Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  20.04.2012  06:00

Pagant peatges ja amortitzats

A Catalunya hi ha prop de 600 quilòmetres de vies de pagament · A la Declaració de Gelida, de final dels noranta, ja constava que el rendiment dels peatges havia superat la inversió

Men?ame
 

La campanya #novullpagar ha recuperat les reivindicacions de centenars de conductors contra els peatges de Catalunya. Ara fa un any l'Anuari de Mèdia.cat sobre els temes més mantinguts en silenci del 2010 deia que les autopistes catalanes ja s'havien amortitzat.

Una de les dades de l'Anuari és que a Catalunya hi ha el 50% de tots els quilòmetres de pagament de l'estat, però tan sols el 10% de les autopistes construïdes. Comparativament, a Catalunya hi ha prop de 600 quilòmetres de carreteres finançades amb peatge directe (uns 450, propietat del govern espanyol, i uns 150 de la Generalitat), a Madrid n'hi ha 20 de pagament, i a Andalusia, n'hi ha 200. El greuge ve dels anys 80, quan el govern de Felipe González va construir 3.500 quilòmetres de vies ràpides gratuïtes, dels quals 200 a Catalunya.

Els conductors ja han pagat amb escreix la construcció d'aquestes carreteres, i tanmateix, les concessions s'han allargat. A sobre, fa poques setmanes, el govern espanyol va anunciar que allargaria la concessió de les autopistes de peatge catalanes per rescatar les de Madrid. Aquest ha estat el desencadenant de l'última campanya de protesta, #novullpagar.

Les protestes vénen de lluny

El 1998 els conductors ja van revoltar-se contra els peatges, quan es va allargar el període d'explotació d'Acesa dotze anys més, i totes les concessions, cinc anys més, fins el 2021. La resposta fou una mobilització contra els peatges, aplegada en la plataforma Declaració de Gelida. El manifest de la plataforma va tenir el suport de 150 municipis, consells comarcals, cambres locals, etc. Molts conductors feien sonar el clàxon quan passaven pels peatges. Finalment es va formar un grup de treball al parlament que va aconseguir algunes millores, i aquí es va acabar tot.

Amortitzades amb escreix

Un estudi de la plataforma Declaració de Gelida basat en les estimacions de les concessionària indicava que el rendiment dels peatges superava amb escreix la inversió inicial. O sigui, que la raó dels peatges --fer pagar als usuaris el cost de la construcció de la via-- ja no té sentit, perquè a hores d'ara totes les empreses concessionàries han recuperat la inversió i hi han guanyat i tot.

Exemples: el tram entre Granollers i la Jonquera, amb una concessió prorrogada a Acesa fins el 2021, va costar 68,4 milions d'euros. Els ingressos totals estimats que haurà recaptat la concessionària d'ací a nou anys seran 3.033,7 milions. El tram entre Tarragona i Alcanar va costar a Aumar 11,7 milions; al final de la concessió, prorrogada fins el 2019, n'haurà recaptats 1.106,3. El tram Castelldefels-Sitges, amb una concessió prorrogada a Aucat fins el 2039, va costar 205,5 milions d'euros, i la concessionària en recaptarà 2.874,3 milions.

Pressió de les concessionàries per a evitar la gratuïtat

Abertis és un gegant mundial que explota vies de peatge, a més de ports i aeroports. Presidida per Salvador Alemany i Mas, la companyia és controlada per la Caixa, que en té la participació més gran, un 21%.

Segons l'estudi de Mèdia.cat, les empreses concessionàries --sobretot Abertis, però també Ferrovial i algunes més-- han pressionat sovint per impedir la construcció d'autopistes gratuïtes alternatives. Entre els exemples assenyalats hi ha el d'Aumar: 'El 1997 el govern espanyol va ampliar la concessió de la AP-7 entre València i Coma-ruga fins al 2019 en canvi de més inversions, però també en compensació per la inevitable reconversió de la N.340 en autovia'. Un altre exemple: 'En el contracte d'explotació de l'autopista Terrassa-Manresa entre el govern de la Generalitat i la concessionària Autema, signat el 1986, hi ha una clàusula per la qual l'empresa té el dret de ser indemnitzada en cas que en un futur s'executi el desdoblament de l'eix viari entre Abrera i Manresa per Montserrat'.

A Catalunya hi ha molt poques vies ràpides gratuïtes. I això també desperta moltes crítiques de conductors, que es queixen de no tenir cap alternativa a l'autopista de peatge. Una de les carreteres amb més maldecaps és la N-II, per on passen molts vehicles que volen evitar el peatge i que és escenari de no pocs accidents. De fet, ja fa dies que corre per la xarxa l'etiqueta #vergonyaN2.

Men?ame