Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dimecres  11.04.2012  18:43

Autor/s: Víctor Vanyó

Un producte elaborat

El món necessita la música de Tashkenti

Men?ame
 

Ontinyent, és la capital administrativa de la Vall d’Albaida, però també és l’eix central del jovent de la comarca. En concret, la localitat compta amb tota una varietat de grups musicals que toquen tot tipus d’estils: El Corredor Polonès (que va gravar fa poc un disc en directe), Red Roja, Atzukak, Gent del Desert, etc. Però n'hi ha un que està tenint un ascens meteòric. Sí, parle dels Thaskenti.

Fa dos mesos ja que va llançar el seu nou disc 'Batega'. El podeu escoltar i descarregar des de la seua pàgina. El seu primer treball a l’estudi està ple de vivacitat i energia positiva, que són tan necessàries als nostres temps. El mestissatge és el seu estil, et transporten als Balcans, al nord d’Àfrica o casa nostra amb melodies i ritmes que t’enganxen. El disc, a més, compta amb col·laboracions de renom com els vents de Muchachito Bombo Infierno o amb membres de la Kinky Beat. Tant sols cal comprovar els seus directes per veure que han tret un producte molt elaborat i que saben posar-lo en escena. Cadascun dels components posa de la seua part per fer que la festa que hi ha a la seua música acabe per traslladar-se al públic. És difícil no passar-ho bé en els seus directes. Són uns grans músics. tots ells; això sí, destacaria entre tots els dos Pau. La cara del grup, el Pau Barberà, canta i toca l’acordió cada volta millor. També podria tocar la trompa, que ho fa molt bé. Però, especialment, el Pau Sanchis és la meua debilitat. Toca la trompeta, toca la rumbera, toca els teclats, fa els cors i canta. És clar que no és cap novetat que hi haja un músic tant 'pluriocupat' dins d’un grup, però és que Pau Sanchis ho fa tot bé. Desconec el paper que té cadascú té dins del grup a l'hora de composar, però per a mi ells dos formen el pilar bàsic.

Ara, he de posar un però. Fa temps que els he seguit i crec que han perdut un poc el seu carisma inicial. No pose en dubte la seua qualitat: com he dit, crec que són molt bons músics i el seus directes ho demostren. Si no, mireu com fan ballar els qui van als seus concerts. Tant sols dic que el disc em recorda massa els seus grups referents. Proveu, tanqueu els ulls en la cançó 'Don Pep Claraboia' i si vos dic que és Joan Garriga vos ho creieu. Per moments, crec que segueixen massa el patró de Dusminguet i de Mano Negra (deixant de banda la cançó tribut que necessàriament ha de tindre trets seus).  Això és bo o és roín? Crec que és perdre l'originalitat inicial que vaig veure quan van vindre a Bocairent fa anys. Fins i tot, de vegades segueixen certes tendències als directes. No sé si és perquè els naix, perquè volen agradar o perquè han de fer cadascú un paper concret damunt l’escenari. Si és pel segon motiu, crec que haurien de 'canviar el xip' i fer el que els agrada, perquè són músics molt bons i els serà fàcil arribar al públic. Cal que siguen ells i deixen de voler imitar o aparentar.

En definitiva, Thaskenti, i especialment el seu nou disc, són un producte molt ben elaborat i el directe que tenen està molt aconseguit. Però crec que han perdut l'originalitat inicial que els feia irrepetibles.



PS. Si voleu, podeu comentar què vos pareix l’article al Twitter amb l'etiqueta #necessitemmusica. O podreu comentar-ho en breu al bloc o dirigir-vos directament pel twitter. A més, si teniu alguna recomanació per a tractar en propers articles, també ho podeu dir per aquests mitjans.