19.04.2012 - 11:06
On puc anar? M’acceptaran? Com dormiré i menjaré? I si em poso malalt? Qualsevol que pretengui viure l’experiència es farà mil preguntes similars. Un viatge d’aquestes característiques a l’estranger durant tants dies comporta el compliment de certs requisits i requereix, en la majoria de casos, d’una gestió professional que doni resposta a totes aquestes qüestions.
Camps de treball
L’entitat que organitza la majoria d’estades internacionals d’aquesta mena és la Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya (COCAT). Una entitat no governamental composada per vuit organitzacions catalanes que treballen en diversos àmbits del voluntariat i l’educació en el lleure.
La gestió de les inscripcions consisteix bàsicament en recollir les dades i les motivacions dels interessats per participar en uns determinats camps de treball. També s’encarreguen de buscar el contacte internacional. “Anem a picar a la porta d’aquelles organitzacions que coordinen camps de treballs en altres països i demanem si poden i volen acceptar un voluntari català, i a l’inrevés quan ens truquen a nosaltres des de fora”, afirma la Coordinadora General de la COCAT, Helena González.
La COCAT estableix unes condicions per participar en un camp de treball. Els sol·licitants han de tenir en la majoria de casos entre 18 i 35 anys, residir a Catalunya i comprometre’s a col·laborar i a treballar 30 hores setmanals. També és imprescindible contribuir de forma activa a la vida de grup i respectar la diversitat.
Pel que fa als documents, a banda d’una fotocòpia del DNI o el passaport, la COCAT exigeix la contractació d’una assegurança. Pels camps que es realitzen a Catalunya i la Unió Europea és suficient portar la targeta de sanitat europea, i pels camps que es realitzen fora de la UE, contractar una assegurança específica. En funció del país sol·licitat, es possible que es demani el visat, un certificat d’antecedents penals o altres documents. “Donem suport al voluntari aportant informació i intercedint en les gestions institucionals si és necessari, però no li fem la feina”, argumenta González.
Al maig i al juny s’organitzen ‘xerrades per regions’, en funció de les destinacions, per informar als participants sobre els detalls del viatge. “Convidem voluntaris d’altres anys perquè expliquin la seva experiència i els novells es facin una idea del que van a fer”, afegeix la Coordinadora General. Els participants paguen una quota d’inscripció de 130 euros, que cobreix la participació, allotjament i manutenció durant el camp de treball, i les despeses de gestió de l’organització.
Estades d’’au pair’
En aquests casos és més complicat, ja que es tracta d’estades en vivendes de països estrangers, amb contacte directe amb els membres de la família i el seu dia a dia. Per aquest motiu, les persones que pretenguin viure aquest tipus d’experiència han de complir una sèrie de requisits.
L’Acord Europeu sobre Col·locació d’’au pair‘ estableix l’edat per participar en una estada au pair entre els 17 i els 30 anys. Els articles 5, 6 i 7 aconsellen expedir un certificat mèdic i pactar un acord escrit amb la família, tant pel que fa a els drets i obligacions com a les condicions d’hostalatge de l’’au pair’, abans de marxar.
L’agència Au Pair Internacional, amb seu a Barcelona, demana als seus sol·licitants una llista d’exigències per exercir d’’au pair’ a les estades que organitza arreu d’Europa. És obligatori superar la majoria d’edat i no tenir antecedents penals. D’altra banda, també s’exigeix gaudir d’un bon estat de salut i tenir un domini suficient de la llengua que es vol practicar. Finalment, es valora experiència anterior amb els infants i que els sol·licitants no fumin. Pel que fa als documents, com la zona on la majoria d’agències operen està compresa en la Comunitat Europea, tan sols s’acostuma a demanar el document d’indentitat.
Tots aquests requisits estan plasmats en un qüestionari que el sol·licitant ha d’omplir en l’idioma del país seleccionat. “Es pregunta l’edat, la formació, la professió, experiència prèvia i aquesta sèrie de preguntes”, detalla la directora d’Au Pair Internacional. A continuació, si s’accepta la sol·licitud, s’envia el programa del viatge i se’n donen els detalls més concrets. Un cop es passa el procés i es paga la quota, la sol·licitud d’’au pair’ està acceptada, sempre que s’hagi presentat en el període de temps estipulat. El viatge fins al país va a càrrec del futur o la futura a au pair.
Viatges de cooperació
Els projectes solidaris internacionals no exigeixen tants requisits, però sí que requereixen d’implicació personal i capacitat d’adaptació. No obstant, les destinacions acostumen a ser més exòtiques i perilloses, i, per tant, s’han d’establir unes condicions de seguretat mínimes.
Un dels principals projectes de cooperació de la plataforma internacional AIESEC és el Global Comunity Development Programme (GCDP). El programa va dirigit a estudiants universitaris de fins a 30 anys que disposin d’un bon nivell d’anglès i flexibilitat pel que fa als destins als que els interessa viatjar. Iván Sánchez, president del Comitè de la Universitat Pompeu Fabra, destaca que es destina sobretot “a persones que vulguin fer una passa endavant i créixer personalment”.
L’accés a la base de dades de l’AIESEC, on es troben tots els programes oferts per comitès d’arreu del món, té un cost de 300 euros. Aquesta suma cobreix també els tràmits de gestió i possibles exigències del país visitat, com l’execució del visat o la vacunació. L’organització es fa càrrec de la resta de les despeses dels participant del programa GCDP, des de l’hostalatge a la manutenció i els diversos serveis, amb l’excepció del pagar el transport fins al país escollit.
Un cop s’obre la convocatòria, el programa es promou a través de les xarxes socials i de sessions informatives on se n’expliquen les característiques i es fa un primer contacte. Seguidament s’ha de passar un procés de selecció en grup juntament amb un psicòleg per assegurar el sentit de la multiculturalitat dels participants. Bàsicament, es tracta de buscar les persones idònies, “gent amb la ment oberta, que tinguin ganes de sortir del confort per viure una aventura com aquesta”, argumenta l’Iván Sánchez. Finalment, els voluntaris assisteixen a un seminari de preparació on s’informa dels diferents projectes i països per prendre una decisió final i embarcar-se en l’aventura del voluntariat.
Enllaços
Array
Array
