Matas, encausat també en el cas Urdangarin

  • Per la presumpta adjudicació a dit de 3,5 milions d'euros al Duc de Palma · L'ex-president declara avui per una altra peça del cas Palma Arena

VilaWeb
VilaWeb
Redacció
10.01.2012 - 11:05

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jutge que instrueix el cas Urdangarin, José Castro, ha encausat també l’ex-president balear Jaume Matas, per haver adjudicat a dit suposadament tres milions i mig d’euros al duc de Palma i gendre del rei espanyol, Iñaki Urdangarín. Castro també ha encausat Joan Flaquer, que fou conseller de Turisme en el govern de Matas, l’apoderat de l’empresa familiar d’Urdangarín i de la infanta Cristina de Borbó i els ex-directors generals de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València durant els governs de Camps. Matas, que avui ja declara en una peça del cas Palma Arena, haurà de declarar el 17 de maig vinent. Dos dies abans declararà, en aquest cas com a testimoni, Esteban González Pons, vice-secretari de comunicació del PP espanyol.

Els col·laboradors de Matas l’assenyalen en el cas Palma Arena

L’ex-president balear Jaume Matas ha estat escridassat novament avui a l’arribada a l’Audiència Provincial de Palma, on es fa el judici pel cas Palma Arena. L’ex-cap de gabinet de Matas i ex-directora d’IB3, Maria Umbert, i l’ex-director de Comunicació del govern, Joan Martorell, van afirmar ahir en les seves declaracions que era Matas qui decidia contractar serveis externs a través d’un ‘concurs pantalla’.

Umbert va confirmar que el periodista Antonio Alemany escrivia els discursos de caràcter més polític de l’ex-president balear perquè tenia estava més ben preparat i ella no se’n sentia capaç. Segons Umbert, Matas escollia qui li feia els seus discursos, i va ser ella mateixa qui va contracta Alemany, que li va demanar de no constar en plantilla perquè en aquell moment treballava per al diari El Mundo.

Per la seva banda, el que fou director de Comunicació de Matas, Joan Martorell, va negar que la idea de contractar una assessoria externa fos seva. El fiscal va presentar com a prova un document amb la seva signatura en la que l’encausat expressava la necessitat de contractar els serveis externs per fer uns informes i estudis. Martorell va dir que no va redactar cap document. A més, va assenyalar Matas quan el fiscal li va demanar qui va tenir la idea de fer un concurs per contractar aquells serveis. ‘Tractant-se del què es tracta, la idea va poder ser del president.’

Avui, abans de Matas, declara Antoni Alemany.

Enriquiment i ostentació de Matas

El cas Palma Arena concerneix un possible desviament de més de 50 milions d’euros durant la construcció del velòdrom de Palma, en connexió amb el ràpid enriquiment patrimonial de Matas i amb el seu gran nivell de vida quan era president. Matas va reformar el seu luxós palauet del centre de Palma, llavors en estat ruïnós, entre el 2005 i el 2007, a la mateixa època que es va construir el Palma Arena. Una època d’ostentació personal i pública de Matas, amb la construcció de grans obres, a l’estil de Francisco Camps al País Valencià, com ara el metro de Palma, l’autopista d’Eivisa, l’Òpera de Calatrava o el velòdrom. De retruc, el jutge també investiga la vinculació amb un suposat finançament irregular del PP.

El 2007, amb l’entrada del nou govern de Francesc Antich, es va descobrir que els comptes no quadraven i que el velòdrom de Palma, pressupostat en 44 milions, havia acabat costant-ne 100. Hom va començar a estirar el fil i actualment la investigació judicial consta de vint-i-sis peces separades. L’últim encausat és el gendre del rei espanyol Iñaki Urdangarín, investigat per haver rebut diners públics a través d’una entitat sense ànim de lucre.

La segona de les vint-i-sis peces del cas

La segona peça del cas Palma Arena és la que comença a jutjar-se avui. Concretament, els beneficis irregulars en favor del periodista Antonio Alemany i les seves societats a partir de diners públics per valor de 483.186 euros.

Tot i que la defensa demana l’absolució, la fiscalia i els advocats del govern sostenen que Alemany va demanar a Matas una retribució pels serveis prestats des que aquest era president –preparació de discursos i intervencions públiques–, una conducta que, ‘guarnida amb les formalitats legals necessàries’, va dur a terme durant tota la legislatura 2003-2007, combinada amb la crítica periodística favorable als mitjans en què Alemany col·laborava.

La intenció del periodista, segons l’acusació, era de no aparèixer públicament com a autor dels discursos i de percebre subvencions públiques en favor de les seves empreses, amb el coneixement de Matas d’aquesta contractació encoberta, que, a més, fomentava un ‘clima d’opinió favorable al president’ i permetia ‘d’enaltir l’activitat política de Matas’.

També es judica la subvenció de 449.734 euros concedida a l’Agència Balear de Notícies, creada per Alemany per a poder rebre aquesta quantitat i camuflar així la intenció real de la subvenció: llançar un diari digital, Libertad Balear, afí a l’actuació del govern del PP. Alemany va situar un nebot com a administrador únic de l’ABN, presumptament per ocultar la seva participació i poder demanar la subvenció.

‘S’ocultava la utilització de diners públics per a una finalitat particular: la creació i desenvolupament d’una activitat mercantil que beneficiés econòmicament Alemany alhora que oferia a Matas un mitjà d’enaltiment personal’, diu l’escrit de la fiscalia.

Subhasta pública del palauet i més finques de Matas

El judici coincidirà, el dia 25 de gener, amb la subhasta pública decretada pel jutge de les tres finques, entre les quals el palauet, amb què Matas va garantir un préstec concedit pel Banc de València. El préstec va servir per pagar la fiança de tres milions d’euros i eludir la presó preventiva. L’entitat bancària –intervinguda fa uns quants mesos– va demanar al jutge que fixés una data per a la subhasta perquè l’ex-president no ha pagat els quatre milions d’euros i escaig que li deu.

Matas és el segon president balear que seu al banc dels acusats: Gabriel Cañellas ja fou jutjat i condemnat pel cas Túnel de Sóller l’any 1996.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any