Retallades no, eficiència sí

Entre dèficits i retallades anem últimament. És el mantra del dia a dia, i la gent ho té assumit. El fals dogma que l'austeritat i l'equilibri pressupostari generarà creixement econòmic segueix sent pregonat arreu d'Europa. No es parla de creixement, ni d'eficiència: el punt de mira només s'ha fixat a retallar grans xifres que ocupen els titulars de l'endemà. Així no ens en sortirem.

Però més enllà d'aquestes directrius errònies, el debat de les retallades també ha posat damunt la taula la discussió sobre la ineficiència en la gestió d'alguns servicis públics. És clar que de vegades els debats són interessats, però tampoc no n'hem de fugir.
El debat s'ha d'obrir també quant als servicis de sanitat i educació, i no perquè Brusel·les ens exigisca una xifra de dèficit, sinó perquè és realment necessari per al bon funcionament de la nostra economia.

Parlem de sanitat i d'educació. En sanitat tots sabem que hi han excessos, que hi ha gent que utilitza de forma poc raonable el servici i que els armaris plens de medicaments són la tònica general a les nostres cases. Caldrà veure de quina forma podem aplicar mesures de control: el copagament (o repagament) progressiu --sempre que contemple exempcions per a les rendes més baixes-- pot ser una via. Però aquesta no ha de ser una simple via de reducció de la despesa, sinó un mecanisme que ajude a invertir, per exemple, més en investigació sanitària. Pel que fa a l'educació, els recursos que utilitza ara mateix ja són limitats. Potser en l'àmbit universitari sí que caldria racionalitzar un poc la oferta formativa, que no s'oferisca la mateixa titulació (pública) en dos universitats veïnes, per exemple; però en la resta del sistema d'ensenyament en general cal un esforç d'inversió molt més important.  Cerquem guanys en eficiència, no retallades.

No obstant, també haurem de dir que vivim en un Estat on els alcaldes i alts càrrecs cobren sous desorbitats, on els diputats tenen plans de pensions privats i on tenim grans carreteres i trens d'alta velocitat que no utilitza ningú. N'haurem de parlar. De TOT.

En tot cas, l'objectiu no haurà de ser en cap moment l'austeritat, sinó la reassignació de recursos dins del sector públic. Eficiència per a un estat del benestar més fort, retallades indiscriminades no.