Les productores catalanes es llencen a la piscina

  • CANADA, VenusPlutón i Miss Alabama han capgirat el videoclip tradicional en busca de noves tendències

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Gran videoclip no es sinònim de molta inversió. Tampoc és exclusiu de grans productores. A l’escena catalana, algunes col·lectius ja comencen a fer de les seves. La productora CANADA, integrada per Nicolas Méndez, Luis Cerveró i Lope Serrano, és un exemple d’aquestes joies visuals que es fabriquen a casa. CANADA ha fet els videoclips d’artistes internacionals com Scissor Sisters o Battles, a part de molts altres del panorama local.

Tot i que no és l’única. La creativitat és de les poques coses que encara van a l’alça enmig d’aquest escenari de xifres vermelles, i això es tradueix en més oferta audiovisual. A Barcelona, descobrim petits grans artistes que dominen aquest nou llenguatge com ningú. Ens trobem en una etapa on tot està en canvi constant i ens preguntem què és ara el videoclip. Què aporta? Per què ens enganxa d’aquesta manera gairebé hipnòtica? Ens endinsem en un món 100% visual per parlar d’una indústria musical reinventada on falten diners, però sobra allò que és més necessari: idees i talent.

No hi ha un model homogeni a l’hora de treballar amb productes artístics audiovisuals. Per això parlem amb dues productores que tenen un ADN ben diferenciat: Miss Alabama té vocació empresarial amb matisos d’agència, mentre que VenusPlutón funciona com una associació cultural sense ànim de lucre. Denominador en comú? Buscar coses noves i regenerar els teixits dels clàssics vídeos.  Donar la volta a la truita. La imaginació al poder.

La música: una industria en “crisi”?

VENUSPLUTÓN (VP): La música –com a forma d’art, d’expressió humana i cultural– no està en crisi. Tot el contrari, estem vivint una època de gran creativitat i producció musical. El què sí està en crisi és el model industrial i econòmic de les discogràfiques.

Que és per vosaltres un videoclip?

MISS ALABAMA (MA): Els entenem com un producte al mateix nivell que un disc. Tot el que que generen els grups de música ha de ser difós per a que siguin vistos. Creiem en el missatge de marca, el missatge que un grup vulgui oferir i que aquest és vegi reflectit en els seus productes: disc, fotos, vídeos, directe, etc.

VP: Avui els videoclips tenen la funció de promoció d’una banda, ja que ara el negoci no es troba en la venda de discs sinó a les gires, l’explotació dels drets a tercers, festivals, etc.

Què aporta el videoclip que no es pugui aconseguir amb altres eines?

MA: Li dónes forma visual a la teva cançó, al teu missatge. És la manera que els teus fans veuran la cançó. Imagina que és la pel·lícula del llibre. Has de ser fidel a la idea original per poder transmetre l’essència del que es vol dir.

VP: Com a eina que navega entre dues aigües –la funció comercial/promocional i la llibertat artística–, pot tenir molts punts d’interès. Des de presentar visualment un músic, establir una relació emotiva/dramàtica amb l’audiència, passant per l’exploració del llenguatge audiovisual o el simulacre de l’experiència del directe, entre d’altres.

En què es us baseu a l’hora de fer un videoclip per a artistes? És previ acord o supervisió amb el grup o la productora té llibertat absoluta?

MA: Utilitzem el nostre producte Ornitorrincos com a carta de presentació, però per poder treballar en una idea s’ha de saber quin és el missatge i el que es vol transmetre. A partir d’aquí cal elaborar propostes conjuntes que connectin a nivell audiovisual amb l’esperit del grup. 

VP: A l’hora de fer «venusplutones» i «directoalavena» tot surt d’una voluntat pactada entre el realitzador i el músic, encara que en aquests casos el que és més habitual és que el realitzador s’ofereix al grup. En el cas dels «fotogramarrojo» el realitzador/muntador treballa quasi sempre sense el permís del músic.

Hi ha modes al món audiovisual?

VP: Les modes van i vénen. Actualment hi ha tanta producció que es veu de tot. Posats a cercar punts en comú, podríem dir que hi ha un ‘boom’ de vídeos fets amb les càmeres de fotos DLSR, que tenen una estètica molt marcada, i propostes properes a les produccions de Canadà: bodegons no narratius amb gent maca.  

MA: A nivell de vídeos musicals trobem en els últims temps que la productora Canadà ha marcat una tendència a nivell d’imatge molt important. Ens encanta la seva feina, però intentem no treballar en aquesta línia. Per nosaltres es molt més important el missatge que l’estètica.

Què és el que determina que un videoclip tingui o  no èxit?

MA: Sobretot l’estratègia de comunicació, la idea que hi ha al darrera i  l’objectiu d’aquell vídeo. No és el mateix un vídeo per donar a conèixer un grup que un vídeo de presentació d’un disc. També influeix la repercussió del grup òbviament. El pressupost pot influir però no és determinant. Es poden fer produccions de baix cost amb un èxit brutal i altres milionàries que no obtenen els resultats esperat.

Què és el que diferencia la vostra proposta comparada amb altres productores de vídeos?

VP: El nostre és un projecte audiovisual col·laboratiu –els vídeos que oferim els envien majoritàriament realitzadors a través d’Internet– i no empresarial.

MA: Potser el tractament publicitari que li donem a les nostres produccions. Sempre treballem en un eix comunicatiu i entenem totes les peces d’un grup com a productes dins d’una campanya.

Quina és la raó d’aquesta creixent oferta pel que fa artistes audiovisuals?

VP: L’audiovisual està de moda, s’ha democratitzat. Això té coses bones i dolentes. Les bones son la creixent oferta, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, i les dolentes són que no tothom es podrà professionalitzar. A l’Estat espanyol, en realitat, el mercat és bastant petit i conservador.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any