Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  24.01.2012  06:00

Autor/s: Montserrat Serra

Josep Maria de Sagarra torna al Palau

Us oferim tres moments de l'homenatge institucional i popular al poeta al cap de cinquanta anys de la seva mort

Men?ame
 

L'any 1931 el Palau de la Música Catalana, amb escenografia de Xavier Nogués, s'omplí de gom a gom de gent que volia escoltar 'El poema de Nadal' recitat per Josep Maria de Sagarra. Ahir Sagarra es va tornar a sentir al Palau, en un homenatge institucional i popular, en ocasió dels cinquanta anys d'haver-se mort. Foren gairebé tres hores del Sagarra més brillant: del poeta, novel·lista, memorialista i articulista. Us oferim tres moments de l'espectacle (vídeo), ideat i dirigit per Joan Ollé.

 

Va obrir l'acte el president de la Generalitat, Artur Mas, que va insistir en el caràcter popular de l'homenatge a un autor tan popular com Josep Maria de Sagarra: 'No solament va adreçar-se a tothom, sinó que va arribar a tothom, i d'aquesta manera va contribuir a fer una cultura més completa, més normal i més moderna, en ple segle XX. És un gran mèrit. I va saber combinar l'excel·lència de la llengua amb la popularitat i una gran productivitat. Va ser una persona aclamada i estimada i, com a tal, també va rebre crítiques (al nostre país hi ha gent que prefereix la crítica al reconeixement dels mèrits). Però Josep Maria de Sagarra va ser una persona que va fer molt per la cultura catalana: per la gent que va anar a veure el seu teatre, per la que va llegir els seus articles i novel·les, per la que va llegir els seus poemes i se'ls va aprendre de cor, que vol dir que van penetrar en l'ànima de la gent, que són cultura popular.'

Quinze personatges omplien l'escenari, vestits dels anys vint (els homes amb un clavell al trau). Eren els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler (només va aparèixer a la segona part). I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català (al final de la segona part).

La primera part de l'espectacle va ser entorn dels primers vint-i-cinc anys del poeta: fragments de les seves memòries que s'anaven alternant amb poemes, articles i cançons. El fil conductor, les 'Memòries', ens descobria els seus referents intel·lectuals, Verdaguer, Guimerà, Maragall, les tertúlies de l'Ateneu Barcelonès, la vida nocturna, el viatge a Itàlia, l'estada a Madrid per a estudiar dins el cos diplomàtic, i els estius al seu estimat Port de la Selva.

Va fer molta fortuna la recitació coral del poema satíric 'Balada de Fra Rupert', i va arrencar els primers bravos l'esplèndid fragment de 'La filla del Carmesí' dit per Josep Maria Pou; també la 'Cançó de suburbi' interpretada per Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler, i el 'Vinyes verdes vora el mar', a càrrec d'Ester Formosa i Toti Soler.

A la segona part els músics van abandonar l'escenari i va sortir-hi Joan Ollé mateix, que va anar apuntant aspectes de la vida de Sagarra, per ordre cronològic: que va estrenar dues peces de teatre de mitjana l'any, que va escriure la novel·la 'Vida privada', que amb l'arribada de la guerra va anar-se'n a París, on es va casar, que després féu cap a les Illes Tahití, viatge que va inspirar-li 'La ruta blava' i 'Entre l'equador i els tròpics', i que el 1939, a París, va tenir el seu únic fill. 

Els actors també llegiren un fragment de la traducció de 'Romeo i Julieta' de Shakespeare i un altre de 'Antoni i Cleopatra', i encara un fragment de la traducció de la 'Divina comèdia'. Van ser molts els moments intensos; per exemple, quan Carme Sansa va dir un fragment del 'Poema de Montserrat', i quan Montserrat Carulla enfilà 'La campana de Sant Honorat' i Lluís Soler va brodar 'Elegia a Rafel'. 

Joan Ollé va voler acabar amb l'Ovidi Montllor, que va dedicar el seu darrer disc a Josep Maria de Sagarra. Un Ovidi que ja tenia la veu tocada per la malaltia, però que va posar un final roent i sentimental a l'homenatge.

Men?ame