Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  24.02.2012  11:00

La Universitat de Vic investeix l'escriptor i pedagog Emili Teixidor com a Doctor Honoris Causa

És la primera vegada que el centre atorga aquesta distinció

Men?ame
 

La Universitat de Vic ha investit aquest dijous com a Doctor Honoris Causa l'escriptor i pedagog Emili Teixidor i Viladecàs. L'emotiva cerimònia s'ha desenvolupat a l'Aula Magna, plena de gom a gom, en què Teixidor ha estat acompanyat per membres de la comunitat universitària, familiars i amics com Isona Passola o Pasqual Maragall. En el seu discurs d'acceptació, Teixidor ha assenyalat que "en un món cada dia més globalitzat, perquè tingui sentit, el model necessita ser repensat de soca-rel per les humanitats". El primer rector de la UVic, Ricard Torrents, ha pronunciat la 'laudatio', el text d'elogi preceptiu de la cerimònia. És la primera vegada que la UVic concedeix un doctorat d'aquest tipus.

El Patronat de la Fundació Universitària Balmes ha decidit concedir el guardó de Doctor Honoris Causa a Emili Teixidor a petició de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes per la seva vocació pedagògica i "el valor inqüestionable" de la seva obra. Emili Teixidor ha estat un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana i la universitat el considera un dels "clàssics moderns de la literatura", tant per a infants i joves com per a adults.

En el discurs d'acceptació, Teixidor ha adreçat un elogi a les humanitats. L'escriptor i pedagog ha assenyalat que "si el tercer mil·lenni vol ser un període totalment tecnològic, alguna cosa haurà d'ocupar el lloc de l'alta cultura i haurem de continuar llegint per ser capaços de pensar". Per això, Teixidor ha afirmat que "si prescindim completament de l'experiència literària, tindrem una visió molt empobrida del què és ser humà". A més, ha assenyalat que "l'imperi de la tecnologia pot desembocar fàcilment en la tirania tecnològica o en alguna mena de feixisme secular" i ha avançat que "el millor antídot" el proporcionarà "l'enorme dosi d'humanisme que troben en l'obra dels grans escriptors". Emili Teixidor ha sentenciat que "les humanitats plantaran cara a l'allau de novetats tècniques que ens esperen".

Per la seva banda, el primer rector de la Universitat de Vic, Ricard Torrents, ha pronunciat la 'laudatio', el text d'elogi preceptiu de la cerimònia. Aquí, Torrents ha assenyalat que investir Emili Teixidor com el primer Doctor Honoris Causa de la Universitat de Vic és un acte de "plena coherència" amb els propis orígens i objectius de la universitat. En aquest sentit, el professor ha destacat que en l'obra d'escriptor i pedagog de Teixidor "sobresurten dues línies d'excel·lència: la formació de mestres i la formació de lectors". Per Torrents, l'obra i la trajectòria d'Emili Teixidor, l'avalen com un referent de la institució universitària universal, lloc on estudien milers de joves d'arreu del món.

Durant el llarg discurs que ha durat més de mitja hora, Torrents ha establert tres fases en l'eclosió de l'escriptor Emili Teixidor, activades, ha dit, per la pedagogia i la literatura. Segons ha explicat, la primera fase és la de mestre, la segona la d'escriptor de literatura juvenil i la tercera la d'escriptor "total". Mentre que en la primera fase, hi ha el mestre que ensenya a llegir, en la segona, el professor "descobreix" que els alumnes a qui ensenya a llegir no tenen bons llibre i es posa a escriure'ls ell mateix. Torrents ha destacat la tasca de Teixidor en un moment en què s'adonen que el franquisme i el nacional catolicisme han fet llegir als joves de les noves generacions llibres que els "aparten" de la lectura "perquè professen valors caducs i neguen el valor de la llengua pròpia". Serà en la tercera fase, quan es constata que calen nous llibres per lectors nous, i Teixidor es converteix en l'escriptor "total".

L'escriptor i pedagog de Roda de Ter ha estat acompanyat durant l'acte per personalitats, amics i familiars com l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, la productora, Isona Passola o la ninotaire Pilarín Bayés.

La cerimònia, del tot protocol·lària i que ha durat més de dues hores i mitja, ha comptat amb la participació del cor Cantus Firmus de Centelles que han interpretat, entre d'altres, el cant de l'himne universitari 'Gaudeamus Igitur'.

L'acte ha finalitzat als exteriors de l'Aula Magna amb una actuació de la colla castellera de la Universitat de Vic, els Emboirats. Després d'aixecar un pilar, el cap de colla ha lliurat el mocador amb el distintiu del grup a Emili Teixidor.

Vida i obra

Emili Teixidor va néixer a Roda de Ter el desembre de 1933. Va estudiar dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. En els primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble amb qui va iniciar una estreta amistat. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics que es van a aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer.

En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d'Osona i posteriorment va participar en la fundació de l'escola Patmos a Barcelona (1958). Va iniciar la producció literària a finals dels anys seixanta, en un moment en què existia un buit en la literatura infantil i juvenil. Durant els anys setanta va col·laborar assíduament a les revistes Oriflama, i Cavall fort i Tretzevents, adreçades al públic infantil i juvenil.

L'any 1979 escriu la seva primera obra per a adults, el recull de narrativa breu 'Sic trànsit Glòria Swanson', guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or. Continua la seva producció infantil i juvenil i l'any 1983 obté el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'obra de creació per a públic juvenil per 'El príncep Alí'. El segueixen títols tant populars com 'En Ranquet i el tresor' (1986), 'Cada tigre té una jungla' (1986) i 'El crim de la Hipotenusa' (1988), entre d'altres. Aquest mateix any publica la primera novel·la per al públic adult, 'Retrat d'un assassí d'ocells', amb un vocabulari vigorós i exuberant i un domini molt acurat de la tècnica narrativa, dos trets molt característics del seu estil.

Al mateix temps escriu una gran quantitat de guions per a la ràdio i la televisió, com ara 'El vicari d'Olot' (1981), un llargmetratge dirigit per Ventura Pons, o les sèries televisives 'Què vol veure?' (1982-84) i 'Dúplex per llogar' (1984). També participa a diferents tertúlies radiofòniques i col·labora regularment en diverses revistes de pedagogia i als diaris Diari de Barcelona, Avui i El País.

A partir de la dècada de 1990 la seva obra es comença a publicar a l'estranger, amb obres traduïdes, a més a més del castellà, al francès, a l'italià i al portuguès. També comença a rebre el reconeixement de les institucions, amb quantitat de premis i honors que l'assenyalen com a un dels grans noms de la literatura catalana, com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1992, el premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil del 1995, per a la novel·la juvenil 'Cor de roure' (1994), el Premio Nacional del Ministerio de Cultura de literatura infantil y juvenil de l'any 1997, per a l'obra infantil 'L'amiga més amiga de la formiga Piga' (1996) i el premi Sant Jordi del 1999 per a la novel·la 'El llibre de les mosques' (2000). També publica dos reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, 'Les contraportades d'El Matí de Catalunya Ràdio' (1996), i 'En veu alta: escrits per a la ràdio' (1998).

L'any 2003 surt publicada la novel·la 'Pa negre', un gran èxit editorial que ràpidament passa a considerar-se una obra imprescindible dins el panorama literari català actual. Amb aquesta novel·la obté els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada.

Tres anys més tard rep el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, i escriu la novel·la 'Laura Sants' on torna als paisatges de 'Pa negre'. El 2010 apareix la novel·la 'Els convidats', on recrea el clima opressiu de la postguerra en un entorn rural.

Men?ame