02.03.2012 - 06:00
Vint-i-cinc estats membre de la Unió Europea (UE), tots tret del Regne Unit i la República Txeca, han signat el nou tractat promogut per Alemanya que obliga a endurir la disciplina fiscal a l’eurozona. El tractat per l’estabilitat, coordinació i governança de la unió econòmica i monetària obliga els firmants a introduir a la constitució o norma de rang semblant una ‘regla d’or’ que limiti el dèficit al 0,5% del PIB. A més, preveu sancions quasi automàtiques per als països que superin el llindar del 3% del PIB.
El reelegit president del Consell Europeu, el belga Herman Van Rompuy, ha sostingut en un breu discurs al començament de la cerimònia de signatura que la norma ‘ajudarà que no es repiteixi la crisi de deute sobirà i reforçarà així la confiança entre els estats membres’. Van Rompuy ha avisat els dirigents europeus que ara els toca ‘convèncer els parlaments i els votants que el tractat és important per fer tornar l’euro a aigües tranquil·les de manera sostenible’.
Per la seva banda, el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, ha defensat que el tractat ‘indica la irreversibilitat de l’euro i és un pas molt important cap a la integració europea’. ‘Representa la cultura de l’estabilitat financera, que és un pre-requisit per a una autèntica unió econòmica.’
La ratificació d’aquesta nova norma ja ha topat amb el primer escull: l’anunci d’Irlanda que convocarà un referèndum. Dublín ja va rebutjar el 2001 el tractat de Niça i el 2008 el de Lisboa en dues consultes que es van acabar repetint. Aquesta vegada, Irlanda no té poder de vet perquè el tractat entrarà en vigor quan l’hagin aprovat dotze països dels disset de l’eurozona. A més, el tractat preveu que els estats membre que el rebutgin no tinguin accés a noves ajudes del fons de rescat per a països endeutats. Irlanda es beneficia en aquests moments d’un pla d’ajuda de la UE per valor de 85.000 milions d’euros.
Una de les primeres conseqüències del nou tractat ja s’ha fet visible, perquè tant la Comissió com Finlàndia i Suècia han esgrimit dijous la nova norma com a argument per a negar-se a relaxar ara l’objectiu de dèficit per a Espanya (que obliga a baixar del 8,5% al 4,enguany), com pretenia el govern espanyol. Així, els primers ministres suec i finlandès, Fredrik Reinfeldt i Jyrki Katainen, van ser ahir els primers de la cimera de caps d’estat i de govern europeus, d’oposar-se a la suavització del dèficit públic d’Espanya. Per ells, el mal gros de la crisi europea és el deute públic i suavitzar els objectius de reduir l’endeutament dels governs seria fer un pas enrere, especialment ara que la UE s’ha dotat de mecanismes de control de la disciplina fiscal.
Desblocat el primer tram del segon rescat grec
Els ministres d’Economia de l’eurozona van activar ahir el primer tram del nou rescat de 130.000 milions d’euros per a Grècia després de constatar que el govern grec ha fet ‘suficients progressos’ en l’aplicació dels ajustos previs exigits per la UE. Tot i així, la primera ronda d’ajudes no anirà a Grècia, sinó que té per objectiu facilitar l’operació de canvi de bons mitjançant la qual la banca condonarà a Atenes 107.000 milions d’euros del seu deute.
En concret, l’Eurogrup va desblocar uns 30.000 milions d’euros que es pagaran per a compensar als creditors privats que participen en el canvi. Els ministres creuen que l’operació inclou ‘atractius suficients’ i esperen una ‘alta participació’ de la banca perquè sigui un èxit, segons va dir el president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker.
Van Rompuy, president del Consell fins el 2014
La reunió de caps d’estat i de govern va servir també per reelegir el belga Herman Van Rompuy a la presidència del Consell Europeu per dos anys i mig més, fins a final del 2014. ‘Accepto amb satisfacció un segon mandat’, va dir Rompuy. ‘També agraeixo als membres del Consell la seva invitació a presidir les cimeres de l’euro, que accepto’, va afegir.
Enllaços
Array
