L’aritmètica de la mesa del Parlament Europeu, decisiva per a l’ús del català a l’eurocambra

  • Vidal-Quadras n'és reelegit vice-president en quarta posició

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
19.01.2012 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els catorze vice-presidents de la mesa del Parlament Europeu que hauran de decidir amb el seu vot si accepten que es pugui utilitzar el català a la cambra, foren elegits ahir. Com era previst, l’eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras, contrari a l’ús del català a la cambra, fou reelegit vice-president, per sisensa vegada consecutiva.

La possibilitat de poder utilitzar el català a l’eurocambra s’ha tornat a obrir recentment amb l’elecció del nou president de la cambra, Martin Schulz, que és hi és favorable. Ara Vidal-Quadras i els altres tretze vice-presidents hauran de decidir sobre aquesta qüestió. I l’aritmètica i les influències d’uns i altres prenen més força que mai. En cas d’empat a la votació, el vot del president, que seria favorable al català, decantaria la balança.

Set vice-presidents populars

D’entrada, cal tenir en compte que set dels catorze vice-presidents són del Partit Popular Europeu, del qual forma part Vidal-Quadras; que no hi ha cap més català; i que hi ha un únic espanyol, Ángel Martínez, del PSOE. Ara, el vot la mesa del Parlament no respon pas sempre a la disciplina de partit. És a dir, no necessàriament tots els membres del PP han de votar en contra de l’ús del català, com Vidal-Quadras. El sentit del vot dels membres de la mesa sol dependre més de la política particular dels seus partits respectius als països d’origen i d’allò que en un hipotètica votació similar al seu parlament estatal votarien. Això fa pensar, per exemple, que Martínez, essent del PSOE, votarà en contra l’ús del català.

La influència dels eurodiputats catalans

Però, en aquest sentit també cal tenir en compte la influència dels eurodiputats catalans, molt valorats en els seus grups respectius, en aquest punt. I cal tenir en compte que Ramon Tremosa, Raül Romeva i Maria Badia abasten un amplíssim ventall del Parlament Europeu, car tots tres pertanyen a grups parlamentaris diferents: el dels liberals, el dels socialistes i el dels verds.

A més, ells mateixos apunten que el cost econòmic de les seves intervencions a l’Eurocambra seria zero, perquè ells mateixos podrien traduir al castellà (o a l’anglès) els seus propis discursos i distribuir-los prèviament per les cabines de traducció de l’hemicicle, segons una de les fórmules que s’ha estudiat. En qualsevol cas, no caldrien més traductors perquè els mateixos que fan el castellà podrien encarregar-se de la llengua catalana, car la gran majoria són catalans.

‘Ara pertoca de demanar una entrevista amb el nou president, per explicar-li bé l’abast de la nostra reivindicació’, va dir Badia, del mateix grup parlamentari que Schulz (de fet, és una de les quatre vice-presidentes). Tots tres consideren que l’escletxa que s’ha obert amb l’elecció del nou president és prou esperançadora.

Única institució que no ha signat cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalans

L’eurocambra és l’única institució comunitària que mai no ha signat cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a diferència de la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Luxemburg. El 2006 es va comprometre a respondre en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants, però segons l’associació Horitzó Europa no ho fa. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d’informació i una pàgina web en llengua catalana. Al Consell Europeu, els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, tot i que han d’avisar set setmanes abans i esperar que la resta d’autonomies també hi hagin participat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any