19.02.2012 - 19:54
El letó continuarà essent l’única llengua de l’estat a Letònia, d’acord amb la decisió dels votants del referèndum de dissabte: el 75% dels votants van oposar-se a la proposta d’oficialitzar també el rus. Tan solament en algunes ciutats de la frontera amb Rússia va guanyar el sí. Letònia té una mica més de dos milions de ciutadans, una tercera part dels quals tenen el rus com a llengua familiar. Ara, molts van arribar al país durant l’ocupació soviètica.
Després de la independència, ara fa vint anys, l’estatut de la llengua no es va discutir, i això malgrat el gran nombre d’emigrants russos. Però des de fa uns quants anys, en bona part a conseqüència d’una política premeditada del govern rus, la minoria russa de Letònia no para d’exigir uns drets lingüístics que el govern letó, diuen, sempre li ha negat. Cal tenir en compte que molts dels habitants russos de Letònia (hom calcula que uns 300.000), no tenen la nacionalitat letona ni s’integren lingüísticament.
I la victòria, a les últimes eleccions letones d’un partit pro rus, va alarmar la població. A les grans ciutats letones, especialment a Riga, la presència del rus és tal que fins i tot es difícil de relacionar-s’hi únicament en letó. A sobre, la influència dels mitjans de comunicació en rus, especialment la televisió, és enorme.
L’alta participació en el referèndum, més del 70% del cens, indica una clara mobilització dels parlants del letó, que veuen en la pretensió de la minoria russa un intent de tornar a l’època soviètica, en què el letó tenia un paper subordinat al rus.
Després de la independència el nou estat letó, d’acord amb la pràctica internacional habitual, no va concedir automàticament la ciutadania letona als russos arribats al país durant l’ocupació soviètica, però sí a les famílies russes que ja s’hi havien instal·lat abans.
