Nou revés a la direcció del PSC

  • La derrota de Chacón a la secretaria general del PSOE se suma a les que la formació ha patit a les urnes

VilaWeb
Redacció
05.02.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ajustada derrota de l’ex-ministra de Defensa espanyola Carme Chacón en la cursa per a encapçalar el PSOE suposa un nou revés per als ‘capitans’ del PSC, que ja acumulen tres derrotes consecutives a les urnes. Per segona vegada un català es torna a quedar a la porta de dirigir el PSOE, després de l’intent de Josep Borrell el 2000. Dotze anys després, Chacón va perdre ahir al 38è congrés del PSOE a Sevilla per tant sols vint-i-dos vots: els quasi mil delegats van atorgar 487 vots a Rubalcaba i 465 a l’ex-ministra.

Aquesta derrota és un nou revés als ‘capitans’ del PSC, el nom que rep el grup de dirigents que el 1994, al congrés de Sitges, van agafar el control del socialisme català i van desplaçar-ne el sector ‘catalanista’. Els guanyadors d’aquell congrés de Sitges han controlat fins ara el PSC, tal com es va demostrar en el congrés del desembre passat, en què el seu candidat, Pere Navarro, es va imposar amb el 75% dels vots dels delegats.

El PSC, amb tot, ha perdut les tres últimes eleccions i ha registrat mínims històrics. A les legislatives del novembre de 2010 no va arribar al 20% dels vots i va sumar vint-i-vuit diputats al parlament, la xifra més baixa de la seva història. A les municipals del mes de maig també va acumular rècords negatius: el PSC va perdre per primera vegada en democràcia la condició de partit més votat a Catalunya i va cedir el lloc en places que fins ara eren feus seus, com la Diputació de Barcelona i batllies com la de Barcelona, Badalona, Castelldefels, Mataró, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

A les eleccions espanyoles del novembre passat, el PSC amb Carme Chacón de cap de llista per Barcelona també va perdre la condició de partit més votat, en benefici de CiU.

Són tres derrotes, històriques, que no han comportat, ara com ara, que el mateix nucli dur del PSC deixi de controlar-ne la direcció, vertebrat al voltant de personalitats forjades en municipis metropolitans, sobretot de la comarca del Baix Llobregat. En aquest perfil encaixen batlles com Antonio Balmón (Cornellà de Llobregat), el diputat i actual secretari d’organització del PSC, Daniel Fernández, l’ex-secretari d’organització, José Zaragoza, i l’ex-president i cap del PSC fins el desembre, José Montilla.

Candidatura fallida

En la candidatura de Carme Chacón per a encapçalar el PSOE, el suport d’aquest grup dirigent del PSC ha estat fonamental. L’ex-ministra agradava a molts quadres del PSOE, però generava reticència en la sensibilitat més catalanista del PSC. Per això durant les últies setmanes el PSC ha evitat fer soroll o destacar-se, amb l’objectiu de no interferir en la campanya de Chacón. Només ha trencat el silenci, els últims dies, l’ex-conseller Ernest Maragall, que no ha dubtat a qüestionar Chacón per ser ‘artificial’ i amb idees ‘adquirides o llogades’: ‘La seva candidatura és, en si mateixa, el millor indicador de la renúncia del socialisme català a existir i actuar amb responsabilitat pròpia’, deia fa poc.

Per la seva banda, en campanya Chacón ha qüestionat obertament el model de pacte fiscal que proposa Artur Mas i ha destacat que s’hi oposarà, mentre que el mateix Maragall o l’ex-consellera Marina Geli han instat el PSC a sumar-se a la demanda del govern per millorar el finançament.

Amb la derrota a Sevilla, ara caldrà veure si el sector catalanista del PSC marcarà perfil propi o si continuarà en silenci i sense manifestar les seves tesis.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes