Els crítics es miren aquest Sant Jordi

  • Són Màrius Serra, Jordi Puntí, Ada Castells, Vicenç Pagès Jordà, Lluís Bonada, Xavier Pla i Joan Josep Isern

VilaWeb
Montserrat Serra
19.04.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Set crítics literaris (Màrius Serra, Jordi Puntí, Ada Castells, Vicenç Pagès Jordà, Lluís Bonada, Xavier Pla i Joan Josep Isern) toquen alguns aspectes de les novetats literàries de la diada: ‘Com veieu aquest Sant Jordi? Destaqueu-ne algun aspecte interessant, que marqui aquesta diada’, els hem demanat.

Les respostes són variades i, en general, complementàries. Per Màrius Serra, aquest Sant Jordi ve marcat per una sensació general de col·lapse econòmic, cosa que pot afectar més els llibres pensats per a ser ‘comercials’. Vicenç Pagès Jordà destaca algunes perles de l’oferta general. Lluís Bonada, optimista, diu que no hi havia hagut mai tantes novetats de narradors catalans consagrats, emergents o novells. En canvi, Joan Josep Isern, sense ser catastrofista, no troba gaires novetats excepcionals.

MÀRIUS SERRA
Al meu entenent aquest Sant Jordi ve marcat per una sensació general de col·lapse econòmic, cosa que pot afectar més els llibres pensats per a ser ‘comercials’. Aquest fenomen pot fer que les apostes literàries no augmentin gaire, en nombres absoluts de vendes, però sí en quota de presència. Entre les traduccions crec que triomfarà la novel·la de l’avi centenari de Jonas Jonasson (la Campana). Però hi ha un munt de novetats literàries catalanes, de tipologia molt variada (Alzamora, Bosch, Cabré, Erra, Llach, Mesquida, Moliner, Monsó, Pedrals, Porta, Torrent); i destacaria dos llibres rodons d’autors no especialment comercials: la novel·la ‘La dona que es va perdre’ de Marina Espasa (Empúries) i el llibre de narracions ‘Mossegar la poma’ de Francesc Serès (Quaderns Crema), tots dos excel·lents.

JORDI PUNTÍ
Com cada any, els editors aprofiten el Sant Jordi per publicar les seves apostes de l’any i salvar la temporada. Però, també com cada any, hi haurà una pila de novetats que passaran de puntetes per les taules de les llibreries, sense que tinguin gens de repercussió, perdudes en l’allau de títols sobrers. Aquest Sant Jordi, especialment, qui vulgui buscar bons títols haurà de triar i remenar, enfangar-se, saltar la primera línia de novetats i rebuscar entre els títols menys obvis, sense premis quantiosos que els avalin.

ADA CASTELLS
M’han sobtat les apostes literàries que adopten l’element fantàstic sense cap mena de complex, com ‘Quirat i mig’ de la M. Dolors Millat o les primeres novel·les de Marina Espasa i Jordi Nopca. És com si ens haguéssim tret el llast d’haver de demostrar vés a saber què.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ
Cada Sant Jordi és possible trobar perles entremig dels llibres més comercials. En vull destacar tres: ‘L’atzar favorable’, recull de contes que consolida Ponç Puigdevall com a narrador; ‘Notícies d’abans-d’ahir’, la intrahistòria de la llengua, d’August Rafanell; i ‘Escafarlata d’Empordà’, els records literaturitzats d’Adrià Pujol Cruells.

LLUÍS BONADA
No hi havia hagut mai tantes novetats de narradors catalans consagrats, emergents o novells. Segon fet: és notable l’apartat de traduccions de clàssics del XIX i XX. Tercer fet: hi ha cinc novel·les que parlen de la guerra civil: Alzamora, Puig, Llach, Vives i Aliern.

XAVIER PLA
Si et responc com a professor de literatura, trobo a faltar que, amb els centenaris del 2012, no tinguem finalment una edició fiable de ‘Incerta glòria’ ni tampoc recollit, en un volum com cal, el ‘Viatge d’un moribund’, el gran llibre de poemes de Joan Sales. També trobo a faltar edicions actualitzades de ‘Paraules d’Opòton el Vell’ i de ‘Prohibida l’evasió’ de Tísner, i em sap greu que no se sàpiga si els quatre volums de les seves memòries ‘Viure i veure’, són a les llibreries o no. M’estranya que aquest Sant Jordi no es recordi prou de Pere Calders. I em sorprèn que pràcticament ningú no parli de Josep M. Corredor, de qui també celebrem que fa cent anys que va néixer.

Si et responc com a lector de narrativa, em considero altament satisfet amb la lectura de quatre obres de primera: ‘Jo confesso’ de Jaume Cabré, ‘Primavera, estiu, etc.’ de Marta Rojals, ‘Mossegar la poma’ de Francesc Serés i ‘Les banderes de l’1 d’abril’ d’Antoni Vives.

JOAN JOSEP ISERN
Sense arribar a cap catastrofisme, ni de bon tros, no trobo gaires novetats excepcionals, aquest Sant Jordi. Almenys per les que he llegit fins avui. Hi ha uns quants llibres que em semblen remarcables i que tant de bo que obtinguin el favor del públic comprador. Penso, principalment, en: ‘Carretera secundària’ de Joan Carreras (Proa); ‘Quan érem feliços’ de Rafel Nadal (Destino); ‘Vetlla’, un esplèndid poema narratiu de Jordi Llavina (Tres i Quatre); el tercer volum de les Memòries de Jordi Pujol (Proa); ‘Un cel de plom’, la biografia de Neus Català novel·lada per Carme Martí (Amsterdam); ‘Opinions d’un pallasso’ (Proteus), un llibre-entrevista a Tortell Poltrona en què parla del compromís social de l’artista ; ‘El tiempo es un sueño pop’ de Juan Bonilla (RBA), un estudi sobre la vida i l’obra de Terenci Moix.

Més llibres que també em semblen interessants, però en un graó inferior: ‘Memòria d’uns ulls pintats’ de Lluís Llach (Empúries); ‘Miracles perversos’ de Carme Torras (Pagès); ‘Dos amants com nosaltres’ de Laura Borràs (Ara Llibres), una interessant mirada divulgativa a la literatura amorosa catalana de tots els temps; ‘Un altre got d’absenta’ de Tina Vallès (laBreu Edicions); ‘Mossegar la poma’ de Francesc Serés (Quaderns Crema).

En l’apartat dels clàssics tenim: ‘Diari de viatge’ de Montaigne (trad. Vicent Alonso; la Mansarda); ‘Obra Completa: assaig’ de Joan Fuster (Ed. 62); ‘Els papers pòstums del Club Pickwick’ de Charles Dickens (trad. Miquel Casacuberta; Acontravent); ‘A l’ombra de les noies en flor’ de Marcel Proust (trad. Josep M. Pinto, Viena); ‘Gualba, la de les mil veus’ d’Eugeni d’Ors, (Quaderns Crema).

De totes maneres, la característica més destacable d’aquest Sant Jordi és, sens dubte, la proliferació de bons debuts literaris: ‘La dona que es va perdre’ de Marina Espasa (Empúries); ‘Quirat i mig’ de Dolors Millat (Edicions de 1984); ‘El talent’ de Jordi Nopca (laBreu Edicions); ‘La gatera’ de Muriel Villanueva i Perarnau (Amsterdam); ‘Factures pagades’ de Manuel Foraster (Tusquets).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any