Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  09.03.2012  06:00

Expectació per la constitució de l'ANC

Parlem amb Ferran Requejo, Àngels Folch i Jaume Claramunt de les expectatives que hom posa en la constitució i en el futur de l'Assemblea Nacional Catalana

Men?ame
 

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) demà farà la reunió constituent en un escenari tan contundent com el Palau Sant Jordi. Hi volen reunir unes set mil ànimes que traçaran el full de ruta d'un projecte que neix amb la vocació de canalitzar la mobilització desbordant de les consultes i de la gran manifestació del 10-J. Els organitzadors compten amb els quatre mil membres de ple dret de l'Assemblea, però esperen haver arribat a més simpatitzants que no es vulguin perdre un acte que, diuen, marcarà el principi del camí. L'acte serà transmès en directe des de la portada de VilaWeb.

Suport dels intel·lectuals

Personalitats més o menys veteranes i habituals dels fòrums de l'independentisme activista ja han anunciat que hi serien i que darien suport al projecte amb col·loquis i debats pertot: Aureli Argemí, Carles Boix, Moisès Broggi, Jordi Carbonell, Salvador Cardús, Muriel Casals, Patrícia Gabancho, Elisenda Paluzie, Ferran Requejo, Francesc Ribera (Titot), Pep Riera, Miquel Sellarés, Josep Maria Terricabras i més seran demà a la primera fila del Sant Jordi.

L'acte, el presentaran els actors Sergi López i Txe Arana, i serà llarg, durarà unes quatre hores, amb els debats i les lectures de dictàmens propis d'una assemblea constituent. Tres veus d'entitats del país prendran hi la paraula per donar la benvinguda al nou projecte: Muriel Casals d'Òmnium Cultural, Josep Maria Vila d'Abadal de l'Associació de Municipis per la Independència i Aureli Argemí del Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN).

També hi haurà representants dels partits (CiU, ERC, ICV, SI, CUP, i Reagrupament) i dels sindicats (UGT i Intersindical-CSC), amb una bona representació de batlles de l'Associació de Municipis per la Independència i amb alguns representants de l'esquerra abertzale basca.

Requejo: 'Quan no hi ha pacte, només hi pot haver ruptura, independència'

Un dels intel·lectuals que ha apadrinat el moviment, Ferran Requejo, ha explicat a VilaWeb que l'ANC era un nou vehicle per a canalitzar d'una manera constructiva el descontentament pel model d'estat que Espanya imposa. 'És fruit d'haver constatat una vegada i una altra que no hi ha vies de transformació i de reforma a través del pacte. I quan no hi ha pacte, només hi pot haver ruptura, independència.' A més, explica que molta gent de perfil marcadament polític, però no de partit, vol canalitzar la mobilització de les consultes per continuar ampliant la base social de l'independentisme. I això els ha portats, diu Requejo, a organitzar 'un moviment social que no sabem com acabarà, però que reivindica un camí ferm cap a la independència'.

No confondre l’acció política amb el partidisme

L'ANC ha aplegat una bona part dels milers d'activistes que van arremangar-se per repartir les urnes de Catalunya Decideix. I un d'aquests activistes de les consultes, ara vinculat a l'ANC al Penedès, Jaume Claramunt, reflexiona sobre els errors que no es poden tornar a cometre: 'Aquest cop tenim factors a favor que mai abans no havíem tingut. D’una banda, sabem les nostres febleses. Aquest llarg procés de consultes i sobretot les darreres eleccions al parlament ens han ensenyat què no podem tornar a fer. Com ara, al meu entendre, confondre l’acció política amb el partidisme.'

'A l'Assemblea, hi cap tothom i encara hi ha molta gent per a engrescar', segons Àngels Folch, del secretariat. 'Tot independentista que vulgui fer avançar el projecte independentista per a aconseguir la majoria social necessària i no vulgui fer carrera als partits, té un espai a l'ANC per a treballar i sentir-s'hi còmode', afegeix. Un dels aspectes que més remarquen en les presentacions que han fet fins ara és que no serà mai un partit ni es presentarà a les eleccions. Aquesta és, diu Folch, una de les garanties que poden oferir a la gent exhausta de tantes lluites fratricides entre partits que, legítimament, tenen interessos paral·lels a l'objectiu independentista.

Àngels Folch: 'Que ningú no pugui dir que el dia del referèndum el poble no s'hi va presentar'

L'expectació ha anat creixent cada dia que passava. A Terrassa, a principi de setmana, es va haver de canviar la sala on s'havia de fer un acte amb Patrícia Gabancho i Salvador Cardús perquè s'havia omplert i encara hi havia una cua més llarga que no les places ocupades de dins. Segons Folch, aquesta expectació d'aquests últims dies compensa les hores i hores de feia i una certa ignorància dels primers moments. Però Folch, inconformista, sosté que no n'hi ha pas prou i que, de fet, fins dissabte tan solament s'han acumulat forces per començar el procés d'expansió i creixement necessaris per a consolidar la majoria social. 'Que ningú no pugui dir que el dia del referèndum el poble no s'hi va presentar.'

Demà es veurà quina és la capacitat d'impacte i convocatòria de l'ANC, però tenint en compte els precedents i les desfetes organitzatives constants, les grans proves de foc de l'invent seran dues: la capacitat inclusiva, que faci de l'ANC un projecte perdurable, i la consecució del principal objectiu, la majoria social més àmplia possible per a la independència.

Men?ame