Putin torna a ser president enmig d’acusacions de frau

  • L'actual primer ministre recupera al Kremlin sense necessitat d'una segona tanda · Malgrat una contestació opositora sense precedents, que avui es tornarà a manifestar

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
05.03.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El primer ministre rus i candidat de Rússia Unida, Vladímir Putin, va guanyar ahir amb més d’un 64% de vots les eleccions presidencials de la Federació Russa. Amb aquest resultat és innecessària una segona tanda i, per tant, Putin pot ocupar per tercera vegada el Kremlin, després de dos mandats entre el 2000 i el 2008. Visiblement emocionat, va dir davant milers de seguidors a Moscou que després d’aquesta victòria ‘honesta’, ‘calia unir forces en benefici de Rússia’. El segon candidat més votat (17%), el comunista Guennadi Ziugànov, es va afanyar a denunciar que les eleccions havien estat fraudulentes: ‘No reconeixem com a legítimes les eleccions. Han estat injustes, fraudulentes i indignes.’

Cent deu milions de ciutadans russos eren cridats a les urnes per decidir el president dels sis anys vinents. Tot i haver-hi cinc candidats, ahir l’única incògnita era saber si el favorit, Vladímir Putin, guanyaria a la primera tanda o si en necessitaria una altra.

Intercanvi de poder

Putin va presidir Rússia del 2000 al 2008, quan el seu delfí, Dimitri Medvèdev, li va succeir i Putin va passar a ser primer ministre. El nombre màxim de mandats consecutius que es poden encadenar com a president i primer ministre són dos. I Putin ja va confirmar que tenia previst de nomenar Medvèdev primer ministre, si guanyava les eleccions presidencials. És per això que l’oposició ha criticat el ‘pacte’ entre Putin i Medvèdev per a mantenir el mateix model intercanviant-se les posicions principals del govern des de fa més d’una dècada.

Amb l’opció de sumar dos mandats consecutius de sis anys, en comptes de quatre com fins ara, no és impensable que Vladímir Putin pugui restar al Kremlin fins el 2024. En aquest cas, fóra el dirigent amb més temps el poder després de Stalin.

Oposició fragmentada

La resta d’aspirants a presidir Rússia eren Guennadi Ziugànov, del Partit Comunista (17,17%); el socialdemòcrata Serguei Mirònov, president de la cambra alta i dirigent fins l’any passat del partit una Rússia Justa; Vladímir Jirinovski, de l’ultranacionalista Partit Liberal Democràtic (6,24%), i l’empresari multimilionari Mikhaïl Pròkhorov (7,65%), propietari dels Nets de Nova Jersey de l’NBA i l’única cara nova de les eleccions. Cap no ha superat el 20% dels vots.

La fragmentació de l’oposició, sense cap nom que englobés totes les tendències, ha facilitat la reelecció de Putin, que continua presentant-se com l’home fort del país, malgrat una contestació sense precedents des de les eleccions legislatives del 4 de desembre de l’any passat, en què el partit de Putin i Medvèdev, Rússia Unida, va guanyar malgrat moltes denúncies de frau.

Milers d’observadors

Les setmanes anteriors a aquests comicis han estat força crispades. Putin havia acusat l’oposició d’afavorir maniobres per a acusar el poder de frau electoral. I l’oposició, preveient la victòria de l’actual primer ministre, ja havia anunciat amb antelació manifestacions de protesta com la que es farà aquesta tarda (16.00) al centre de Moscou.

I és que el frau era l’ombra de les presidencials d’ahir, sobretot després dels milers de denúncies presentades en ocasió de les legislatives del desembre proppassat. Per això les eleccions d’ahir foren les més vigilades de la història del país. Hi havia quasi set-cents observadors internacionals (de l’OSCE, la CEI i la UE), i desenes de milers de ciutadans que s’havien organitzat per fer d’interventors independents. Mig milió de voluntaris s’havien inscrit a la web oficial Webvybory2012.ru per poder seguir en directe molts col·legis electorals. El desembre de l’any passat, arran de les denúncies d’irregularitats, Putin va prometre que a quasi tots els centres de votació russos, uns cent mil, hi hauria dues càmeres web en ocasió de les presidencials, en un intent d’evitar més acusacions. Tot amb tot, les cent vuitanta mil càmeres que havien de garantir el bon desenvolupament de la jornada d’ahir van acabar essent sospitoses, perquè durant tot el dia les imatges es blocaven regularment o hi havia fallades de connexió, i en molts casos no enfocaven les urnes.

Tot i els esforços ben diversos per a evitar el frau, l’ONG russa Golos, que des de l’any 2000 es dedica a defensar els drets dels electors, va rebre durant la jornada tres mil denúncies d’irregularitats, plasmades en aquest mapa en línia. I la web Control2012.ru, impulsada per la Lliga dels Electors, pel partit Iàbloko i pels partidaris del candidat Mikhaïl Pròkhorov, en va enregistrar més de quatre mil.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any