Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  18.01.2012  08:45

Els eurodiputats catalans fan front comú i demanen una reunió amb el nou president de l'eurocambra

Celebren que s'hagi compromès a ser un 'aliat' pel català a Europa

Men?ame
 

Els eurodiputats catalans han fet front comú per aprofitar l'escletxa en favor del català a Europa que obre l'elecció del nou president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia (PSC) i Raül Romeva (ICV-EUiA) han celebrat plegats que el socialista alemany s'hagi compromès a ser-los 'aliat' perquè, finalment, puguin intervenir en català a l'Eurocambra i li han demanat, tots plegats en bloc, una reunió. Santiago Fisas (PP) és l'únic que ni n'ha volgut saber res, ni ha volgut participar en la fotografia promoguda per l'Agència Catalana de Notícies, i això que en unes altres ocasions havia donat suport públic al català. Quant a Esquerra, ja no té representació a Estrasburg.

'Realment s'obre una nova etapa. El president Schulz ens ha dit que tindrem un aliat pel català, perquè puguem parlar la nostra llengua' a l'hemicicle, diu Badia. Els quatre eurodiputats catalans s'han avingut treballar 'd'una manera molt intel·ligent, amb molta diplomàcia' per aconseguir el suport de la majoria dels catorze vice-presidents de l'eurocambra, que són els que votaran sobre la qüestió. Alejo Vidal-Quadras, que ha estat reelegit vice-president, ha boicotat fins ara tots els intents de fer servir el català als plens.

'Ara pertoca de demanar una entrevista amb el nou president, per explicar-li bé l'abast de la nostra reivindicació', diu Badia, del mateix grup parlamentari que Schulz (de fet, és una de les quatre vice-presidentes).

Tremosa, Sedó, Badia i Romeva abasten un amplíssim ventall del Parlament Europeu, ja que tots quatre pertanyen a grups parlamentaris diferents: el dels liberals, el dels populars i democratacristians, el dels socialistes i el dels verds. El cost econòmic de les seves intervencions a l'Eurocambra seria zero, perquè ells mateixos podrien traduir al castellà (o a l'anglès) els seus propis discursos i distribuir-los prèviament per les cabines de traducció de l'hemicicle, segons una de les fórmules que s'ha estudiat. En qualsevol cas, no caldrien més traductors perquè els mateixos que fan el castellà podrien encarregar-se de la llengua catalana, car la gran majoria són catalans.

Llibreter sensible amb Catalunya

Schulz, de 57 anys, va ser alcalde de Würselen (40.000 habitants, a Renània del Nord-Westfàlia), és eurodiputat des del 1994 i el cap de files dels socialistes europeus a l'eurocambra des del 2004. Llibreter abans de ser polític, Schulz és un coneixedor de la literatura catalana i ha llegit Josep Pla i Màrius Torres i les novel·les de Jaume Cabré traduïdes a l'alemany 'Jo confesso', 'Les veus del Pamano' i 'Senyoria'. Davant dels 85 eurodiputats liberals i dels 58 verds, i en resposta a preguntes de Tremosa, Romeva i Izaskun Bilbao (PNB), Schulz ha admès recentment que no entén com encara no s'ha resolt l'anomalia que es margini una llengua que utilitzen més de nou milions d'europeus mentre es reconeix el danès, el finès, l'eslovac, el lituà, l'eslovè, el letó, l'estonià o el maltès tot i tenir menys parlants.

L'eurocambra és l'única institució comunitària que mai no ha signat cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a diferència de la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Luxemburg. El 2006 es va comprometre a respondre en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants, però segons l'associació Horitzó Europa no ho fa. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i una pàgina web en llengua catalana. Al Consell Europeu, els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, tot i que han d'avisar set setmanes abans i esperar que la resta d'autonomies també hi hagin participat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi.

Men?ame