Aung San Suu Kyi entrarà al parlament birmà després de vint anys d’arrest domiciliari

  • Les eleccions parcials d'avui són un pas més del país asiàtic cap a la democratització, tot i les denúncies de frau i irregularitats

VilaWeb
Redacció
01.04.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Birmània ha fet avui unes eleccions parcials al parlament que suposen una oportunitat històrica per a consolidar el procés de transició democràtica que va començar l’any passat, i en què l’activista i premi Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, pot ocupar finalment un escó després del dues dècades d’arrest domiciliari. Els obstacles, amb tot, són nombrosos, des d’acusacions de frau i irregularitats denunciades per la mateixa activista fins a la inexperiència de l’electorat, atès que són les terceres eleccions al país asiàtic des de 1962, quan la junta militar va arribar al poder. L’any passat, l’exèrcit el va cedir a una autoritat presumptament civil amb la promesa de restablir l’ordre democràtic a través d’un govern elegit constitucionalment.

Suu Kyi, de seixanta-sis anys, s’ha presentat a un dels 45 escons en joc, d’un total de 664 que componen la cambra birmana, gràcies als canvis en la legislació electoral introduïts per les autoritats del país per permetre la participació electoral de l’oposició que encapçala el seu partit, l’opositora Lliga Nacional per la Democràcia (LND). Segons la formació opositora, Suu Kyi hauria obtingut el 80% dels vots a la circumscripció on es presentava, Kawhmu, cosa que li atorga un dels escons en joc. Cal recordar que la premi Nobel de la pau i el seu partit van boicotar les eleccions generals del novembre de 2010 per un frau electoral en massa.

Per evitar que es tornés a repetir, els Estats Units, el Canadà i la Unió Europea, entre més països, van anunciar dimecres el desplegament d’observadors al país, aprofitant la invitació del govern birmà. No obstant això, les condicions de la missió nord-americana, per exemple, no han estat tan acceptables com es volia, segons que va explicar la portaveu del Departament d’Estat nord-americà, Victoria Nuland, que va reconèixer que ara mateix Birmània ‘no arriba a l’estàndard mínim internacional per permetre el bon funcionament d’un grup d’observadors’.

‘No serà una missió tradicional segons els termes estipulats per les Nacions Unides, atès que els observadors arribaran només un parell de dies abans del començament de les eleccions’, va explicar Nuland, que amb tot va aplaudir el progrés demostrat per les autoritats birmanes i va anticipar que la missió col·laborarà amb els periodistes internacionals per a obtenir dades més precises dels comicis.

El gran rival de l’LND és el Partit de la Unió, Desenvolupament i Solidaritat (USPD), creat per la junta militar que va anul·lar els legítims resultats de les eleccions de 1990, els últims a què va comparèixer Suu Kyi. Poc després van detenir l’activista, que des de llavors ha viscut llargs períodes d’arrest domiciliari fins a l’alliberament definitiu, el 13 de novembre passat.

El partit de l’antic règim va aconseguir una victòria aclaparadora a les eleccions generals del 2010, boicotades pel partit de Suu Kyi per les dures condicions que se li van imposar per poder-hi participar i per la sospita de frau en massa.

Procés de democratització tutelada

L’actual govern birmà és una barreja de funcionaris al servei de l’antic règim que actuen a les ordres de generals retirats de la junta militar que va dirigir durant dues dècades Than Shwe fins a la seva dissolució oficial el 30 de març de 2011. Malgrat aquestes connexions amb el passat autoritari, el nou executiu ha reiterat aquesta setmana el compromís amb la democràcia. ‘És veritat que alguns dels nostres alts funcionaris eren dirigents de l’antic règim, però la nostra política canvia. L’escenari ha canviat. Ara tenim una constitució i avançarem d’acord amb la carta magna’, va declarar al diari Irrawaddy News Ko Ko Hlaing, assessor de l’actual president Thein Shein.

La mateixa Suu Kyi ha expressat la confiança que la transició democràtica avançarà amb pas ferm tot i els obstacles: ‘Estic convençuda que podem arribar a una reconciliació malgrat la nostra història de violència i d’abusos contra els drets humans.’

Amb les eleccions parcials d’avui, amb què el partit governant no veu perillar la majoria còmoda al parlament, les autoritats volen demostrar al país i també a l’estranger la voluntat de canvi respecte de la dictadura militar. Cal recordar que els EUA i la UE, entre més països, mantenen sancions econòmiques des de fa anys contra el país asiàtic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any