Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  12.03.2012  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

A. Botran (CUP): 'Abans ens hem de respondre què hi volem anar a fer, al parlament'

Entrevista amb Albert Botran, del secretariat nacional

Men?ame
 

La CUP va tenir ahir la primera Assemblea Nacional des dels últims comicis municipals, en els quals va duplicar els resultats. El creixement i la gestió de l'organització fou un dels principals debats d'ahir. Però la CUP també va aprovar ahir que el primer trimestre del 2013 decidiria si es presentava a les eleccions al Parlament de Catalunya o no. En parlem amb Albert Botran, regidor de Molins de Rei i membre del secretariat nacional, que explica que a partir d'ara 'treballaran per afavorir les condicions perquè aquesta opció sigui possible més aviat que no pas tard'.

–Quines condicions?
–S'ha de desenvolupar una alternativa política, tenir un discurs ferm i clar i poder-lo transmetre de manera fàcil i directa a les classes populars i al nostre entorn més immediat. També cal adaptar l'organització perquè pugui funcionar bé en campanyes electorals i respondre la pregunta: què hi anirem a fer, a institucions com el parlament?

–El salt al parlament manté força dividida la militància...
–Si hem decidit de prendre la decisió amb temps és per a poder-ne parlar molt amb la militància i per a establir les condicions perquè aquesta participi en els passos que es facin. És una qüestió controvertida, evidentment, perquè seria una novetat. La CUP ha crescut bàsicament per la base municipal i en eleccions municipals. Per això la decisió demana molt de debat. De fet, ja es va debatre l'estiu del 2009 a Girona, i allà es va prendre una decisió molt ajustada. És un punt present en el nostre debat intern, i esperem que la gent més refractària acabi sentint-se'n partícip i defensi la decisió que es prengui.

–A què es deu aquesta actitud refractària?
–Entenc que al dubte de si una organització com la nostra, amb una estructura assembleària, pot intervenir en bones condicions en una dinàmica política tan absorbent com és la parlamentària, en què hi ha en joc les grans maquinàries dels mitjans de comunicació i dels partits. Necessitem veure clarament on anem. Seria una situació nova, i hem de pensar que una part de la gent que s'ha acostat a la CUP ho ha fet precisament desencantada del funcionament dels grans partits polítics. Hem de mantenir els principis assemblearis i la participació de la militància, cosa que no fan els partits parlamentaris.

–A banda el debat de presentar-se o no, en què es concreta aquest 'pas endavant' del títol de la ponència aprovada?
–En una articulació organitzativa interna, sobretot. De la CUP, com algú va dir, n'havia crescut molt el cos, però poc el cap. Hi havia òrgans interns amb una funció dinamitzadora que s'havia de redefinir, perquè ara l'abast de l'organització és un altre. Calia donar un paper a una estructura intermèdia entre les assemblees locals i el secretariat, com són les assemblees territorials, i així ho hem fet: han adquirit un paper més central. També calia definir el model de finançament i una altra manera d'estructurar els debats polítics, tenint en compte des del moviment per l'autodeterminació a les lluites populars.

–En què consisteix el projecte d'Assemblea de Regidors dels Països Catalans en el qual començareu a treballar?
–És una eina que hauria de servir per a la construcció nacional d'autodeterminació. Entenem que els electes locals poden ser partícips d'una dinàmica del conjunt dels Països Catalans, és un àmbit on podríem obrir una escletxa. Més enllà dels regidors independentistes que pugui haver-hi en determinades comarques del Principat, també hi ha regidors al País Valencià i a les Illes que els agradaria participar d'intercanvi d'experiències, presa de posició i intervenció política en qüestions que afecten el conjunt de la nació. Ara hi vivim molt d'esquena i és necessària la creació d'una estructura d'aquest tipus.

–Hi participarien regidors de la CUP i prou?
–No, la intenció és que vagi més enllà dels regidors de la CUP i hi participi qualsevol regidor que comparteixi els principis d'autodeterminació i construcció nacional dels Països Catalans.

