08.04.2012 - 06:00
El tapís de la creació és un brodat datat sobre l’any 1100 que servia per explicar la creació de l’univers, segons la concepció cristiana. Ara es pot tornar a visitar a la catedral de Girona, després de cinc mesos de restauració. És una obra única, de grans dimensions (358 x 450 cm), que ha restaurat un equip del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.
Els historiadors apunten que el Tapís de la Creació representa tres cicles iconogràfics: el Gènesi, el Calendari i la Invenció de la Creu, ordenats de la següent manera: al centre del tapís i presidint tota la narració decorativa hi ha la figura del Pantocràtor, que es troba dins un cercle que conté inscripcions. A continuació, seguint la forma circular, està representat el Gènesi o la Creació, que ocupa vuit compartiments, els quals convergeixen en forma de cunya al centre, cadascun explicat amb la seva corresponent inscripció. La narració del Gènesi també està envoltada per un gran cercle amb inscripcions. La següent composició esdevé gairebé quadrada amb la representació dels quatre vents, que estan col·locats un a cada angle del rectangle, amb el nom que els identifica. Finalment, tot el conjunt està emmarcat, per la part superior i laterals, amb el calendari o menologi i per la part inferior, amb la historia de la ‘Invenció de la Creu’. El Tapís de la Creació és una obra de gran dimensions ,
La restauració del brodat ha proporcionat nova informació: un cop retirada l’arpillera que cobria el revers des de 1975, s’han posat al descobert els colors originals i es van poder localitzar i documentar, en una detallada cartografia, inscripcions que s’havien descolorit i desgastat, que no es podien veure per la part del davant, així com 265 pedaços de 12 tipologies diferents i d’èpoques diverses.
El brodat està realitzat en ‘punt de figura’ tant per resseguir i delimitar els elements com per omplir-los. Els fils utilitzats originàriament són de llana, tintats en una àmplia gamma cromàtica, i de lli blanquejat.
Pel que fa a la seva funció, l’historiador Manuel Castiñeiras, autor de l’últim estudi que s’ha fet sobre el tapís, considera seriosament com a hipòtesi que l’obra fos un tapís de sòl o una catifa, i no una peça de tela (domàs) de paret o una coberta de dosser. En aquest sentit, es creu que es va utilitzar com a catifa per a la celebració de la Pasqua i de les festes de la Invenció i Exaltació de la Santa Creu.
Per a l’historiador ‘es tracta d’un objecte excepcional, tant per les seves dimensions com per les característiques del seu programa iconogràfic, que combina, de manera molt original, el repertori bíblic de la Creació, el cosmogràfic del calendari i l’històric de la llegenda de la Vera Creu. Tots aquests temes semblen estar unificats pel coneixement d’una sòlida cultura cosmològica altmedieval, amb fortes arrels en el món clàssic, carolingi i bizantí, pròpies d’un gran ‘scriptorium’ o biblioteca monàstica o catedralícia.’
Els historiadors plantegen la hipòtesi que el brodat fos elaborat en un monestir femení a l’ombra d’una gran dama de la noblesa. En aquest sentit, assen yalen com a possibles responsables de l’obra les monges benedictines de Sant Daniel de Girona, per encàrrec de la comtessa Mafalda d’Apúlia (1060-1112), vídua de Ramon Berenguer II i mare del jove príncep Ramon Berenguer III, qui probablement va desenvolupar un cert protagonisme en la gènesi del tapís.
