24.01.2012 - 09:53
La capital catalana es fa ressò de la tendència creixent dels musicals. En els darrers anys, les produccions han augmentat a Barcelona. Hi tenen lloc tant espectacles grans com petits. Si en un principi la inclinació eren només superproduccions, cada vegada hi ha més obres de petit format, de creació pròpia, que competeixen en el dur món de l’espectacle. Això sí, les característiques d’un i de l’altre no són les mateixes.
Què millor que comparar dos musicals catalans com són El crim de Lord Arthur Saville i Dreamin’&Rappin’ per demostrar aquestes diferències. El primer, de gran format i el segon, de petit format. La comparativa es basa en l’anàlisi dels aspectes que configuren una obra d’aquestes característiques, des de la creació del guió, fins la seva representació, com es veu en el gràfic interactiu de la dreta.
La producció
Un musical requereix molt temps de preparació. No només són les hores d’assajos amb tota la companyia, sinó que també entra en joc el guió, la dramatúrgia i l’escenografia. En el cas de El crim de Lord Arthur Saville, la història es va forjar al març del 2011, quan van rebre l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per escriure el guió, una adaptació musicalitzada de l’obra d’Oscar Wilde. A partir del juny, la companyia va començar els assajos i ja al desembre del mateix any va estrenar-se a la Sala Gran del TNC.
Però no tot són facilitats. Dreamin’&Rappin’ ha necessitat sis anys de gestió fins la seva posada en escena. Entre el director, Moisès Maicas, i la dramaturga, Anna Soler van convertir l’obra de William Shakespeare El Somni d’una nit d’estiu en un musical a ritme de hip hop i rap. El procés no va començar a agafar forma fins el 2009 amb la selecció dels actors. L’any següent procediria la prova pilot i al novembre del 2011 l’estrena al Versus Teatre de Barcelona.
Són propostes diferents. Una emana la grandesa del muntatge, gràcies al finançament compartit entre el TNC i la companyia EGOS. I l’altre, sense gaires recursos, posa èmfasi en l’esforç i en què per triomfar només es necessita talent. a capital catalana es fa ressò de la tendència creixent dels musicals. En els darrers anys, les produccions han augmentat a Barcelona.
