20.04.2012 - 06:00
La primera tanda de les eleccions presidencials franceses es farà diumenge, i els candidats aprofiten les últimes hores de campanya per convèncer qualsevol indecís que se’ls vulgui escoltar. De l’elecció de demà passat en sortiran els dos contrincants de la segona tanda, que tot indica que seran el socialista François Hollande i el president Nicolas Sarkozy. Les enquestes d’aquests últims dies donen un avantatge de dos punts a cinc a l’aspirant, que capitalitza el descontentament per la crisi econòmica i l’estil autoritari i molt personal de Sarkozy.
A banda Sarkozy i Hollande, hi ha tres candidats més amb possibilitats de fer un resultat no testimonial: Marine Le Pen, que presideix la llista del Front Nacional ultradretà; el centrista François Bayrou, secundat pel Moviment Demòcrata, i Jean-Luc Mélenchon, cap del Front d’Esquerres, que és la sorpresa, de moment, a les enquestes. Eva Joly, dels Verds, no sembla que pugui obtenir un resultat més que discret. Tampoc no es preveu un percentatge de vot elevat per a Philippe Poutou, del Nou Partit Anticapitalista, o per a Nathalie Arthaud, de Lluita Obrera, ni per a Jacques Cheminade i Nicolas Dupont-Aignan, al capdavall de les enquestes.
Indecisos, un de cada quatre
Un estudi de l’institut OpinionWay, revela que un elector de cada quatre –entre sis i vuit milions de ciutadans, doncs–, encara no té decidit el vot. És un valor molt elevat comparat amb el de les eleccions precedents. Segons l’estudi, els electors de Sarkozy i Hollande tenen la decisió presa i n’estan segurs, però una bona part dels electors de l’esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon, dels centristes de François Bayrou i dels ecologistes d’Eva Joly, declaren que encara pot canviar d’opinió.
Aquesta bossa d’indecisos fa somniar encara l’equip de campanya de Sarkozy en una remuntada d’última hora que li doni opcions a la segona tanda. De fet, totes les enquestes preveuen que els dos contrincants de la segona tanda seran Sarkozy i Hollande, i fan vencedor final el socialista.
Hollande, conscient del risc de desmobilització per relaxació, crida els ciutadans a votar i a foragitar tot pensament d’abstenció que, segons ell, afavoriria el partit d’ultradreta Front Nacional, com va passar a les eleccions del 2002.
Les llengües minoritzades, al programa dels candidats
En aquestes presidencials, el debat sobre les llengües històriques que es parlen en uns quants territoris hi ha aparegut amb més força. La llengua, en general, ha estat a França un dels vehicles d’uniformització i de combat contra les nacions diferents de la francesa i per això no és habitual que els candidats a la presidència facin gaires referències a protegir-les.
En aquest sentit, Nicolas Sarkozy és el candidat de la continuïtat històrica, perquè no admet cap mena de reconeixement de les llengües que no siguin la francesa. A l’extrem oposat, François Bayrou defensa un reconeixement explícit de les llengües minoritzades amb una llei que n’asseguri els drets.
I a mig camí, François Hollande i Eva Joly volen ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, un tractat europeu adoptat el 5 de novembre de 1992 per protegir les llengües sense estat d’Europa, com ara el català, l’occità, l’alsacià, el bretó, el cors, l’èuscar, el flamenc i el francoprovençal, només a França.
Primeres votacions, demà
Com que França domina encara uns quants territoris d’ultramar, des de l’època colonial, la diferència horària entre tots plegats imposa que les eleccions es facin demà i diumenge, per evitar que uns ciutadans votin sabent qui ha guanyat en un altre territori. Demà, doncs, votaran les Antilles (Guadalupe, Martinica, Saint-Martin i Saint-Barthélemy), a més de la Guaiana, la Polinèsia i el petit arxipèlag de Saint-Pierre-et-Miquelon. Diumenge votaran França, les illes de la Reunió i Mayotte, i Nova Caledònia.
