28.12.2011 - 06:00
Corea del Nord ha celebrat el funeral del seu dictador, Kim Jong-Il, després de dotze dies de dol oficial decretat pel seu fill i successor, Kim Jong-Un. Sota una nevada persistent l’han acomiadat milers de soldats formats i molts ciutadans, i les institucions de l’estat li han retut homenatge al pas, lent, de la caravana de cotxes que acompanya el taüt. No hi havia delegacions estrangeres.
El culte al dictador promogut per l’aparell propagandístic del règim no ha parat de créixer amb els anys. Fins i tot després de la seva mort, els mitjans de comunicació estatals parlen de ‘senyals’ entorn de la seva mort (comunicat mèdic oficial). Ahir, concretament, deien, per exemple: ‘Un ocell blanc més gros que un colom va espolsar la neu acumulada a les espatlles d’una estàtua de Kim Jong-Il, fet que va trencar el cor dels qui ho van veure.’
El successor del president serà el seu fill, Kim Jong-Un, que feia mesos que es preparava per agafar les regnes del país i que ja ha estat designat nou cap d’estat, el ‘gran successor’, segons l’agència de notícies estatal KCNA. De Kim Jong-Un, se’n sap ben poca cosa, sinó que deu rondar la trentena. El setembre del 2010 fou nomenat vice-president de la comissió central del Partit dels Treballadors i general d’alta distinció. ‘Tots els membres del partit, militars i el poble han de seguir fidelment la direcció del camarada Kim Jong-Un i protegir, i enfortir encara més, el front unit del partit, l’exèrcit i el poble’.
El dirigent mort deixa un arsenal nuclear i míssils apuntant al Japó i a Corea del Sud
Kim Jong-Il feia disset anys que comandava la dinastia comunista nord-coreana amb mà de ferro i atiant el culte a la personalitat. Cap inqüestionable d’un estat hermètic, amb grans pous de pobresa, va desenvolupar un programa nuclear, i un arsenal de míssils que apunten al Japó i a Corea del Sud.
Anomenat ‘capitost estimat’, Kim Jong-il va arribar al poder el 1994, a la mort del seu pare i fundador de l’estat, Kim Il-sung, ‘el gran capitost’. Tenia molts títols i càrrecs, però no el de president, que sí que tingué el seu pare amb caràcter vitalici.
Segons la biografia oficial, Kim Jong-il va néixer el 16 de febrer de 942 en un camp secret de guerrillers rebels dirigit pel seu pare, a prop de la famosa muntanya nord-coreana de Paektu. Però alguns analistes creuen més probable que nasqués a la Unió Soviètica, on el seu pare rebia formació militar, ensems amb uns altres comunistes nord-coreans exiliats.
Segons la biografia oficial, a l’escola primària ja dirigia atacs contra els ocupants japonesos; a secundària es va revelar com un treballador exemplar, capaç d’adobar camions i motors elèctrics; i a la universitat va estudiar els grans pensadors comunistes i la teoria revolucionària del seu pare. Graduat a la universitat, es va fer membre del Partit dels Treballadors de Corea el 1964 i va ascendir ràpidament. El 1973 ja era secretari d’organització i propaganda del partit, i el 1974 el seu pare el va declarar successor seu.
Segons aquesta mateixa biografia oficial, era pilot de caces de combat, havia escrit òperes, tenia memòria fotogràfica, produïa films i havia fet rècords esportius.
En canvi, la biografia no oficial i les dades subministrades per gent que l’havia tractat, va viure una vida de privilegi a la capital, Pyongyang, quan la seva família va tornar el 1945 a la península dividida i els soviètics imposaren Kim Il-Sung com a nou dirigent de Corea del Nord. Després va passar uns quants anys de joventut a la Xina, de manera que va estalviar-se la guerra entre les dues corees (1950-1953). Fou responsable d’un bombardament (1983), que va matar 17 oficials d’alt rang sud-coreans, i de la destrucció d’un avió (1987) en què van morir 115 ocupants, i se sospita que va planificar sistemes per a aconseguir diners segrestant japonesos, venent drogues des de les ambaixades nord-coreanes i convertint el país en el màxim productor de moneda falsa.
Així mateix, asseguren que era un faldiller i gran bevedor, amb un celler amb més de deu mil ampolles, i que consumia grans quantitats de llagosta i de conyac.