–També treballeu i aposteu per la taula de l'esquerra independentista. Quina és la seva finalitat?
–La CUP està molt vinculada a l'esquerra independentista, tant per com va sorgir com per la seva composició actual. Enteníem que hi havia d'haver un marc de debat i de coordinació perquè no es visqui com a realitats paral·leles: a la CUP hi participa gent que milita en aquestes organitzacions, i per a moltes d'aquestes organitzacions la CUP és una prioritat. És un espai de debat polític de coordinació que va més enllà de la nostra estructura interna. Ens sembla enriquidor.

–Dissabte es va constituir l'Assemblea Nacional Catalana. Quina relació hi teniu?
–Tenim molta militància que hi participa a títol individual. Més enllà d'això, cal definir la nostra lectura sobre aquest moviment, que saludem efusivament sempre que vagi en el sentit de fer efectiu el dret d'autodeterminació. És cert que hi a un debat ideològic al si de l'ANC, no degut únicament a la CUP, sinó al fet que integri sensibilitats polítiques diverses. Hi ha un debat sobre l'àmbit nacional. En aquest sentit, nosaltres som partidaris que totes les dinàmiques polítiques provin d'abastar el conjunt dels Països Catalans. També hi ha un debat sobre qüestions com el paper hipotètic de la UE i dels grans estats en cas d'una posició independentista del poble català. És un debat positiu, que demostra que l'independentisme creix i que hi ha propostes noves.

–Veieu viable la proclamació de la independència el 2014?
–No ho hem estudiat amb tanta precisió. Som conscients que hi ha un procés d'acceleració. La contradicció entre el poble català i l'estat espanyol cada cop és més grossa i els sectors independentistes que volen resoldre-ho amb una sortida favorable a la independència cada cop són més grans i organitzats. Tant de bo els Països Catalans fossin independents el 2014, però fixar una data no sé si s'ajusta a uns fonaments gaire versemblants. Dependrà de molts esdeveniments que ara no podem preveure.

–És una data simbòlica que apareix al full de ruta de l'ANC. El compartiu?
–El full de ruta proposa un procés gradualista que no considerem que sigui satisfactori. S'ha de provar d'estendre la dinàmica política al conjunt dels Països Catalans. No hem de circumscriure l'agitació i l'organització a un sol territori abans d'hora. Si la realitat ens porta per uns altres camins, ja es veurà, però no hem de ser nosaltres que hi renunciem. A més, com a CUP, creiem que tenim el paper important de mantenir el principi de l'àmbit nacional complet, perquè gairebé tota la resta del sobiranisme s'hi ha girat d'esquena. I nosaltres som partidaris que els processos es proposin al conjunt dels Països Catalans.

–Un altre moviment paral·lel és el de l'Associació de Municipis per la Independència, que us toca més de prop.
–Les nostres batllies hi participen. I ho fem perquè entenem que és un mecanisme més de ruptura amb l'estat espanyol. Cap dels mecanismes que puguem tenir a l'abast no és sobrer.

–El pacte fiscal és una opció mentre no arribi la independència?
–És una manera més de perpetuar el pacte autonòmic. Serà una reedició de debats com el de l'estatut del 2006 en el qual es dóna una nova oportunitat a l'entesa amb l'estat espanyol. Però, primerament, aquesta entesa és impossible, els fets ho demostren; i segonament, promoure el pacte fiscal és enganyós per a la base independentista. Perquè hi ha qui ho pot veure com una etapa i invertir esforços en aquesta lluita, essent així que cal anar cap a una altra direcció.

–Els sindicats han convocat una vaga general per al 29 de març contra la reforma laboral. Té el suport de la CUP?
–Sí. Donem ple suport a la vaga, com ja vam fer el 29 de setembre del 2010, perquè considerem que cal defensar els drets laborals i socials aconseguits amb les lluites de fa trenta anys, en les quals vam participar com a esquerra independentista. No podem fer ni un pas enrere en aquestes conquestes.

Men?ame