04.02.2012 - 06:00
Els 956 delegats territorials del PSOE amb dret de vot en el 38è congrés (vídeo en directe) decideixen avui si Carme Chacón o Alfredo Pérez Rubalcaba serà el pròxim secretari general d’un partit que pateix una profunda crisi. Tots dos estan convençuts de disposar del suport de la majoria de delegats; el PSC aposta clarament per Chacón; el PSPV és dividit i el PSIB és més partidari de Rubalcaba.
En la seva intervenció d’avui al matí als delegats, Rubalcaba ha reivindicat el llegat social de José Luis Rodríguez Zapatero i ha ofert un lideratge fort i no personalista al PSOE: ‘Mai no he cregut en salvadors i ara menys que mai.’ També ha avisat que les federacions del partit han de tenir poder, però mai per damunt del conjunt del partit. I s’ha dirigit al PP, a qui ha recriminat que estigui retrocedint trenta anys, especialment en matèria social. Rubalcaba ha anat més enllà i ha advertit els populars que si continuen amb aquesta actitud, el PSOE es replantejarà l’acord amb la Santa Seu.
Després del discurs de Rubalcaba, de poc menys d’una hora, ha agafat la paraula la candidata Carme Chacón, que ha apel·lat a la il·lusió i a la urgència d’aixecar de nou el projecte socialista: ‘Jo no em presento per gestionar la travessia del desert’, ha dit tot just començar el discurs, sinó per impulsar des d’ara mateix i sense transicions un ‘canvi de rumb’ que porti el PSOE a la victòria. Chacón ha reclamat als delegats que decideixin ‘quin dels dos camins que es presenten aquí volen fer: que la història passi de llarg o que fem història’. També ha recordat l’esperit del 35è congrés, quan un jove José Luis Rodríguez Zapatero es va imposar per sorpresa a Bono per només nou vots.
Comiat de Zapatero
Justament ahir José Luis Rodríguez Zapatero es va acomiadar de la direcció del partit fent balanç de la gestió del seu govern i atribuint la greu crisi econòmica a factors externs.
Zapatero va fer un discurs de comiat en què, tot i fer una fugaç autocrítica sobre la gestió econòmica, va atribuir la greu crisi econòmica que pateix l’estat espanyol a ‘esdeveniments globals i europeus’. ‘Hi ha fets que depenen de coses que no tenim a l’abast de la mà.’
Zapatero va reconèixer que l’economia espanyola tenia una sèrie de debilitats, amb un excés d’endeutament privat, amb massa poca productivitat, amb un relaxament de la facilitat financera i deixant, des de mitjan anys 1990, que la construcció fos el motor de creixement. També va admetre que havia trigat a reconèixer la crisi, però va insistir que si no hi hagués hagut la crisi a Wall Street, primer, i la situació de Grècia no hagués estat crítica, després, la crisi a l’estat espanyol no hauria estat tan profunda ni greu com ho és ara.
El llegat de Zapatero
L’ex-president espanyol es veu obligat a cedir la direcció del PSOE després d’una segona legislatura al govern marcada per la crisi i les promeses incomplertes. D’entrada, va cedir la candidatura a la presidència del govern al final de 2011 a Alfredo Pérez Rubalcaba, quan Chacón es va desdir de presentar batalla per les poques opcions que tenia de guanyar. Rubalcaba va obtenir els resultats més dolents que es recorden del partit a l’estat espanyol. I Chacón, com a candidata a Catalunya, va passar dels vint-i-cinc diputats del 2008 a catorze, superada per CiU per primera vegada a la història.
Chacón o Rubalcaba
Ni Chacón ni Rubalcaba no són cares noves de la política espanyola. Si bé Carme Chacón vol mantenir la bandera de ZP, Rubalcaba és el màxim representant del socialisme espanyol que va fer la transició.
La batalla entre la continuïtat del ‘zapaterisme’ i la continuïtat del ‘felipisme’ (per Felipe González) es resoldrà a migdia amb la votació del plenari, format per 972 delegats territorials, dels quals 956 tenen dret de vot. El guanyador tancarà demà el congrés després de la votació dels òrgans ‘federals’ del partit. Tots dos candidats arriben a la votació assegurant que tenen plenes opcions de guanyar-la i hom calcula que hi ha uns vuitanta delegats indefinits. La majoria de les direccions territorials del partit han evitat definir-se a favor d’un dels dos candidats. La majoria de delegacions han mostrat poc cap on decantaran el vot, per mirar de preservar les bones relacions amb el candidat guanyador en una confrontació que s’ha presentat més igualada del que hom preveia d’entrada. Tot i així, la delegació andalusa, la més nombrosa de totes, ha mostrat més preferència per Chacón.
La davallada electoral i la manca de lideratge fan d’aquest congrés un dels més importants de les últimes dècades del socialisme espanyol. Però el debat sobre la renovació d’idees i de projecte ha quedat tapat i ha estat escombrat per una estratègia de cacera del delegat pels dos candidats. En aquest mateix sentit, el PSC ha mantingut un silenci absolut sobre aspectes que han estat de màxima actualitat en l’agenda catalana. Hom diu que el silenci ha estat la manera d’oferir a Chacón una campanya tranquil·la sense haver-se de posicionar en aspectes que la podien perjudicar. Però lluny d’això, Chacón ha optat per marcar un clar perfil espanyolista i per fer-se perdonar l’origen català. Les declaracions aquesta mateixa setmana contra el pacte fiscal i el concert econòmic han estat l’última prova de lleialtat a la visió tradicional centralista del PSOE.
Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
