21.02.2012 - 09:52
Els llibres d’estil de la majoria dels mitjans coincideixen en què, per regla general, no s’ha d’informar dels casos de suïcidi pel caràcter imitador de persones que hi són propenses. Només s’informarà quan qui hagi comès suïcidi sigui una persona de rellevància pública o quan la notícia tingui efectes més enllà del subjecte.
També es posa especial èmfasi en no utilitzar el terme fins que no estigui confirmat per fonts policials o judicials. Aquesta indicació es pot entendre pel fet que el suïcidi encara és un tema tabú i mal vist per les religions. Llavors, informar que algú s’ha suïcidat quan realment no ho ha fet, a més d’una informació inexacta, seria un atac contra el seu honor.
D’aquesta manera, hem tret petis extractes d’alguns dels llibres d’estil on es parla, clarament, dels casos de suïcidi.
Libro de Redacción de La Vanguardia
6.1.3
“El suïcidi no és una notícia en sí mateix. Només es pot publicar si la persona que ha mort és un personatge amb rellevància o bé el fet ha tingut unes conseqüències més enllà de la mort del subjecte. Inclús així, l’experiència ens demostra que sota l’aparença del suïcidi s’hi pot amagar un assassinat. El periodista no pot utilitzar aquest terme si no està confirmat per fonts policials o judicials”. A més, els experts alerten del caràcter imitador dels suïcides.
Libro de Estilo de El País
1.6
El periodista ha de ser especialment prudent en les informacions relatives a suïcidis. En primer lloc perquè “no sempre l’aparença es correspon amb la realitat”, i també perquè “la psicologia ha comprovat que aquestes notícies inciten a al suïcidi a persones que hi són propenses perquè senten un estímul d’imitació”. Els suïcidis només s’hauran de publicar quan es tracti de rellevància o quan suposin un fet social d’interès general.
Libro de Estilo de ABC
“Només s’ocultarà excepcionalment el nom dels protagonistes de la informació per raons humanitàries, per protegir el seu honor, dignitat o seguretat. No s’identificarà amb el seu nom complet els delinqüents menors d’edat, les víctimes de violació o qui cometi suïcidi. N’hi haurà prou amb les inicials, excepte si la popularitat de la persona o el desbordant interès informatiu del cas ho aconsellin”
Libro de Estilo de Canal Sur
9.5.4 (b)
“Els nostres informatius no oferiran imatges ni notícies de suïcidis excepte si es tracta d’una persona de gran rellevància o en reportatges de major profunditat que transcendeixin un fet aïllat i el tractin amb delicadesa”.
Llibre d’Estil de l’Agència Catalana de Notícies
14b
Són especialment delicats els casos de crims, catàstrofes, accidents i suïcidis en què estiguin implicats menors. Se’n respectarà la identitat malgrat la possible espectacularitat del fet. En els suïcidis, és un acord tàcit no publicar-ne la informació, per preservar l’àmbit familiar.
Font: Base de dades de l’equip d’ètica periodística del Grup de Recerca en Periodisme (UPF)
Enllaços
Array
Array
