06.03.2012 - 13:15
Quan un parla amb la gent gran sobre el reciclatge alimentari a Catalunya, la majoria diuen: “Això sempre s’ha fet!”. No obstant, degut a la postguerra i la pobresa extrema en la que vivien moltes famílies, aquest fenomen anava més lligat a la necessitat de menjar que a la crítica al consumisme, tal i com fan ara algunes moviments socials nascuts cap als anys 90 a Catalunya.
A diferència d’altres països, a Catalunya el reciclatge alimentari mai ha estat organitzat, sinó que la gent el practica individualment per ideologia pròpia. Malgrat això, existeix un col·lectiu independent a Barcelona anomenat La Olla Móvil que aprofita aliments des del 2005.
Aquest grup està format per persones que no estan conformes amb les desigualtats socials i el malbaratament de productes que es viu actualment. Així doncs, recullen aquells aliments que el mercat de l’Abaceria Central de Barcelona ha de llençar, per després oferir-lo com a plat vegetarià cada dissabte a aquella gent que ho necessita. En concret, es distribueix per la nit al Raval i el Barri Gòtic de Barcelona. Pel que fa al reciclatge a títol individual, aquests han crescut en número en poc temps, però han vist com ajuntaments, en concret el de Barcelona, i diferents cadenes de supermercats posaven traves a la seva acció.
La paraula ‘freegans’ ve de la suma de “free” i de “vegans”, que vol dir lliures i vegetarians. Tanmateix, actualment es consideren ‘freegans’ qualsevol persona que recicla menjar com a una opció vital.
Abans, un ‘freegan’ podia passar per davant els comerços i recollir part del menjar que els botiguers deixaven separat, però ara han de cercar-lo dins les escombraries. A més, l’Ajuntament de Barcelona sanciona, a través de l’Ordenança del Medi Ambient, amb multes d’entre 400 i 3000 euros el fet de remenar els contenidors. Aquesta tipifica com falta lleu “transvasar o manipular deixalles dipositades en els elements de contenció ubicats a la via pública”. Els dos motius principals d’aquests dos canvis han estat, en primer lloc, les cues de gent recollint menjar donaven “mala imatge” a la ciutat i, en segon, hi havia barris on la tria d’aliments comportava brutícia al carrer i els veïns es queixaven.
Malgrat aquest canvi, a trashwiki.org, una pàgina web dedicada exclusivament a donar informació sobre aquells llocs on es pot recollir menjar a tot el món, diu que l’estat espanyol compta amb la reputació de ser un país meravellós pels ‘freegans’. Això és gràcies a l’existència de mercats, botigues petites de queviures i fleques que ofereixen menjar sobrant a aquells qui ho demanen.
No obstant, alguns d’aquests activistes denuncien que algunes grans cadenes són bastant reticents a donar menjar a canvi de res. Segons expliquen, molts cops tenen els contenidors a l’interior dels seus establiments, o bé barregen el menjar amb lleixiu perquè aquest no pugui ser aprofitat. Per altra banda, moltes d’aquestes grans superfícies tenen convenis amb bancs d’aliments.
Sembla ser que és un moviment que va en augment, alhora que cada cop es malgasta més menjar. Ara falta saber com evolucionaran les polítiques dels diferents ajuntaments i els supermercats.
Enllaços
Array
Array
