ofert a ajudar la família Bakradze.

Polèmica amb els Centres d’Internament

La mort d’algun intern en condicions poc clares i les denúncies de maltractaments han fet créixer darrerament les veus que reclamen el tancament d’aquests centres. ‘Els CIE són presons plenes de gent que no ha comès cap delicte’, deia a VilaWeb fa un temps l’advocat José Javier Ordóñez, autor d’un dictamen del Col·legi d’Advocats que alerta de les vulneracions de drets en els centres d’internament per a estrangers.

La setmana passada a més el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, va veure com se li prohibia l’accés al centre d’internament d’estrangers de la Zona Franca de Barcelona, que tenia previst de visitar després de les nombroses queixes rebudes i denúncies de vulneracions de dret. ‘He vingut perquè la llei del Síndic em faculta a fer-ho’, va dir Ribó. I tanmateix, li van barrar el pas amb una actuació que ha motivat queixes de tots els partits catalans, excepte el PP. La delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, havia comunicat prèviament a Ribó que no el deixaria entrar. Segons Ribó, li va dir que no calia que hi anés perquè tot estava bé.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any