Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  02.04.2012  06:00

Autor/s: Martí Crespo

Falkland contra Malvines?

Avui fa trenta anys de la invasió argentina d'aquestes illes sota sobirania britànica a l'Atlàntic sud

Men?ame
 

Són dues illes principals que sumen 12.173 km2 i les habiten un milió de pingüins, sis-centes mil ovelles, tres mil cent quaranta persones i menys de dos mil individus. Tot amb tot, fa segles que l'Argentina i la Gran Bretanya se les disputen. I és que les Falkland, o Malvines, són un indret tan valuós estratègicament com econòmicament de l'Atlàntic sud. Avui fa trenta anys la junta militar argentina al poder va cavar-se la tomba enviant l'exèrcit a ocupar les illes, sota administració britànica des del 1833. Començava així una guerra breu i cruenta: del 2 d'abril al 14 de juny del 1982 hi van perdre la vida 649 soldats argentins i 258 de britànics, a més de tres civils. I més de 450 ex-combatents argentins i prop de 300 de britànics s'han suïcidat des d'aleshores, incapaços de superar el trauma.

Després de setanta-quatre dies de combat les tropes argentines, que van haver de sobreviure en condicions meteorològiques molt adverses, es van acabar rendint i van accelerar, de retruc, la caiguda de la dictadura militar argentina, just l'any següent.

Per molt que tots dos països vagin reprendre les relacions diplomàtiques el 1989, la tensió continua ben viva per la sobirania de les Fakland. Per l'Argentina, les Malvines són una prolongació del país i, de fet, té inclosos els 12.173 km2 de l'arxipèlag dins la província de Tierra del Fuego, com es plasma a la seva bandera, on hi ha la silueta de les dues illes principals, Soledad (6.353 km2) i Gran Malvina (4.377 km2), al costat de les deshabitades illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, també sota sobirania britànica i també reclamades per l'Argentina. De fet, sembla que l'espurna que va fer esclatar la guerra de les Falkland es va encendre, dues setmanes abans, en aquest altre indret remot de l'Atlàntic sud.

La posició de la Gran Bretanya respecte de les Falkland és idèntica a la que manté en totes les seves possessions territorials escampades pel món: la sobirania no és negociable mentre els habitants de les illes vulguin continuar essent britànics. Actualment, els tres mil illencs tenen una renda per càpita de 25.000 dòlars, la més alta de l'Amèrica del Sud i una de les primeres del món. Les autoritats argentines, per la seva banda, no han renunciat mai a les Malvines i aquests últims temps s'ha dedicat a denunciar tant una suposada militzarització de la zona com la presència de companyies petrolieres britàniques en aigües de l'Atlàntic sud, a la recerca d'unes reserves d'hidrocarburs que han aixecat moltes expectatives.

Arran del blocatge aeri i marítim que hi manté l'Argentina, la via d'entrada i de sortida de les Falkland és principalment Xile, des d'on hi ha un vol periòdic noliejat per la companyia Lan Chile. Des de fa anys, precisament, s'ha establert a l'arxipèlag una important comunitat de treballadors xilens, formada per uns tres-cents individus provinents, la majoria, de Santiago de Xile i de Punta Arenas.

Men?ame