07.03.2012 - 00:52
La bombolla immobiliària passa de l’espectre polític a la sala de cinema amb ‘5 metros cuadrados’, film en el qual el seu director, Max Lemcke, rememora aquells somnis que Rafael Azcona i Marco Ferreri convertiren en malson sarcàstic ja fa un parell de dècades. En aquesta història, la parella feliç està formada per Àlex (Fernando Tejero) i Virginia (Malena Alterio), qui planegen casar-se i acaben de comprar una casa amb vistes al mar. La corrupció política i l’abús de poder porten a la paralització de les obres i, possiblement, a la seua demolició, ahora que altres edificis humans pateixen la ruïna psíquica i familiar, mentre els desitjos de felicitat i els estalvis de tota una vida són soterrats amb la rajola i el formigó. La tragicomèdia i la crítica social es tornen a citar per veure com la malaltia de l’especulació urbanística deixa alguns cadàvers pel camí, en una clara metàfora sobre l’enderrocament moral d’uns edificis materials que també són humans.
Àlex i Virgina han comprat un pis sobre plànol als afores de Madrid. Posaran tots els seus estalvis per comprar la casa dels seus somnis, encara que això signifique estar lligats a una hipoteca de quaranta anys; un habitatge amb una terrassa de cinc metres quadrats, però amb excel·lents vistes. No obstant açò, quan ja falta poc per a la data del lliurament de claus, l’edifici segueix encara en l’estructura i, damunt, un dia, la zona queda precintada i es paralitzen les obres, cosa que conduirà els veïns a formar una plataforma de protesta contra la constructora. En aquesta plataforma veïnal, Àlex coneix Toño (Manuel Morón), un altre afectat que, a més, treballa al sector i que sospita que els han estafats. Al cap d’un any, la plataforma pràcticament ni existeix, només hi queden Toño i Àlex, i la situació per al segon és cada vegada més crítica, així que, finalment, Àlex decideix passar a l’acció.
El cineasta madrileny aborda el seu tercer llargmetratge, després de ‘Mundo fantástico’ (2003) i ‘Casual Day’ (2007). Si en la seua segona pel·lícula feia una mirada còmica i amarga al món laboral, en aquest nou film la idea és atacar els despropòsits derivats de la crisi immobiliària, que ens ha deixat un paisatge urbà on abunden construccions a mig acabar i habitatges per vendre.
